sostenibilitat

Creación en red y redes culturales

L’Informe, publicat el novembre de 2012 pel Departament de Cultura del Govern Basc, planteja quin ha de ser el paper del Departament davant la nova realitat creativa i cultural emergent. Segons els autors, tant la societat com el sector cultural són complexos, dinàmics i ja no s’organitzen de manera estàtica sinó en xarxa, i per tant els instruments tradicionals de subvenció i inversió pública emprats fins ara ja no són vàlids. Tenint en compte aquestes premisses, elaboren un marc teòric de les noves formes de creació i organització en xarxa; analitzen l’evolució del suport institucional a les xarxes culturals a escala internacional, estatal i del País Basc, i estableixen una sèrie de conclusions i orientacions per definir unes noves polítiques culturals més adequades a la realitat actual.

Patrimoni: gestionar el creixement de les col·leccions

Un dels reptes més complicats que presenten els museus locals és el del creixement incontrolat de les col·leccions que custodien, cosa que té moltes implicacions en el treball de fons, més aviat invisible per al públic, que es fa als museus.

Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival de cinema en temps difícils

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.

2

Fàbriques mutants o fàbriques zombi?

La conversió d’antigues fàbriques en equipaments culturals ha estat un fenomen força estès en els últims anys. Les successives crisis industrials ens han deixat, de sobte, amb un patrimoni interessant, arrelat en la memòria col·lectiva i situat, sovint, en el centre de les ciutats. Perdre aquestes edificis equival a perdre la memòria històrica.

Holding Up the Arts: Can we sustain what we’ve created? Should we?

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

Arts Learning Xchange welcomed Diane Ragsdale to the Twin Cities for the July 10 metro-wide forum about sustainability in the arts, Holding Up The Arts: Can we sustain what we’ve created? Should we?

The word sustainability comes from the Latin sustinere (tenere, to hold; sus, up). One definition of sustainability is “the capacity to endure.” When we aspire to sustain, or hold up, the arts what are we talking about? Sustaining all the historically leading, flagship organizations? Sustaining a canon of great works? Sustaining broad and deep community engagement with the arts? Something else?... llegeix +

Música para camaleones: el Black Album de la sostenibilidad cultural

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

«En el proceso de reduccionismo de la acción cultural a la revisión de sus cuentas de explotación, hay todavía margen para iniciativas que, ancladas en las estrategias y herramientas propias de la gestión cultural (la cooperación institucional e internacional, la formación específica, el trabajo en red y la innovación) exploren maneras de emprender propias de las lógicas culturalistas» p. 15

Trànsit Project ens presenta un llibre amb vint-i-nou experiències (bones pràctiques) de projectes independents de producció cultural i artística que s’estan desenvolupant actualment a España. La lectura d’aquestes pràctiques i els articles de fons que les acompanya ens ha de portar a reflexionar i, en el seu cas, a aplicar les millores que es reflecteixen... llegeix +

L’économie mauve : économie, développement durable et diversité culturelle

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!

Radiohead, donant color a les emprenadories culturals

Radiohead, grup anglès de rock alternatiu considerat una de les bandes de música més vanguardista i amb prestigi internacional, en el seu darrer treball "In Rainbows" va trencar les normes no escrites de com havia de funcionar la distribució discogràfica, penjant el seu disc a la seva web i instant a donar la voluntat a qui volgués descarregar-se'l.

Al cap d'uns mesos d'haver revolucionat el mercat discogràfic, el grup d'Oxford llençava el Reckoner Re/Mix, on posava a disposició dels punxa discs, mescladors i qualsevol que les volgués, els temes del seu disc segmentats per pistes per tal de donar la possibilitat de fer les barreges musicals al gust.