polítiques públiques

De la créativité dans les modèles de financement de la culture. Proposition du Forum d’Avignon

«La culture exige un investissement personnel et financier, individuel et collectif : un engagement qui ouvre nos horizons intellectuels, une convivialité singulière faite de curiosité et de découvertes, un investissement économique pour développer les secteurs culturels et créatifs et rendre possible les projets. Le Forum d’Avignon souhaite qu’investissements culturels et productifs ne soient pas opposés, mais considérés comme créateurs de valeur, d’emplois et de lien social.» p. 9

Les mesures proposades pel Forum d’Avignon es fonamenten en una triple convicció:

  1. la cultura no és una despesa, és una inversió creadora de valor (s);
  2. la inversió pública i la inversió privada no s’oposen;
  3. cal mantenir el paper impulsor i ordenador dels poders públics.

Treball de reflexió compartida sobre la qualitat democràtica des de l'àmbit cultural

Ferran FarréJordi Oliveras| Generalitat de Catalunya. Direcció General de Participació Ciutadana

Aquest informe es caracteritza en bona mesura per tres qüestions: la voluntat d'ampliar el que habitualment és assumit com a territori temàtic de la participació referint-se a cultura, la demanda d'actuacions i sensibilitat menys centrades en la via normativa a les administracions públiques, i la proposta de treballar per obrir processos que afavoreixin un major apoderament de la ciutadania en relació a la cultura.

La Civilització urbana europea en un món virtual

La civilització urbana europea en un món virtual’ recull la conferència que Peter Hall va celebrar al 2008 al CCCB, en el marc del lliurament del 5è Premi Europa de l’Espai Púbic Urbà. El text ens parla de la diferència entre una ciutat de consum cultural i una ciutat veritablement creativa, una ciutat de producció cultural, la qual no es pot assolir d’un dia a l’altre.

Peter Hall catedràtic d’urbanisme a la Bartlett School of Architecture and Planning, University College London. És un dels teòrics urbans més reconeguts arreu del món. El seu llibre ‘Cities in Civilisation’ (1999) és una obra de referència en el camp de l’urbanisme. Ha estat assessor especial de planificació estratègica en successius governs dels Regne Unit i ha obtingut doctorats honorífics de diverses universitats d’Anglaterra, Suècia i el Canadà.

Politique du hip-hop: action publique et cultures urbaines

Aquest llibre és una aproximació a les polítiques culturals del hip-hop a escala municipal a França, des de la perspectiva dels agents vinculats. L’autor Loïc Lafargue Grangeneuve és investigador associat del l'Institut des Sciences Sociales du Politique (ENS Cachan - CNRS), la seva línia de recerca es entorn la institucionalització de la cultura popular urbana en l’àmbit de les polítiques culturals.

'Politique du hip-hop. Action publique et cultures urbaines' es centra en la interacció entre els representats del hip-hop (el rap, el slam, el hip-hop, el graffiti ...) i altres institucions públiques (les Direccions Regionals d’Assumptes Culturals de França -DRAC, els responsables de la política urbana i dels governs locals). La investigació, que està feta a partir d’entrevistes als diferents agents de Burdeos i Marsella, fa un recorregut sobre l’evolució del hip-hop paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques que l’han situat en el centre d’interès de les polítiques culturals d’àmbit municipal. 

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

Making culture accessible : acces, participation and cultural provision in the context of cultural rights in Europe

L’estudi «Making culture accessible» encarregat pel Consell d’Europa és una visió general dels marcs jurídics i polítics europeus en matèria d’accés i participació cultural. L’autora Annamari Laaksonen és investigadora en drets culturals i coordinadora de diversos projectes a Interarts.

L’estudi fa una aproximació sobre el marc legislatiu i polític a Europa en el tema de l’accessibilitat i participació en la vida cultural. Per aquest motiu estudia aquells entorns que faciliten aquest exercici de la participació, en el marc institucional i legal internacional, com un dret cultural. En aquest sentit, l’autora considera que per participar en cultura cal un entorn propici i un marc legal que ofereixi una base sòlida per la protecció dels drets d’accés i participació cultural com a element fonamental de la democràcia. 

L’Estat del tercer sector cultural a Catalunya: el lideratge de les federacions, una visió qualitativa

Pau Mas, Agnès Pros | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El tercer sector es troba immers en un procés de transformació, propiciat pel canvi de valors que han patit i pateixen les societats actuals, la redefinició del què significa ser i actuar des del tercer sector i la situació financera i organitzativa de l’Administració pública.

Davant d’aquest fet i la manca d’informació al voltant del tercer sector cultural a Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació encarregà, el passat 2008, a l’Ateneu Santcugatenc  l’elaboració d’un informe sobre l’estat del tercer sector cultural, emmarcat en el treball general que està duent a terme el Departament i que generarà tant dades quantitatives com qualitatives.

Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de políticas culturales locales para ciudades europeas

 Jordi Pascual, Sanjin Dragojevic | Fundació Europea de la Cultura (ECF),

El projecte 'Active Citizens, Local Cultures, European Politics', finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Fundació Europea de la Cultura (ECF), ha estat l’embrió d'aquesta guia.

Els investigadors Jordi Pascual, coordinador del Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, i Dragojevic Sanjin, sociòleg i professor en gestió cultural estratègica, exploren el marc conceptual i teories al voltant de la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques culturals locals en la configuració de l’Europa actual i els reptes futurs, així com les eines i mecanismes necessaris per tal de dur a terme unes polítiques culturals adients en aquest àmbit.

Recondita armonia - A reflection on the function of culture in building citizenship capacity

 Dick Stanley | Council of Europe

Aquest estudi va ser preparat pel Consell d'Europa en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005. El document, elaborat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, reflexiona sobre que és la cultura en totes les seves dimensions (la quotidiana, les tradicions, les arts i les patrimonials) i com aquestes dimensions interactuen per crear les eines que els membres de la societat necessiten per negociar les situacions de la vida quotidiana.

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).