tecnologia

Cómo funciona la música

David Byrne | Reservoir Books

Us presentem el llibre «Cómo funciona la música» de David Byrne amb l'article publicat per Víctor Lenore al diari El Confidencial, amb el títol «Los diez secretos de la música, según David Byrne».

«Se hizo famoso con el grupo Talking Heads, pero lleva ya 25 años de carrera en solitario, publicando álbumes, bandas sonoras y hasta un musical discotequero sobre Imelda Marcos (esposa del dictador filipino Ferdinand Marcos). Su último proyecto es un libro que promete mucho desde el título:Cómo funciona la música. El texto combina argumentos estéticos, sociales, tecnológicos, dosis de antropología y mucho relato autobiográfico para acercarnos a los secretos de la experiencia sonora. ¿Balance de la lectura? Se trata de un ensayo irregular, donde Byrne divaga con frecuencia y abusa del "corta y pega" a investigadores de renombre. Gran parte del texto está basado en sus recuerdos sobre una industria (la discográfica) que se ha desmoronado por completo (sus lecciones tienen más valor histórico que práctico). A pesar de todo, sus 365 páginas también albergan enfoques sustanciosos. Por ejemplo, estos diez que hemos seleccionado:

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero

Pepe Zapata | Mercartes

En aquest article, Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura, analitza les claus professionals i tecnològiques per a una gestió eficient de les arts escèniques. 

Respon a les preguntes següents:

  1. ¿Qué perfiles y competencias profesionales debe contener el núcleo de gestión de un espacio escénico y de una estructura de producción? 
  2. ¿Cuál es la aportación que puede hacer el marketing en la gestión de las artes escénicas?
  3. ¿Qué oportunidades ofrecen las tecnologías digitales en los procesos de producción, distribución, comunicación y gestión de espacios escénicos? ¿Cuáles serían las prioridades? 
  4. ¿Cuáles son las claves que pueden garantizar una gestión eficiente de las artes escénicas? 

Les retransmissions teatrals en viu i les innovacions digitals en les arts escèniques

Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García, David Throsby | Brighton Business School. Centre for Research in Innovation Management

Estudi que analitza el potencial de les retransmissions d’obres de teatre en viu als cinemes per captar nous públics. S’hi analitza el cas concret de dues obres del Teatre Nacional britànic retransmeses la temporada passada a diversos cinemes del Regne Unit. La investigació demostra que amb aquesta estratègia el National Theatre va aconseguir atreure noves audiències gràcies, en part, a les estretes relacions establertes entre els cinemes i els seus clients a tot el país. L’estudi ressalta la centralitat del ‘fet experiencial’ – difícil de traduir en el context digital – i la importància del component ‘en viu’ tant per a les audiències de teatre com de cinema. Es fa referència també a la necessitat que té el públic de viure experiències culturals en viu i que contrasta amb la lògica de consum sota demanda, on els individus poden triar el lloc i el moment per accedir als continguts però no experimenten aquesta emoció única que es produeix el primer cop que es representa una obra.

Bibliografia 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen'

Bibliografia elaborada per el Centre d’Informació i Documentació per el taller 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen', que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre 2014 a l’Institut del Teatre de Barcelona. 

Aquesta bibliografia recull una selecció d'articles sobre les experiències que s’estan portant a terme en aquest sector emergent que barreja l’emissió en directe d’òperes, ballet i teatre als cinemes i on el públic està simultàniament a diferents escenaris. La progressiva adopció d’entorns tecnològics en les arts performatives i l’ampliació de l’ample de banda han fet emergir nous sectors de mercats per a pantalles de cinema i espais culturals, amb la distribució de continguts en alta definició.

El taller s’emmarcà dins el projecte europeu SPECIFI que és l’acrònim d’'Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet', pressupostat amb un total de 5,7 milions d’euros i que es desenvoluparà fins al juny de 2015. Aquest projecte pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives co-dissenyats amb els usuaris, a escala local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveirà d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils.

PDF  Bibliografia. Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Cambios sociales y estructuras de poder. ¿Nuevas ciudades, nueva ciudadanía?

Joan Subirats, Marc Parés Franzi Interdisciplina, Vol. 2, núm. 2 (2014), p. 97–118

El cambio de época al que estamos asistiendo (globalización mercantil, informativa y social, nuevos modelos de relación social, laboral y familiar, la revolución tecnológica de Internet, etc.) está afectando también la capacidad de las organizaciones públicas para dar respuestas efectivas y redistributivas a los nuevos y complejos problemas colectivos de las sociedades contemporáneas. En este escenario, los procesos tradicionales de elaboración de políticas públicas se están viendo claramente interpelados.

La ciudad híbrida. La mediación de las TIC en la experiencia de la ciudad

Angelique Trachana | Arte, Individuo y Sociedad Vol 26, No 2 (2014) p. 233-254

Resumen: El concepto de “ciudad híbrida” se acuña en el nuevo contexto tecnológico para señalar una serie de fenómenos contemporáneos que se producen en la conjunción de las condiciones físicas de la ciudad y la virtualidad de soporte tecnológico. El término puede encontrase asociado a categorías tan actuales como smart cities o “ciudades inteligentes”, “ciudades de código abierto” y a los nuevos “aprendizajes” de “hacer ciudad” con el “uso cotidiano de internet”. Aquí, sin embargo pretendemos extender el alcance de su significado haciendo una síntesis de “aprendizajes” que modifican nuestra percepción del entorno. Desde el mundo de las artes como la fotografía o el cine hasta la televisión y ahora internet y las múl­tiples herramientas telemáticas de uso cotidiano, comprobamos cómo la mediación tecnológica, incide intensificando la percepción sensible de la ciudad y ampliando el imaginario de los ciudadanos.

Com reacciona un grup d'infants davant un ordinador antic

Un grup de nens i nenes de 6 a 13 anys participen en un vídeo que s'ha fet viral. Es tracta d'una espècie d'experiment del grup còmic The Fine Bros que enfronta la Generació iPad, HD i internet 4G amb un ordinador de la dècada dels 70. Magnífica lliçó

See video

Bibliografia per a la reflexió i l’anàlisi de les relacions entre públics, tecnologies digitals i institucions culturals

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Provant les Google Glass

Fa anys que sentim a parlar de les Google Glass. I fa anys que penso que és un projecte que no acaba d'arrancar.
Ara que he tingut l'oportunitat de provar-les, reconfirmo la meva hipòtesi: no els hi veig massa utilitat real ni potencial, sobretot pensant en Patrimoni Cultural.