planificació

Avaluació estratègica Model teòric i aplicació

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.

Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El nou  Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa proposa un canvi de model en la gestió del patrimoni, sent més transversal i implicant les àrees de promoció econòmica i turisme. D’aquesta manera es vol reordenar els elements patrimonials a partir de dos eixos: un, el de la Rambla, on hi ha el mNACTEC, la Masia Freixa i el Mercat de la Independència; i l’altre, el que marca el traçat de Vallparadís, amb la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil. El Pla planteja una reordenació d’aquests elements, esbossa sinèrgies possibles, apunta a oportunitats de desenvolupament cultural, turístic i econòmic. I té en compte el potencial de l’eix del Parc de Vallparadís. L’objectiu final és crear un discurs comú entre ells, posar-ho en valor i fer-ne difusió.

Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa és el resultat d'un procés de reflexió sobre quin era l'estat de la cultura a la ciutat que va començar el 2009 amb la constitució del Consell Municipal de la Cultura i les Arts, i en  fer una diagnosi sobre la realitat cultural de la ciutat. A partir d'aquest document  es va obrir un procés de participació per concretar les actuacions necessàries per assolir els objectius marcats. Durant aquest procés es van celebrar cinc conferències per conèixer experiències d'èxit, una desena de sessions de treball per definir les actuacions a realitzar i el Congrés de la Cultura, que va servir per identificar la comunitat cultural més enllà de la societat organitzada.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

  • Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
  • Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
  • Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Modelo Barcelona y política cultural: usos y abusos de la cultura por parte de un modelo emprendedor de desarrollo local

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

El planejament com a estratègia cultural

Febrer 2001

Notícia sobre els processos de planificació aplicats a la cultura.

Una recapitulació sintètica. Textos i contextos

La progressiva adopció dels mecanismes de la planificació aplicada al sector de la cultura al nostre país ha seguit un procés paral·lel a la recepció de les teories europees (fonamentalment franceses) sobre l’acció cultural pública; en concret l’origen remot s’inicia en el moment de la progressiva substitució del concepte animació sòcio-cultural –sustentat bàsicament en principis de caràcter sociològic i antropològic- pel de gestió cultural.

1

Planifica que alguna cosa queda

Vull començar escrivint el que va escriure Patrice Meyer-Bisch perquè de fet ho resumeix TOT, “ La culture es ce qui permet à chacun de toucher et d’ètre touché, et aussi de choisir et d’ètre choisi. Il n’y a rien de plus intime, et en même temps de plus social”.

Seguim.

Planificar és una eina per fer millor la feina, per poder avançar-se i predir escenaris; és una manera de concretar el somnis; és un compromís fruit d’un treball de molts. Planificar és voler dibuixar i fer-ho convocant els elements necessaris perquè el dibuix sigui ben complert. Planificar és treballar en i per acords, en visions compartides, en construir a moltes mans. És ser inclusius. La planificació requereix d’un desenvolupament d’esforços pel comú;  per evitar que quedi la menys gent possible al marge. Planificar és possible? Podem planificar?

La planificació estratègica territorial o com fer viable la decisió d’un projecte col·lectiu de ciutat

Helena CruzSòcol

El planejament estratègic territorial és un instrument de gestió que les administracions locals començaren a utilitzar especialment a mitjans dels noranta per guiar el desenvolupament econòmic dels municipis i respondre als reptes que presentaven les ciutats a finals del segle XX. Si mirem de fer-ne un balanç, en alguns casos la redacció d’un pla estratègic ha representat l’ocasió per acordar amb la societat civil i especialment amb els agents econòmics un futur desitjable pel municipi. El disseny de futurs escenaris i objectius permet als participants esclarir quines són les prioritats pel municipi en qüestió, discernint quines són necessàries de les urgents.

Dos símptomes de la planificació estratègica

Aquesta modesta contribució neix de l’experiència universitària. Algú podrà dir, doncs, que és una percepció de laboratori, allunyada dels coneixement real. Durant uns quants anys he estat responsable d’introduir el funcionament del món local als alumnes de gestió cultural de la UB. En aquest marc, un dels debats que realitzàvem partia de l’anàlisi d’experiències de planificació cultural.

Fa anys que no participo en processos de planificació cultural, així que aquesta contribució es basa en la imatge que m’he anat dibuixant a partir de les aportacions que realitzaven els alumnes en els debats a l’aula. Una imatge molt parcial, però que crec no estarà molt allunyada del que realment succeeix en els processos de planificació cultural en el territori.

La planificació estratègica: una eina per democratitzar la presa de decisions o un espai de caràcter consultiu?

Tipus: Tema de debat

Continuem amb el segon eix temàtic del debat online sobre Els reptes de les polítiques culturals locals.

Ens preguntem com han funcionat els plans de cultura, així com processos similars, en els darrers anys. Què podem aprendre d’experiències que ja porten un recorregut històric? Com han de ser les eines de planificació i elaboració de polítiques culturals en els propers anys?... llegeix +