polítiques públiques

Relatoria del grup Acció Cultural

 «Si no ho fa l’ajuntament, la gent s’involucra algo més»

'Entre els plecs, el fil vermell es mou'. Marta Ricard

Les polítiques culturals en l’àmbit dels petits municipis o en el context rural, són en general un àmbit poc estudiat a casa nostra i a Europa, tot i que al continent hi trobem certes excepcions, com els casos de França, el Regne Unit o alguns països escandinaus on el tema és important des de fa més d’una dècada. A Espanya i a Catalunya, ni l’acadèmia ni els diferents observatoris de la cultura que depenen de les administracions públiques han estudiat aquest tema més enllà dels genèrics estudis sobre la despesa dels ens locals o certs estudis sectorials com els de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Relatoria del grup Estructures i mancomunicació de recursos

Hipòtesi de partida

Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:

Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política  ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.

Relatoria del grup de micropobles

En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

  • Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.

After urban regeneration. Communities, policy and place

Dave O'Brien, Peter Matthews (ed.) | Policy Press

En la nova era de postregeneració, «l’Estat sembla demanar a les comunitats locals que gestionin soles els conflictes urbans».[1] Aquesta és una de les conclusions que Dave O’Brien, investigador en polítiques culturals de Goldsmith, Universitat de Londres, presenta, juntament amb Peter Matthews, en un llibre que s’ha publicat enguany, i que critica la progressiva desresponsabilització de l’Administració quant a polítiques públiques de caire social.

Conclusions del Debat 16 d'Interacció

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

La Bianyal. Art contemporani i turisme per el patrimoni de la Vall de Bianya

La Bianyal

La Vall de Bianya és un municipi de 1.305 habitants dispersat per onze nuclis de població al Parc Natural de la Garrotxa, que en els darrers anys ha adquirit cert renom en el món de l’art contemporani català gràcies a una proposta força innovadora i atractiva: 'La Bianyal'. No és freqüent poder gaudir de l’art contemporani en el context d’una església romànica, o contemplar instal·lacions d’art efímer al bell mig de les amables valls que configuren el paisatge garrotxí, i 'La Bianyal' ens permet de fer-ho des de fa tres anys.

La Fàbrica de Celrà

La Fàbrica de Celrà

De tots els projectes que hem presentat en els darrers dies, no n’hi ha hagut molts que estiguessin directament impulsats i gestionats per ajuntaments.  Aquest no és el cas de Celrà, el municipi gironès del que ja us vam parlar fa unes setmanes quan us vam presentar l’Animal a l’Esquena, que està instal·lat a les seves rodalies. La vila supera per ben poc els 5.000 habitants, però compta amb una gran varietat d’equipaments i serveis culturals i amb un ric teixit associatiu en l’esfera cultural i artística.

L’antiga fàbrica modernista Pagans, un bon exemple del modernisme industrial (Art Nouveau Industriel). fou cedida a l’Ajuntament als anys 80. En un primer moment acollirà les oficines de l’Ajuntament després de les primeres obres de rehabilitació i, a partir de 2004, es reconvertirà en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L’edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d’adob, actualment acull el batec cultural de Celrà.

Polítiques culturals rurals al Regne Unit

Al Regne Unit, fa més d’una dècada que es debat sobre el paper de la cultura i l’art[1] en el desenvolupament de les àrees rurals. La reconversió industrial de les ciutats durant les dècades dels anys vuitanta i noranta havia fet veure la importància que podia tenir l’economia creativa en la regeneració urbana, però la situació a les petites ciutats i els pobles era ben diferent. Acabava de començar el segle XXI i el camp anglès patia, a més a més de la progressiva despoblació i els efectes de la cada cop més forta terciarització de l’economia, les conseqüències de dues plagues ―la coneguda com la de les vaques boges i la de la febre aftosa― i l’impacte de la política agrària comuna (PAC). El Govern, conscient de la gravetat de la situació, va obrir un debat entorn del futur de l’àmbit rural. Calia repensar l’estratègia de desenvolupament econòmic rural i no se’n podia deixar fora cap àmbit. En aquest marc, el 2002 l’Arts Council va encarregar a Littoral un informe sobre el rol de la cultura i les arts a les àrees rurals.

La despesa en cultura dels ajuntaments de municipis petits de la província de Barcelona

Després de presentar-vos el marc legal de la cultura, que li dóna a aquesta una naturalesa concurrent, i de definir el que entenem per petit municipi (els de menys de 5.000 habitants), vam fer una mirada al mapa municipal català i barceloní per descobrir-hi una gran quantitat de municipis gestionant la majoria del territori, però en els quals hi viuen relativament pocs habitants.

Teatrets d’Osona. Un projecte pensat des del territori i per al territori

Teatrets d’Osona

Sovint es considera que un dels grans obstacles amb què es troben les polítiques culturals en els petits municipis és la manca d’estructures tècniques professionals. Les dades ens confirmen que només el 37 % dels municipis petits (els de menys de 5.000 habitants) de la demarcació de Barcelona tenen un tècnic o tècnica de cultura en plantilla, tot i que dos terços d’aquests municipis disposen d’una regidoria que inclou la cultura entre les seves competències.

Aquest no és el cas dels ajuntaments dels municipis osonencs de Tona, Roda de Ter i Sant Hipòlit de Voltregà (amb una població mitjana de 5.860 habitants). Tot i que la majoria d’agents, públics, privats o del tercer sector estan d’acord a assenyalar que les dificultats econòmiques són el pitjor enemic de les polítiques culturals, l’apatia, el desconeixement o el desinterès en són els seus assassins silenciosos.