sostenibilitat

Polítiques culturals rurals al Regne Unit

Al Regne Unit, fa més d’una dècada que es debat sobre el paper de la cultura i l’art[1] en el desenvolupament de les àrees rurals. La reconversió industrial de les ciutats durant les dècades dels anys vuitanta i noranta havia fet veure la importància que podia tenir l’economia creativa en la regeneració urbana, però la situació a les petites ciutats i els pobles era ben diferent. Acabava de començar el segle XXI i el camp anglès patia, a més a més de la progressiva despoblació i els efectes de la cada cop més forta terciarització de l’economia, les conseqüències de dues plagues ―la coneguda com la de les vaques boges i la de la febre aftosa― i l’impacte de la política agrària comuna (PAC). El Govern, conscient de la gravetat de la situació, va obrir un debat entorn del futur de l’àmbit rural. Calia repensar l’estratègia de desenvolupament econòmic rural i no se’n podia deixar fora cap àmbit. En aquest marc, el 2002 l’Arts Council va encarregar a Littoral un informe sobre el rol de la cultura i les arts a les àrees rurals.

Tuit de la setmana

"No s'han de construïr nous museus sinó fer més préstecs als petits" Agnes Gund @MontseCampsP

Estratègies i polítiques culturals rurals a Noruega

Hans Kjetil Lysgård | Journal of Rural Studies

En els darrers anys s’ha començat a produir, tant al context europeu com l’anglosaxó (Estats Units, Canadà i Austràlia), força literatura científica sobre les estratègies de desenvolupament rural basades en la cultura, tal i com es va fer durant els anys 80 i especialment els 90 amb les ciutats.

Als estudis i assajos sobre el paper de la cultura en el desenvolupament del entorns urbans es debatia sobre el paper que podia tenir la cultura, i els sectors econòmics que hi estan relacionats, en la transformació de les ciutats industrials en noves urbs postindustrials. Per la seva banda, la recent literatura sobre els entorns rurals s’ha centrat en l’evolució d’una economia basada en l’agricultura i la manufactura cap a un model que gira entorn del sector serveis, i en el canvi d’una cultura fins llavors orientada en la producció per una cultura de consum.

Programa cultural per a les àrees rurals a Finlàndia

Finlàndia. Rural Policy Commitee

La política cultural a Finlàndia té dos grans impulsors al sector públic: l’administració central i els municipis, que es reparteixen la despesa pública en cultura gairebé a parts iguals, l’Administració central n’executa un 51’2 % i els municipis un 48’8 %[1] (2009).

L’Estat gestiona les institucions culturals nacionals, inclosa l’educació superior artística, i dóna suport a les indústries culturals, bàsicament el cinema. Mitjançant un sistema de subvencions, l’Estat intenta equilibrar la desigual programació d’arts escèniques (teatres i orquestres) i l’oferta de biblioteques i museus, mentre que els consells regionals de les arts exerceixen la mateixa funció de contrapès en l’àmbit de la creació artística. 

Narratives sobre cultura i sostenibilitat rural

Mari Kivitalo ; Kaisu Kumpulainen;  Katriina Soini. "Exploring culture and sustainability in rural Findland". A «Cultural sustainability and regional development: theories and practices of territorialization». London. Routledge, 2016. p. 94-107


Aquest és el tercer volum d’una sèrie de quatre monografies[1] produïda en el marc del projecte europeu ‘Investigating Culture Sustainabilty, l’objectiu del qual era posar en relleu la recerca europea per tal de proporcionar als responsables polítics instruments per a la integració de la cultura com un element clau del desenvolupament sostenible.

El punt de partida és el de molts estudis d’aquest camp: canvis accelerats a les àrees rurals europees, caiguda de la població, desaparició de certs estils i modes de vida i introducció de noves maneres de viure que suposen un repte per les estructures socioeconòmiques de les àrees rurals, que en general, es caracteritzen per ser territoris amb una relació especial amb la natura.

La contribució dels agents culturals i creatius a l'apoderament de la ciutadania

Eclectis (European citizens' laboratory for empowerment: cities shared) | Idensitat

Informe que presenta els resultats del projecte Eclectis de laboratoris d’apoderament de la ciutadania europea i que treballa en el foment de la participació de la ciutadania en el desenvolupament urbà i en la realització de projectes creatius inspirats en enfocaments artístics i inclusius. Hi han participat onze socis europeus entre els quals hi figura el projecte artístic ‘Idensitat’, ubicat a diverses ciutats catalanes i que experimenta mitjançant processos creatius diverses formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.

6 pequeños grandes proyectos de patrimonio de Km 0

L'estraperlista

Acostumbramos a relacionar la palabra patrimonio a grandes espacios patrimoniales, yacimientos arqueológicos o museos con grandes instituciones y complejas organizaciones. Acostumbramos también a olvidar que el patrimonio cultural es identidad, una identidad que se ha ido fraguando en un territorio a partir de una historia, de un pueblo y de una estructura social y en cuyo adn se han ido almacenando determinadas características que hacen de ese territorio algo único. Ese patrimonio, el del territorio, el de la cotidianidad, es el que se localiza en la mayor parte de nuestro país, en circunscripciones urbanas y rurales, muchos alejados de ese otro gran patrimonio que también de otra manera necesita ser preservado.

Ecomuseums 2012

Green Lines Institute for Sustainable Development

Ahir,  12 de novembre de 2014 es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet la XXVII Jornada de la Xarxa de Museus Locals, sota el lema: “El patrimoni cultural local des del museu: els reptes d'una gestió integral”. Va obrir la jornada Peter Davis, professor emèrit de Museologia al Centre Internacional pels Estudis Culturals i Patrimonials de la Universitat de Newcastle. Aprofitem l’ocasió per presentar-vos les actes de la 1a conferència internacional sobre ecomuseus, museus comunitaris i comunitats vives, editades per Davis i altres acadèmics britànics. El conjunt de ponències tracten sobre els nous reptes i oportunitats de la museologia comunitària, així com sobre l’evolució de les pràctiques en matèria d’ecomuseus i l’expansió geogràfica del concepte des dels seus inicis a finals de la dècada dels 60 a França. S’hi analitzen també aspectes teòrics i pràctics de la sociomuseologia; s’observa com s’articulen les intervencions ecomuseològiques en les relacions entre territori, comunitat i patrimoni o entre natura, cultura i comunitats, o quin paper tenen els ecomuseus en la conservació de l’artesania tradicional.

Bones pràctiques en matèria d’indústries creatives

Asia-Europe Foundation (ASEF)

L’ASEF presenta aquesta compilació de bones pràctiques en l’àmbit de les indústries creatives prèvia a la 6a trobada de ministres de cultura del fòrum Àsia Europa ASEM que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Rotterdam. L’objectiu de la trobada és afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les indústries creatives, la societat civil i els estaments governamentals, així com fomentar el diàleg interregional entre Europa i Àsia.

Les organitzacions artístiques i culturals del Regne Unit que es preocupen pel medi ambient obtenen el favor del públic

Julie’s Bicycle, BOP Consulting

Prop del 60% de companyies de teatre i dansa del Regne Unit afirmen que operar i actuar d’una manera més sostenible els ha reportat beneficis financers i ha millorat la seva reputació i reconeixement social. És una de les conclusions extretes d’aquest informe que resumeix els resultats d’una enquesta a líders d’organitzacions culturals i creatives sobre el seu compromís i les seves accions en matèria de sostenibilitat mediambiental. Els autors asseguren que la creativitat sostenible és essencial per una comprensió holística del valor cultural.