participació

#Joconfesso: Reflexions disperses d'una gestora (cultural) qualsevol

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

Contrastos globals de la participació ciutadana i cultural i el desenvolupament econòmic i social

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre  la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.

Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Onades I-II i III, 2014

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Cultura y políticas públicas después del diluvio. Las ciencias sociales y la refundación de la política cultural

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1 p. 27-52.

Resumen:  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. Inicialmente, las ciencias sociales adoptaron un punto de vista crítico sobre los objetivos y los instrumentos de las actuaciones públicas en la esfera cultural. Una actitud que fueron perdiendo para acabar legitimando de forma acrítica los proyectos de desarrollo económico y urbano basados en la cultura. Este paradigma esta actualmente agotado a causa de, por una parte, los excesos de una visión instrumentalizadora de la cultura y, por otra parte, por un colapso general del sistema cultural debido a la crisis económica, la falta de planificación y evaluación y, la transición al paradigma digital.

La política cultural als Països Baixos

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Polítiques sobre els drets d’autor i el dret a la ciència i la cultura

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

Enquesta de participació cultural 2014

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Conclusions del debat Interacció 2014

Colideratge, governança i empoderament de la ciutadania

El debat Interacció ha dibuixat alguns dels reptes als quals han de fer front les noves polítiques culturals. Cada cop més la ciutadania reclama els seus drets com a col·lectiu que vol participar activament en la presa de decisions. Integrar els models de colideratge entre administració, consell ciutadà i sector privat és un dels camins a seguir.

La ciutadania vol parlar i fa sentir la seva veu. Trobem exemples diversos: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, moviments socials com els del 15-M, el Procés Constituent, Guanyem Barcelona… I en l’àmbit de la cultura també hi ha moltes iniciatives que contemplen l’autogestió o un lideratge i responsabilitats compartides entre administració pública i grups de ciutadans que estimen la cultura i que inverteixen esforços en treballar-hi: Can Batlló, l’Ateneu Candela, el Konvent Puntzero o la Viquipèdia, entre d’altres.

(Ens) parlem amb propietat?

Sobre l’interrogant compartit de si existeix la gestió públic-comuna de la cultura, proposo prendre com a punt de partida l’afirmació que el que sí existeixen són els fets culturals gestats en el si d’una comunitat de referència, per la qual cosa neixen amb l’essència o propietat públic-comuna. Aquí dubto de si es reconeix aquest origen i, si es fa, com, qui i en quin grau.

Penso que no ha de pre-existir un format de gestió públic-comuna. Apostaria, doncs, per no dedicar molta energia a pensar, dir, redir i prescriure un model, ja que corre el més que probable risc de no ser transferible o vàlid per a les realitats diverses un cop dissenyat.

La planificació estratègica territorial o com fer viable la decisió d’un projecte col·lectiu de ciutat

Helena CruzSòcol

El planejament estratègic territorial és un instrument de gestió que les administracions locals començaren a utilitzar especialment a mitjans dels noranta per guiar el desenvolupament econòmic dels municipis i respondre als reptes que presentaven les ciutats a finals del segle XX. Si mirem de fer-ne un balanç, en alguns casos la redacció d’un pla estratègic ha representat l’ocasió per acordar amb la societat civil i especialment amb els agents econòmics un futur desitjable pel municipi. El disseny de futurs escenaris i objectius permet als participants esclarir quines són les prioritats pel municipi en qüestió, discernint quines són necessàries de les urgents.