proximitat

Durant el darrer any i mig, els espais de la cultura, tant en la seva vessant digital com en la física, han vist transformats els seus usos i han experimentat canvis que, si bé abans de l’era COVID ja eren veloços, amb el brot del coronavirus han donat lloc a escenaris que en molts casos es prefiguraven lluny encara. La pandèmia, amb el confinament com a primera mesura, va provocar la redefinició immediata i semipermanent dels espais de la vida urbana i cultural, i de la quotidianitat mateixa.

Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans. Amaga la memòria de les coves, dels palaus i dels gratacels, l’aroma dels viatges llunyans i les grans descobertes, tots els instants compartits i de soledat i, per damunt de tot, l’ànsia de sobreviure i el desig de transcendència.

Observatorio Vasco de la Cultura

El concepto de proximidad está en el centro de los debates; aunque siempre ha estado presente en las políticas culturales, ha ido ampliando su significado como factor transversal de la gobernanza local. Esto hace que su análisis sea complejo, puesto que remite a un abanico de temas ciertamente amplio.

Este trabajo realiza un acercamiento a nivel teórico y práctico a las políticas culturales de proximidad. A nivel teórico repasa su significado y sus implicaciones. Con ello se realiza una modelización del tipo de políticas culturales de proximidad que pueden encontrarse. Estos modelos sirven luego para, a nivel práctico, aproximarnos a la realidad y detectar casos relevantes en algún aspecto.

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Nicolás Barbieri, Xavier Fina, Joan Subirats |  Métropoles, 11, (2012) , p. 2-18

Resumen  Este artículo aborda tres cuestiones relacionadas e ntre sí que consideramos relevantes en el debate actual sobre el futuro de las ciudades. ¿Qué es una política urbana y cuáles son las variables principales que la caracterizan? ¿En qué grado las políticas culturales han tendido a asumir las características nucleares de una política urbana? Y principalmente, ¿qué rol ocupa el tercer sector en el proceso de cambio de las categorías de organización social vinculadas a las políticas urbanas y culturales?

NOM:  Xarxa de Centres de Proximitat de Mollet del Vallès (XICEP)

ENTITAT:  Ajuntament de Mollet del Vallès

PRESENTACIÓ: I després de la pedra, què? XICEP, Una proposta optimista per a una gestió eficient

DESCRIPCIÓ: Aquesta xarxa es proposa millorar el servei públic dels centres de proximitat (centres cívics, centres culturals, centres per joves, per a la gent gran, per a dones, teatre, biblioteca, etc.) que l’Ajuntament de Mollet del Vallès ofereix als seus ciutadans.

Entrevista a Carme Sais

Durada del vídeo: 08:13

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat