pensament crític

La Filosofia com a mètode educatiu

Lipman, Matthew | Octaedro, 2016

Fins on pot incidir la filosofia en l’aprenentatge? Més enllà de la importància de les classes de filosofia de batxillerat, que s’han trobat en perill d’extinció, trobem la possibilitat d’estructurar la metodologia educativa a través de la filosofia. El mètode amb filosofia, es pot convertir en la millor eina per derrocar els dogmes que sovint asfixien l’avenç de l’educació cap a finalitats, que més que treballadors, formin futurs ciutadans de ple dret..

"Cultura" no sempre s’escriu amb majúscula

Stuart Hall i Miguel Mellino | Amorrortu

Deia Plató que la ciutat l’havien de governar els savis, és a dir els filòsofs, perquè només ells coneixen la idea de justícia. Encara que avui en dia posem aquesta afirmació en tela de judici, segueixen essent imprescindible escoltar els savis. En el camp de la cultura, Stuart Hall (1932-2014) des de mitjans dels anys cinquanta va esdevenir un dels intel·lectuals amb més impacte de la segona meitat del segle XX. Ho testimonien la fundació de la influent revista política 'New Left Review' i l’encunyació del terme “thatcherisme” abans de la victòria de la Dama de Ferro. ‘La cultura y el poder: Conversaciones sobre los cultural studies’ recull una conversa entre el teòric d’origen jamaicà i Miguel Mellino, etnoantropòleg, en què es reflexiona sobre l’estat actual dels estudis culturals (cultural studies).

Debatre a debat

Professores o educadors, han de gaudir de plena llibertat d’ensenyar?

Ensenyar vol dir educar en valors. Aquests poden ser, valors democràtics, de participació o esperit crític. Per tant el debat i  qüestionament constant de la mateixa realitat que es viu i s’ensenya.

Fomentar el diàleg a l’aula entorn l’actualitat, conferint total llibertat d’expressió a l’alumne, és un aprenentatge tan important com qualsevol altre.

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

Ciutat com escenari i condició de la vida social

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

A contratemps: anotacions esparses d'abans del Facebook (1992-2010)

Joan M. Minguet Batllori | Comanegra

La portada groga recorda a l’exposició dedicada al «Manifest Groc» de Dalí, Gasch i Montanyà –una provocadora declaració que atacava els convencionalismes i la cultura oficial catalana– que va estar comissariada per l’autor del llibre allà per 2004, i de la qual ens parla a l’interior de les seves pàgines.

Són objectius els museus de ciència? Reflexions sobre política, poder i coneixement

Els museus són part de la societat, la cultura i la política, i com a tals esdevenen escenaris d’interacció i conflicte entre aquests àmbits. A més, són organismes que defineixen el coneixement per a la ciutadania, i també legitimen relats sobre ciutadania, nacionalisme, raça, revolució i modernitat. És per això que les anàlisis teòriques sobre l’autoria i les tècniques curatorials de les exposicions han de ser objecte d’una revisió profunda que estableixi diverses línies d’aproximació enteses en cada context de producció i recepció.

Museus, interdisciplinarietat i... intrusisme?

Jorge Wagensberg | Tusquets

El pensador intrús, aquell que gosa traspassar les fronteres del contingut, llenguatge o mètode de la seva disciplina original, és el protagonista d’aquesta obra que va molt més enllà. L’art, la ciència i les tradicions culturals coexisteixen cada vegada més – i millor – en llibres, revistes, conferències, programes formatius... Amb tot, tant els museus de ciència com els d’art, bona part dels quals estan encara ancorats en models i idees pròpies del segle XIX, prenen direccions ben diverses. La tecnologia permet accedir a nous continguts i el llenguatge dels museus ha d’aprofitar una finestra d’oportunitat que s’hi presenta en aquesta nova era per a la divulgació i la creació de coneixement.

Wagensberg, expert en museologia científica que ens acompanyarà en Interacció17, recupera al llarg de les pàgines de «El pensador intruso» nombroses reflexions crítiques al voltant del paper del museu en l’actualitat, des de la interdisciplinarietat.

La crítica a les indústries culturals i creatives: un discurs obsolet?

Abel Cutillas | Walrus Books

Lluitar «contra l’estultícia interior del dispositiu cultural present»: aquest és l’ambiciós propòsit de ‘Desànim de lucre. Crítica de la ideologia cultural’, un llibre d’Abel Cutillas publicat el 2015 que llança una diatriba cap a la ineficàcia del paradigma d’excepció cultural forjat arran de les advertències adornianes sobre la industrialització de la cultura, i que encara avui ―sobretot avui― és al centre del debat sobre l’actualitat de les polítiques culturals.

La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.