regeneració urbana

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies metropolitanes i de regeneració urbana

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Portal "usos temporals per a espais buits"

El portal "Usos temporals per a espais buits" neix com a resultat del treball conjunt de diversos departaments de la Diputació de Barcelona en el context de la TAULA PER A LA MILLORA URBANA (TxMU). Participen en aquesta reflexió sobre els buits urbans els serveis d'acció comuntària i participació ciutadana, biblioteques, comerç local, cultura, desenvolupament econòmic local, equipaments i espai públic, esports, habitatge, joventut, salut pública, sostenibilitat i turisme. 

Contradiccions de la pràctica artística en la ciutat creativa

Heather E. McLean ׀ International journal of urban and regional research, Volume 38, Issue 6,  November 2014

Interessant article que alerta sobre l’efecte contradictori que poden tenir les iniciatives artístiques i culturals a les ciutats i entre la ciutadania ja que segons l’autora, tant poden convertir-se en còmplices de la generació de desigualtat i atracció d’inversions especulatives com contribuir de manera molt activa a la transformació social i l’apoderament de la ciutadania. McLean remarca que les investigacions que analitzen aquestes qüestions poques vegades aporten dades empíriques sobre el veritable paper que hi juguen els artistes en aquests processos.

Modelo Barcelona y política cultural: usos y abusos de la cultura por parte de un modelo emprendedor de desarrollo local

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Noves estratègies per a l’ús temporal dels espais i edificis buits

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University


Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.

Els espais indeterminats, els actors informals i una nova urbanitat

Jacqueline Groth | Eric Corijn

Urban Studies, Vol. 42, No. 3, March 2005

Article que reflexiona sobre incorporar en la planificació urbana institucional els anomenats espais buits o llocs indeterminats (descampats o zones industries abandonades) on es desenvolupen projectes culturals alternatius. Es tracta d’un text de l’any 2005 però manté total vigència a l’hora d’abordar com aquests ‘actors informals’ que impulsen o participen en aquestes noves formes d’urbanisme poden tenir també el seu lloc en la planificació de la ciutat. L’objectiu és que les polítiques urbanes reflecteixin millor la complexitat social i cultural que configura la urbanitat contemporània. L’article reflexiona  sobre la paradoxa que aquest fenomen pot suposar per a les estratègies de planificació urbana i il·lustra l'anàlisi amb tres estudis de cas de les ciutats de Helsinki, Berlín i Brussel·les.

Ampliació de l'esfera pública a través de la planificació creativa

Cecilia Scoppetta | ACE: Architecture, City and Environment, Febrer 2013, vol. 7, núm. 21, p. 67-96

Les polítiques culturals s'han convertit en un important segment de la planificació estratègica de les ciutats i les intervencions culturals han assumit el rol de projectes insígnia dintre els esquemes de regeneració urbana.

El pas de l'antic model orientat al consum a les polítiques culturals orientades a la producció està relacionat amb l'aparició del paradigma de ciutat creativa, amb la creativitats com a motor decisiu de l'atracció.

Però si s'analitza acuradament, aquest paradigma mostra clarament algunes paradoxes evidents. De fet, l'anomenat entorn creatiu simplement no pot ser immobilitzat en un gueto o en regulacions burocràtiques. Com pot esperar-se que la planificació urbana i el desenvolupament -que són principalment orientats a imposar i regular- arribin amb una resposta eficaç a quelcom tal com el foment d'ambients creatius?

Espais recobrats, nous usos del patrimoni industrial català

Ferran Pont, Teresa Llordés  | Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Aquest llibre, produït pel mNACTEC, va comptar amb el suport del Setè Programa Marc de la Unió Europea en el marc del projecte CreativeCH, i, de la mà dels seus autors, l’arquitecte Ferran Pont i la fotògrafa Teresa Llordés contextualitza i sistematitza els nous usos que se li ha donat al patrimoni industrial arreu del territori català.

El paper dels ‘cultural brownfields’ en les polítiques culturals i urbanes

Lauren Andres, Boris Grésillon | International journal of cultural policy, vol.19, Issue 1, 2013

Article on es desenvolupa el concepte de ‘cultural brownfield’ (descampats o zones industrials abandonades on es desenvolupen projectes culturals). Els autors reflexionen sobre la importància creixent que aquests indrets i projectes han adquirit en les estratègies i polítiques de planificació cultural i urbana al llarg dels últims deu anys. Així mateix, analitzen la transformació de tres experiències significatives en aquest sentit desenvolupades a Berlín, Marsella i Lausanne i es fixen en les seves dinàmiques internes i externes distintives i el seu rol diferencial en les polítiques culturals i urbanístiques. L’article conclou amb una sèrie de lliçons de política per a la planificació urbana i les estratègies culturals.

Martha Rosler. Culture Class

Martha Rosler ׀ Sternberg Press

Recull d’assaigs escrits entre 2010 i 2012 per Rosler sobre el paper social dels artistes en la cultura mundial i en els processos de gentrificació urbana.

A «Culture Class» Rosler torna a abordar les qüestions que tractava al seu projecte ‘If you lived here’ (1989-1991), la manca d’habitatge urbà i les seves arrels en la política pública, i les adapta als desenvolupaments neoliberals sorgits a les últimes dècades.  L’autora pren com a referència el llibre «The Rise of the Creative Class» (2002) on Richard Florida defineix un nou sector econòmic de treballadors creatius que s’estén més enllà dels artistes i que inclou dissenyadors, periodistes i persones que treballen en el sector de tecnologies – amb un grau elevant de formació i ben remunerat. Segons Florida, la presència de la classe creativa no és un subproducte de la prosperitat econòmica sinó un factor determinant per al creixement econòmic.