responsabilitat social

La RSC, material altamente inflamable

L'estraperlista

Según la Organización Internacional del Trabajo, la OIT, la Responsabilidad Social Corporativa (de ahora en adelante RSC) se define como el conjunto de acciones de carácter voluntario que toman en consideración las empresas para que sus actividades tengan repercusiones positivas sobre la sociedad y que afirman los principios y valores por los que se rigen, tanto en sus propios métodos y procesos internos como en su relación con los demás actores.

Del contrato social a la privatización de los bienes culturale

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social

The Museum experience revisited

John H. Flak ׀ Lynn D. Dierking

Tenim el plaer de presentar-vos l’edició revisada i actualitzada de «The Museum experience», una obra publicada el 1992 que va revolucionar la manera d’entendre i tractar els visitants de museus. Els autors han incorporat en aquesta nova edició els nous avenços en recerca, teoria i pràctica de museus durant els darrers vint anys. Escrit amb un estil planer però rigorós des del punt de vista acadèmic, els autors proporcionen reflexions teòriques i aproximacions pràctiques i es plantegen per què els ciutadans van als museus, què hi van a fer, quins són els seus processos d’aprenentatge i proporcionen als professionals consells per millorar l’experiència de la visita.

The Invisible hand: art in the transition to another economy

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Mi biblioteca: mi refugio. El servicio emocional de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis económicas

Mario Aguilera Giménez  |  Mi Biblioteca, núm. 34, verano 2013. p. 32-37

Resumen: Con ejemplos reales de usuarios reales que por un motivo u otro acuden a la biblioteca buscando paz o serenidad, o simplemente evadirse de los problemas que ha ocasionado la crisis económica, este artículo presenta los medios que tiene la biblioteca para hacer frente a esas situaciones a veces desesperadas. Termina con unas conclusiones sobre la labor del bibliotecario en estos casos y de las bibliotecas como servicio de proximidad entre las personas.

Oncurating, issue 18. Social curating and its public: curators from Eastern Europe report on their practises

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Òptiques internacionals de la gestió cultural

A Òptiques internacionals de la gestió cutural (34', peça en anglès) s'inclouen vuit petites peces on es reflexiona sobre diversos aspectes rellevants per a la gestió de les organitzacions culturals:

What is a slow arts movement? 

How do arts organizations build a meaningful community? 

How do cultural institutions manage change? 

What are the elements of a successful visitor experience? 

How do cultural institutions invite interaction? 

In defence of the public’s judgement. Alka Sehgal Cuthbert

 «If you want the public to engage with the arts, you can’t treat them with disdain», says Alka Sehgal Cuthbert.

It’s been an interesting time for the arts of late. A few weeks ago, Tate Britain opened its renovated galleries to reveal paintings hung in chronological order without information plates. Before that, the revamped Rijksmuseum re-opened and, like Tate Britain, it also had a new take on the hanging criteria for its art. Whatever the merits or otherwise of these particular attempts to re-present art to us, they do at least seem to be driven by an admirable impulse – to allow more space for people to develop their own interpretations of art works. This is certainly a welcome development for anyone interested in art.

Unfortunately, at a recent event called ‘What’s the point of art schools?’, a far less welcome trend was apparent.

Art and sustainability : connecting patterns for a culture of Complexity

Sacha Kagan, investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21, Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.