planificació

Ajuntament de Terrassa

El nou  Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa proposa un canvi de model en la gestió del patrimoni, sent més transversal i implicant les àrees de promoció econòmica i turisme. D’aquesta manera es vol reordenar els elements patrimonials a partir de dos eixos: un, el de la Rambla, on hi ha el mNACTEC, la Masia Freixa i el Mercat de la Independència; i l’altre, el que marca el traçat de Vallparadís, amb la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil. El Pla planteja una reordenació d’aquests elements, esbossa sinèrgies possibles, apunta a oportunitats de desenvolupament cultural, turístic i econòmic. I té en compte el potencial de l’eix del Parc de Vallparadís. L’objectiu final és crear un discurs comú entre ells, posar-ho en valor i fer-ne difusió.

Ajuntament de Terrassa

El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa és el resultat d'un procés de reflexió sobre quin era l'estat de la cultura a la ciutat que va començar el 2009 amb la constitució del Consell Municipal de la Cultura i les Arts, i en  fer una diagnosi sobre la realitat cultural de la ciutat. A partir d'aquest document  es va obrir un procés de participació per concretar les actuacions necessàries per assolir els objectius marcats. Durant aquest procés es van celebrar cinc conferències per conèixer experiències d'èxit, una desena de sessions de treball per definir les actuacions a realitzar i el Congrés de la Cultura, que va servir per identificar la comunitat cultural més enllà de la societat organitzada.

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

• Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
• Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
• Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Febrer 2001

Notícia sobre els processos de planificació aplicats a la cultura.

Una recapitulació sintètica. Textos i contextos

La progressiva adopció dels mecanismes de la planificació aplicada al sector de la cultura al nostre país ha seguit un procés paral·lel a la recepció de les teories europees (fonamentalment franceses) sobre l’acció cultural pública; en concret l’origen remot s’inicia en el moment de la progressiva substitució del concepte animació sòcio-cultural –sustentat bàsicament en principis de caràcter sociològic i antropològic- pel de gestió cultural.

Vull començar escrivint el que va escriure Patrice Meyer-Bisch perquè de fet ho resumeix TOT, “ La culture es ce qui permet à chacun de toucher et d’ètre touché, et aussi de choisir et d’ètre choisi. Il n’y a rien de plus intime, et en même temps de plus social”.

Seguim.

Planificar és una eina per fer millor la feina, per poder avançar-se i predir escenaris; és una manera de concretar el somnis; és un compromís fruit d’un treball de molts. Planificar és voler dibuixar i fer-ho convocant els elements necessaris perquè el dibuix sigui ben complert. Planificar és treballar en i per acords, en visions compartides, en construir a moltes mans. És ser inclusius. La planificació requereix d’un desenvolupament d’esforços pel comú;  per evitar que quedi la menys gent possible al marge. Planificar és possible? Podem planificar?

Helena Cruz | Sòcol

El planejament estratègic territorial és un instrument de gestió que les administracions locals començaren a utilitzar especialment a mitjans dels noranta per guiar el desenvolupament econòmic dels municipis i respondre als reptes que presentaven les ciutats a finals del segle XX. Si mirem de fer-ne un balanç, en alguns casos la redacció d’un pla estratègic ha representat l’ocasió per acordar amb la societat civil i especialment amb els agents econòmics un futur desitjable pel municipi. El disseny de futurs escenaris i objectius permet als participants esclarir quines són les prioritats pel municipi en qüestió, discernint quines són necessàries de les urgents.

Aquesta modesta contribució neix de l’experiència universitària. Algú podrà dir, doncs, que és una percepció de laboratori, allunyada dels coneixement real. Durant uns quants anys he estat responsable d’introduir el funcionament del món local als alumnes de gestió cultural de la UB. En aquest marc, un dels debats que realitzàvem partia de l’anàlisi d’experiències de planificació cultural.

Fa anys que no participo en processos de planificació cultural, així que aquesta contribució es basa en la imatge que m’he anat dibuixant a partir de les aportacions que realitzaven els alumnes en els debats a l’aula. Una imatge molt parcial, però que crec no estarà molt allunyada del que realment succeeix en els processos de planificació cultural en el territori.

Sólo la estructura tiene el poder sobre la realidad. O así lo parece ¿no? Al menos ahora dentro de este sistema de grandes elocuencias. Un sistema que hemos ido creando, no escondamos la cabeza, desde nuestro propio discurso. Suavizando en demasiadas ocasiones el vacío desde las criptas de las estrategias, las agencias, las redes, los grandes planes directores... Hemos apoyado generosamente las escenas de una representación para quien ostentaba el turno de poder. ¿A quién le ha importado luego? Me temo que a nadie de los que con tanto ímpetu ruedaprenseril lo fomentaron. ¿Se han hecho seguimientos? ¿Comprobado resultados? ¿Analizado progresos o decadencias? Ni por asomo, me temo también. Todo esto va en contra del perpetuum mobile. La cinta no para y hay que seguir escenificando la marcha, eso sí, delante de un gran ventanal con vistas a un admirable paisaje pero protegidos por la tecnología del gimnasio. Correr hacia ninguna parte y con asepsia extrema.