teatre

La elegancia de Brook no es para todos. The Suit

el balcón de la espera

Los momentos previos

Conozco a Peter Brook principalmente por su obra teórica sobre el teatro y por sus incursiones cinematográficas. Acercarse a Brook a partir de sus reflexiones artísticas equivale a pensar constantemente en el espacio y como todo surge a partir de él. Últimamente no dejo de decir que uno de los problemas del arte postmoderno es su desvinculación entre crítica social y critica artística, el arte en el mejor de los casos tan solo es una satisfactoria emoción estética. En cambio cuando aparece una propuesta que se sitúa también en el orden de lo social como es The Suit, encuentro que antes de analizar la obra en profundidad necesito reflexionar sobre ciertos elementos externos a la obra pero que condicionan el hecho teatral como acontecimiento social.

Arts escèniques i comunitat

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

9 pràctiques efectives per a millorar les nostres audiències

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

  1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
  2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
  3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
  4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;

Anuari SGAE 2014 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Com valoren les persones les seves experiències teatrals?

The British Theatre Consortium

Informe que presenta els resultats del projecte de recerca ‘Critical mass: theatre spectatorship and value attribution’ que analitza com els públics que assisteixen al teatre valoren la seves experiències teatrals. L’estudi es basa en les descripcions que els propis usuaris proporcionen de les seves experiències recollides a través d’enquestes i qüestionaris en línia i grups de treball, se’ls pregunta sobre les últimes representacions a les quals van assistir i també sobre experiències anteriors de fa un any o més. La investigació examina com els espectadors i espectadores processen la seva experiència cognitiva i afectiva i com situen les representacions en relació al seu context (localització, identitat i moment temporal), les seves vivències teatrals prèvies i les seves xarxes associatives.

Memoria de las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas

Las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas se celebraron en el Teatro Central de Sevilla, los días 27 y 28 de febrero de 2014. Esta sexta edición diseñó sus contenidos y actividades bajo un lema general: “Crisis, conflicto y artes escénicas: la inclusión social a través de las artes escénicas en situaciones de crisis y conflicto”

The Audience experience : a critical analysis of audiences in the performing arts

Jennifer Radbourne, Hilary Glow, Katya Johanson (eds.) ׀ Intellect Bristol

Llibre que analitza els canvis de tendències en l’anàlisi i avaluació de l’experiència artística en el sector de les arts escèniques. S’hi estudia com les tecnologies i els nous comportaments i necessitats dels públics han transformat i modificat la manera de presentar i divulgar les representacions de teatre i òpera i els concerts de música clàssica i contemporània. S’hi presenten estudis de cas amb noves metodologies de recollida i interpretació de dades d’audiències. El llibre reflexiona també sobre la instrumentalització de la cultura i l’obsessió per la quantificació econòmica i social del valor artístic en aquestes últimes dècades i vol transmetre la necessitat de recuperar el valor de l’art com a experiència estètica.

Tuit de la setmana

@TDResistencia

Les organitzacions artístiques i culturals del Regne Unit que es preocupen pel medi ambient obtenen el favor del públic

Julie’s Bicycle, BOP Consulting

Prop del 60% de companyies de teatre i dansa del Regne Unit afirmen que operar i actuar d’una manera més sostenible els ha reportat beneficis financers i ha millorat la seva reputació i reconeixement social. És una de les conclusions extretes d’aquest informe que resumeix els resultats d’una enquesta a líders d’organitzacions culturals i creatives sobre el seu compromís i les seves accions en matèria de sostenibilitat mediambiental. Els autors asseguren que la creativitat sostenible és essencial per una comprensió holística del valor cultural.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en las artes escénicas en un periodo de crisis

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria