recerca

Interseccions entre pedagogia i art. La (necessària) figura de l’arteducador

Les relacions entre educació i cultura han anat canviant amb els anys. A mesura que han anat configurant els béns patrimonials de la societat, factors com els models polítics han propiciat la seva separació en ministeris diferents[1] o bé les han acostat tímidament en un intent de millorar els desajustos que el mercat ha anat engrandint.[2] Les lògiques basades en la segmentació disciplinària han afavorit les desigualtats socials i les dinàmiques d’exclusió, a més de limitar els espais educatius a les estructures formals d’ensenyament i als serveis educatius dels equipaments culturals, malgrat la importància creixent de l’oferta en educació no formal relacionada amb l’oci, el lleure o l’esport.

Humanitats i ciències caminen de la mà

Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia [eds.] | Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions

És un llibre escrit des de l’acadèmia, la universitat, però amb voluntat de dirigir-se més enllà. Amb l’objectiu central de plantejar possibilitats d’acostament entre la ciència i les humanitats, el que es considera com “una proposta necessària”, tal com prega el subtítol del mateix.

La coral virtual ja existeix i es crea a Barcelona

Albert Cuesta | Ara

La ciència entra de ple en el món dels cors: el grup de recerca de tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra estan creant uns algoritmes d’aprenentatge automàtic que seran capaços de cantar composicions en diferents idiomes, el que suposarà un gran estalvi de temps d’assaig per a la correcció de l’afinació i permetrà als cantaires centrar-se en altres aspectes formatius.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees. Crònica

Si s'hagués de destacar una ponència que ha generat molta expectació durant les jornades d'Interacció17 aquesta seria, sense cap mena de dubte, la plenària de Jorge Wagensberg: Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees.

Parlar de la història de la creativitat també és parlar de la història de les idees. Wagensberg defineix aquest concepte com un foc sense flama, un coneixement que encara no és. El debat sobre l'origen i l'essència de les idees està més d'actualitat que mai. En un context en què el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial comença a plantejar determinats dilemes ètics, com a societat ens hem començat a preguntar si aquestes màquines que hem creat tenen la capacitat de pensar i generar idees o no. Deixant aquesta pregunta per a la reflexió, Wagensberg apunta que el tret diferencial de les nostres idees és la intuïció que les genera. Llavors com es captura una idea? El físic planteja tres possibilitats.

Aspectes fonamentals sobre ciència ciutadana, una lliçó des de França

F. Houllier, J-B. Merilhou-Goudard | Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca (FR)

La participació de no professionals en la producció de coneixement no és un fenomen nou i ha estat practicada durant segles en l’àmbit de la història natural o en l’astronomia (botànica, etimologia, descobriment d’objectes astronòmics...), així com en el de la salut, a través de les contribucions actives dels pacients per a la producció de coneixement que permeten un avenç considerable en certs espais de recerca. Tot seguit farem un cop d’ull a l’estat de la qüestió a França, un dels estats capdavanters a Europa (junt amb el Regne Unit i els Països Baixos), en el desenvolupament de polítiques de ciència ciutadana.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees

Jorge Wagensberg | Tusquets

Hi ha alguna fórmula per escapar de la mediocritat? Com podem reconèixer quins ambients propicien les idees i quins les reprimeixen? Jorge Wagensberg, doctor en física i investigador en matemàtica, filosofia de la ciència i museologia científica, entre d’altres disciplines, i director durant 15 anys del museu CosmoCaixa, desenvolupa en aquest assaig tota una teoria sobre la creativitat que repassa les grans descobertes de la història de la humanitat en els camps de l’art, la ciència i la quotidianitat gràcies al mutu intercanvi d’idees.

Wagensberg serà l'engarregat de conduir la conferència «Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees» a Interacció17.

Echosciences: com dinamitzar una xarxa territorial de cultura científica

Echosciences | CCSTI La Casemate

Una de les missions fonamentals dels centres de cultura científica, tècnica i industrial francesos (els CCSTI, dels quals ja us vam parlar en aquesta entrada) és la dinamització del territori amb el desenvolupament d’activitats d’aquests àmbits. Creada en 2012 a iniciativa del CCSTI La Casemate de Grenoble i seguint aquest ojectiu, Echosciences es va convertir en la primera xarxa social territorial d'aficionats i d'actors de les ciències i la tecnologia, una plataforma col·laborativa que ofereix als seus membres eines per a incentivar l’intercanvi d'experiències.

El CSTI francès, un model de cultura científica

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Universcience o com reconciliar les ciències i la cultura

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier - Universcience

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie i el Palais de la Découverte.

Universitat = Humanitats + Ciències + Agents culturals locals + Indústries creatives

Martinus Buekers i Bas Nugteren | League of European Research Universities (LERU)

Quin hauria de ser el rol de les universitats pel que fa a la integració de la cultura i les arts en el món acadèmic? Per què és necessària, aquesta integració? I quin paper hi tenen les indústries creatives i els agents culturals locals, com ara els museus? Martinus Buekers i Bas Nugteren, investigadors en centres membres de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), plantegen una xarxa de col·laboracions dirigida a ressituar les universitats com a institucions culturals de primer ordre, a partir de la identificació dels processos d’aprenentatge científics amb els artístics.