pensament crític

La crítica a les indústries culturals i creatives: un discurs obsolet?

Abel Cutillas | Walrus Books

Lluitar «contra l’estultícia interior del dispositiu cultural present»: aquest és l’ambiciós propòsit de ‘Desànim de lucre. Crítica de la ideologia cultural’, un llibre d’Abel Cutillas publicat el 2015 que llança una diatriba cap a la ineficàcia del paradigma d’excepció cultural forjat arran de les advertències adornianes sobre la industrialització de la cultura, i que encara avui ―sobretot avui― és al centre del debat sobre l’actualitat de les polítiques culturals.

La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

Tuit de la setmana

Els actors culturals portem 30 anys "sotmesos" al relat de la instrumentalització econòmica @jordipascual21

La setmana a Facebook: museus, públics, dones, ciència, música, periodisme, art, smart cities, ciència ciutadana, sociologia

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Publictionnaire: la viquipèdia crítica sobre els públics

Centre de recherche sur les médiations (CREM) | Huma-Num

La qüestió dels públics de la cultura és sense dubte una noció difícil d’acotar en una disciplina en concret. Composta per les contribucions de l’antropologia, la sociologia, la filosofia, l’estètica, les ciències de la comunicació o la llengua, aquesta matèria s’enfronta al repte d’aportar una visió i criteri propis. En aquest context, el Centre de recherche sur les médiations (CREM) de la Universitat de Lorraine està desenvolupant un diccionari enciclopèdic, amb el treball d’un centenar d’experts, per abordar profundament l’àmbit dels públics des d’una òptica interdisciplinària.

Es tracta d’una eina en progrés constant, en construcció, on investigadors, professors i d’altres experts poden fer les seves aportacions amb l’objectiu de completar els discursos i les diverses perspectives en la matèria.

Tuit de la setmana

O potser sigui cosa del baix nivell del debat cultural a Barcelona @AdriPujol

Tuit de la setmana

La cultura que va. La cultura, que bé.  La cultura..., què, vi? La cultura! Que bo. La cultura... Què? Buuu !@tinavalles_

Tuit de la setmana

Àngel Mestres (AGCC): "Els processos culturals van per davant de qualsevol política cultural" @xarxaprod

Tuit de la setmana

"Jamás la cultura fue tan crítica con lo que le rodea y tan poco crítica consigo misma y sus contradicciones" @ivandelanuez  @BernatRuiz

Spectateur et Politique

Christian Ruby

En aquest llibre es qüestiona la figura de l'espectador en l’art i la cultura en diàleg amb el pensament d’altres teòrics, fent palesa l’escletxa entre els defensors d’un tipus d’espectador (què entenen per espectador) i el seu discurs (segons com, on i quan es fabrica l'espectador).

Dividit en tres parts, s’elabora un diàleg a través de les teories de Deleuze, Lyotard i Foucault, d’una banda, i les de Mondzain i Rancière, de l’altra, visibilitzant les lògiques al voltant de la figura de l’espectador