polítiques públiques

RESET18, radiografia del present

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

Repensar la cultura europea

Anne-Marie Autissier | Éditions de l’attribut

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

La cultura i la creació, puntes de llança de la innovació

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018), els debats d’aquests d’experts dels estats membres han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

L’educació de les arts per millorar l’economia

 Magdalena PASIKOWSKA-SCHNASS |  Direcció general d’Educació, Joventut, Esports i Cultura | Parlament Europeu, 2017

L’ensenyament de les arts han anat a la baixa a la majoria de països de la Unió Europea els darrers anys, i justament la Comissió Europea ens planteja en aquest estudi la necessitat de complementar els estudis de les matèries elementals i de ciències, no pas de convertir-lo en eixos troncals, amb l’ensenyament de disciplines artístiques.

Els principals motius s’exposen fent ús de conclusions de conferències, convencions i d’altres estudis realitzats principalment per la UNESCO o l’OCDE. Conclouen que les arts fomenten en els estudiants l’augment de la comprensió de la complexitat social i cultural, cohesionen la societat, milloren l’empatia i l’autoestima, i que apodera una majoria de la societat.

Pel dret a l’educació artística i cultural

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Apunts sobre la gestió cultural pública a Argentina

Juan Urraco [Ed.] | DNFC,  Ministerio de Cultura de la Nación (Argentina)

L’any 2016 Argentina va començar un programa nacional de formació en gestió cultural pública. Es tracta d’un pla d'estudis destinat a la professionalització dels tècnics que desenvolupen tasques de gestió cultural en l’àmbit nacional, provincial, municipal o bé universitari. Els objectius bàsics del mateix són: contribuir a l’especialització, generar un lloc de trobada i articular una xarxa de gestors.

Els drets culturals a l'horitzó

Jean-Pierre Saez [dir.] | l’Observatoire

Ja fa temps que es parla de drets culturals, de la mateixa manera que es parla del dret a l’educació, els drets lingüístics o a la llibertat de culte, sobretot des de la preciosista declaració de Fribourg, i també des de la Declaració Universal dels Drets Humans [art. 26-27]. Com és ben sabut però, de poc serveixen aquestes declaracions si els governs finalment obliden legislar o aplicar polítiques en aquest sentit.

La gestió pública de la cultura a Catalunya 1980-2016

Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martínez Illa i Mariano Martin Zamorano | Fundació Josep Irla

El passat divendres 9 de febrer es va presentar l’estudi sobre governança cultural, identitat i territori. Un treball que resumeix les polítiques culturals a Catalunya entre els any 1980 i 2016, fent èmfasi en les tensions entre les diferents administracions competencials en cultura al territori català. L’acte, presentat per Jenn Diaz i per Joan Manuel Tresserras, va excusar l’absència de Joaquim Rius Ulldemolins, el principal artífex del text.

Quadern de Participació Ciutadana per a les biblioteques

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Estimular els públics a través d'eines digitals a la Unió Europea

Grup de treball dels estats membres de la UE en promoció d’accés a la cultura en àmbit digital sota el mètode obert de coordinació | Unió Europea

Facilitar l’accés a la cultura amb l'ús d'eines digitals és un dels temes pendents per moltes de les administracions públiques. La cultura digital mateixa, o la facilitat d’accedir a continguts culturals a través de noves eines és un repte propi del nostre temps, que cal treballar des dels ens locals i territorials públics perquè ni el coneixement d’eines digitals, ni els recursos econòmics, hi deixin ningú al marge i així contibueixin a potenciar i dinamitzar el sector cultural.