privatització

RESET18, radiografia del present

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

Del contrato social a la privatización de los bienes culturale

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Com programar cultura, per Iván de la Nuez

Com programar cultura, per Iván de la Nuez (56'13'' Círculo de Bellas Artes)

Conferència impartida per Iván de la Nuez, assagista, crític d'art, curador i director d'Activitats Culturals del CCCB, en el marc del V Curso de Gestión Cultural de a Universidad Carlos III de Madrid. De la Nuez parla sobre la situació de la cultura i les arts, i més concretament la dels programadors, en un context de crisi com l'actual i en un canvi de paradigma tan fort com la mort de la Societat del Benestar. Quin sentit té una exposició física en un món tan virtual? Com afrontar la privatització de la cultura quan l'Estat no la pot garantir?

Los Cuatro entornos del procomún

Antonio Lafuente | Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura. Núm. 77-78 (2007)

Aquest article és un text clar que comprèn l’immensa complexitat que té el concepte de procomú. On ens planteja la necessitat d’obrir un debat sobre quins àmbits de la cultura poden o no privatitzar-se. Antonio Lafuente (Granada) és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC) a l’àrea d’estudis de la ciència. Investiga la relació entre la tecnologia i el procomú, així com entre els nous i els vells patrimonis. L’interès pels béns comuns l’han portat a estudiar els problemes que planteja l’expansió dels drets de propietat intel·lectual a la ciència. És editor del bloc tecnocidanos. El seu darrer llibre és 'El carnaval de la tecnociencia' (Madrid: Gadir, 2007).