pensament crític

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Mecánica del Muro - entrevista a Guillem Martínez

Mecánica del Muro és un projecte documental col·laboratiu sota licència Creative Commons 3.0 que analitza el sistema que ens regeix i proposa solucions concretes.

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.

Camins de paraules : glossari crític i polèmic

Culture et Démocratie ens presenta el número 27 de la seva revista  Journal de Culture et Démocratie.

Aquest nou número ha pres forma de glossari alternatiu. En total, disset autors fugen dels camins més trillats i escriuen a la seva manera  (a vegades una mica dispersa, a vegades més incisiva, però sempre connectada amb l'actualitat) un terme que ells mateixos han elegit. De l’autonomia a la teoria, passant per la creativitat o encara la modernització, els mots són despullats, qüestionats i s’han presentat sota una interessant i nova mirada.

Apunts #3

+ Culture + Action + Europe / Jordi Pascual
Jordi Pascual (10 nov. 2012)

"El sector cultural (“els professionals”) han de repensar de quina manera es legitimen, de quina manera són percebuts per la ciutadania. El sector cultural, ¿serveix els drets culturals de la ciutadania?, ¿o serveix certa excel·lència i cert elitisme? Necessitem un sector cultural que es legitimi a partir dels drets culturals (de la gent)"

l desconcert del “connecting people” a l’àmbit local / Carmemix
CARMΣMIX l'estraperlista (7 nov. 2012)

"Ahir vaig assistir a la jornada de formació ‘Com millorar la comunicació i aconseguir més públics als teatres’ organitzada per l’ODA-Diputació de Barcelona per a tècnics municipals de cultura (...). Hi van parlar diferents especialistas en comunicació cultural, aquí un petit resum del què per a mi va ser el més destacat"

On resta avui la democràcia?

Entrevista amb l'artista polifacètic Peter Weibel, qui va treballar de manera intensiva sobre els mitjans de comunicació als anys 70 del segle passat, on considera que a Internet està la força transformadora i renovadora de l'art i la democràcia. Més elements de reflexió arran de la ponència inaugural de Michel Wieviorka.

Le Grand dégoût culturel

Alain Brossat, professor de filosofia a la Université Paris VIII – Saint Denis, fundada després del Maig del 68, presenta en aquest assaig ('La Gran fartanera cultural') una visió inconformista davant la omnipresència de la cultura avui en dia i de la unanimitat sobre aquesta hegemonia. L’autor considera que la democràcia cultural ha suplantat la democràcia política, derrotada la segona per les forces i les lleis del mercat que ha trobat en els productes i consums culturals un mecanisme de consens i unanimitat d’aquest nou règim de govern. Mentre que la democràcia representativa moderna reposa sobre la institucionalització del conflicte i, per tant, sobre el reconeixement del seu caràcter primer i irreductible, la democràcia cultural nega el conflicte com a fonament mateix de la política i substitueix el conflicte per la coexistència pacífica de les diferències i l'imperi del gust individual.

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian