participació

La participació cultural, també el seu fracàs


 Projectes, espais i èxits i fracassos de la participació cultural i la seva comunicació. Us presentem dues eines per poder millorar la participació cultural. D'una banda, un dels documents, proposa analitzar allò que no ha funcionat en projectes i espais de participació per així poder millorar i d'altra banda, la guia de la Diputació de Barcelona, proposa estratègies per poder comunicar millor els projectes de participació ciutadana al nostre municipi.

Emergència en el doble sentit

Revista PH | Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico

Ho hem llegit, ho hem escoltat i ho hem comprovat repetides vegades: la pandèmia de la COVID-19 només ha fet que accentuar la situació de vulnerabilitat en la qual ja es trobava. Davant d’aquesta situació, la Revista PH ha dedicat un número monogràfic al sorgiment d’altres models de gestió més enllà dels majoritaris que porta per títol «De lo público al bien común: emergencia de otros modelos de gestión del patrimonio cultural». Emergència en el doble sentit de la paraula: ja existeixen formes de gestió diverses i alternatives, al mateix temps que l’actual crisi accentua la importància que aquestes es consolidin i generalitzin.

La cultura que volem

Measuring the social dimension of culture (MESOC)

El projecte MESOC, liderat per Econcult i amb la participació de la Universitat de Barcelona entre d'altres partners, és una acció d’investigació i innovació que pretén construir un model estructural de la dimensió social de la cultura. En la línia de la 'Nova Agenda Europea per a la Cultura' relaciona el valor social i els efectes de la cultura en la salut i el benestar, la participació i implicació ciutadana, la identitat urbana i la cohesió.

Fragmentar o sumar?

Arches i Festspace

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats. Una opció és la de dissenyar activitats per a un tipus de públic ben concret i l’altra és pensar-les des d’un punt de vista inclusiu per tal que, independentment de les preferències de cadascú, tothom qui ho vulgui tingui la oportunitat de gaudir-ne.

Els projectes Arches i Festspace giren en torn del concepte d’inclusió en dos àmbits diferents, el dels museus i el dels festivals. Ambdós són projectes europeus que involucren ciutats de diversos països, tres de les quals es troben a l’estat espanyol: Oviedo, Madrid i Barcelona.

PIG: un experiment en la presa de decisions col·lectives

Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.

Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent. Pig, té la virtut d’aparèixer sense avisar a l’espai públic i ho fa acompanyat d’un breu missatge: "Aquest és un fons comunitari. Si voleu, podeu contribuir-hi i, quan hàgiu acordat com gastar-lo, podeu obrir-me i gastar-lo". I això és tot. #ThePig.

Els museus no s’aturen

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El que és bo es fa esperar


Nordic Journal of Arts, Culture and Health | Stephen Clift
 

Les expectatives no sempre coincideixen amb la realitat. Esperar alguna cosa durant molt de temps pot fer que, arribat el moment, tot es vegi d’una altra manera.

Stephen Clift (professor emèrit d’educació sanitària a la Canterbury Christ Church University i professor visitant a la St John University de Nova York) ha contribuït a la investigació i a la pràctica en el camp de les arts i la salut durant 20 anys. Com molts altres investigadors involucrats en la matèria, va rebre amb il·lusió la notícia de la realització de l’informe "What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?" publicat per l’OMS i del qual ja hem parlat a Interacció.

Tanmateix, la lectura acurada del document li ha despertat un seguit de crítiques, les quals ha plasmat en un article publicat al monogràfic 'Arts & Health in the Time of Corona' de la revista "Nordic Journal of Arts, Culture and Health". D’acord amb Clift, hi ha tres factors que grinyolen especialment:
 

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).