polítiques públiques

Ésdansa. Festival Internacional de música i dansa de les Preses

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

En el debat sobre les polítiques culturals locals, un dels temes més recurrents en els darrers temps és el de la transversalitat. Amb aquest concepte tan genèric es pretén posar damunt de la taula la necessitat de posar en relació l’acció cultural dels municipis i la resta de polítiques públiques que impulsen els ens locals. La idea és que les polítiques culturals i artístiques també han de tenir l’objectiu d’incidir en aspectes com la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la planificació urbana. Una de les sinergies més evidents que tenen les polítiques culturals en entorns rurals en un país com el nostre és amb el turisme d’arrel cultural i amb l’economia relacionada amb el món de la gastronomia. Aquesta nova manera de fer pot implicar polítiques molt més eficients i requereix canviar la manera de treballar, tant interna com externa, per part de les administracions públiques.

Nous relats per a la cultura popular

Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista digital «Tornaveu. Associacionisme i cultura.» Es reprodueix amb lleus modificacions.

Primer. "No és el poble el que fa una pràctica, si no la pràctica la que fa al poble" Aquests dies s'ha presentat “Joc, espai i xarxa”, una iniciativa d'Això és com tot. El projecte estudia el joc de pilota valenciana a la Ribera Alta i una de les conclusions a què arriba és que als vilatans no els interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó el propi joc, les xarxes socials i les «comunitats d’afectes» que el mantenen viu i els espais que els obrin a «allò altre» que comparteixen i que els és comú.

Segon. Dels Tonis a l’Ecomuseu del Blat. Recerca i activació del patrimoni rural a Osona: el 1982  els Tonis de Taradell decidiren revitalitzar la festa de Sant Antoni i, una vegada consolidada, el 1995 van dibuixar un pla estratègic per conceptualitzar una idea que depassava els seu àmbit d’actuació. Així, el 2000 l'entitat gestava la idea d’un Ecomuseu del Blat que partia de l’estudi i conservació in situ del patrimoni rural amb l'objectiu de donar elements per interpretar l’evolució del paisatge rural, les activitats agràries i la forma de vida de la pagesia, aportant perspectives de futur a les activitats agropecuàries mitjançant accions de custòdia dels paisatges agrícoles.

Jornades sobre els petits municipis i l'organització territorial

L'ultim número de la revista «Treballs de la Societat Catalana de Geografia», Vol 81 ( juny 2016) recull les aportacions que van fer els diversos ponents de la jornada celebrada el dia 2 de desembre de 2015 a Vic i organitzada per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia, amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona.

L’objectiu de la jornada va ser motivar la reflexió i el debat sobre la reforma de l’organització territorial a Catalunya i aprofundir en aspectes bàsics de la gestió diària dels ajuntaments petits, com ara hisendes i situacions financeres, la dotació d’equipaments i serveis, i les eines de gestió supramunicipal.

The Mobile Library, an activator in the community three positions (or claims)

La Gerència de Serveis de Biblioteques, en la línia del Pla d’actuació de mandat 2016-2019, treballa per ampliar i millorar el servei bibliotecari arreu del territori prestant una atenció especial als municipis petits i en connectar la tecnologia amb les persones. Un exemple molt recent d’aquesta voluntat és la inauguració del desè bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals que des de setembre d’aquest any ofereix els seus serveis a 12 municipis de la comarca d’Osona, que per la seva reduïda població no disposen de cobertura bibliotecària estable. El bibliobús Puigdon incorpora novetats tecnològiques com una pantalla gegant per a diferents usos, tablets per accedir a continguts digitals, màquina d'autopréstec, o servei de wifi, que representen un canvi de model en el servei de biblioteca mòbil, amb la intenció d’actualitzar del Pla de bibliobusos de la XBM.

De Llibres a Cantoni

Per començar, us situo: Cantonigròs (Cantoni per als que en som) no és un municipi, sinó un poble dels quatre que conformen el municipi de l’Esquirol. Està situat en una carena, al Collsacabra o Cabrerès, vora els mil metres d’altitud, i compta amb poc més de tres-cents habitants. És un lloc clàssic d’estiueig, però, molt especialment, de segones residències de cap de setmana durant tot l’any. De fet, el poble és tan petit que, els que hi viuen, moltes vegades passen la setmana treballant en algun altre poble o ciutat.

La comunicació de la cultura als municipis

Els canvis, cada vegada més consolidats, en les tecnologies de la informació obren un ventall de reptes i d’oportunitats pel que fa a la comunicació de la cultura en el context municipal. Gràcies a aquestes tecnologies, les comunicacions socials, familiars i laborals han crescut exponencialment. Els nous mitjans trenquen la unidireccionalitat de la comunicació i faciliten el diàleg; apareixen plataformes virtuals que permeten la interacció entre els ciutadans i l’Administració d’una manera ràpida, directa, transparent i eficient; les eines disponibles faciliten la segmentació de la informació en funció dels interessos dels destinataris, etc.

L’Assumpta

Per què escriure de l’Assumpta? Ben coneguda com la Bailac. Perquè crec que és de justicia donar les gràcies a una persona que ha dedicat la seva vida professional al món de la cultura, i ho ha fet d’una determinada manera, amb grans i petits resultats. Toca ara perquè se’ns ha jubilat. No és gran però tot arriba.

Tuit de la setmana

"No s'han de construïr nous museus sinó fer més préstecs als petits" Agnes Gund @MontseCampsP

Estratègies i polítiques culturals rurals a Noruega

Hans Kjetil Lysgård | Journal of Rural Studies

En els darrers anys s’ha començat a produir, tant al context europeu com l’anglosaxó (Estats Units, Canadà i Austràlia), força literatura científica sobre les estratègies de desenvolupament rural basades en la cultura, tal i com es va fer durant els anys 80 i especialment els 90 amb les ciutats.

Als estudis i assajos sobre el paper de la cultura en el desenvolupament del entorns urbans es debatia sobre el paper que podia tenir la cultura, i els sectors econòmics que hi estan relacionats, en la transformació de les ciutats industrials en noves urbs postindustrials. Per la seva banda, la recent literatura sobre els entorns rurals s’ha centrat en l’evolució d’una economia basada en l’agricultura i la manufactura cap a un model que gira entorn del sector serveis, i en el canvi d’una cultura fins llavors orientada en la producció per una cultura de consum.