participació

Construint la ciutat comú

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Oportunitats i reptes tecnològics i digitals per al desenvolupament d’audiències

Cristina Da Milano, Niels Righolt | European Expert Network on Culture (EENC)

Informe que analitza els reptes i possibilitats futures de les organitzacions culturals dins el context actual de canvi tecnològic, competitivitat global i restriccions pressupostàries. L’estudi realitza un mapeig de les polítiques i pràctiques implementades pels estats membres de la Unió Europea i presenta exemples de bones pràctiques enfocades, sobretot, al desenvolupament d’audiències a través dels mitjans digitals en un ampli espectre de sectors. L’objectiu és proporcionar una base sòlida per al debat. L’informe remarca les repercussions dels processos de digitalització no només des d’un punt de vista tecnològic sinó també cultural i social.

L’informe acaba amb una enumeració de les principals tendències identificades i els desafiaments que se’n deriven,

Pla Nacional de Lectura 2012-2016. Desplegament i reptes

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb el Pla Nacional de Lectura (PNL) 2012-2016 com a teló de fons i amb l’objectiu d’avaluar-ne el seu desplegament, el primer dels documents exposa l’evolució dels principals indicadors on pretén incidir el PNL (consum lector i sector editorial), així com la presentació dels Plans d’Actuació concebuts en el sí del PNL. Al segon, es presenta una anàlisi de les principals dades de lectura de llibres recollides en les enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014.

Al document de treball 'Estat d’implementació (2012-2014)' i des del punt de vista d’indicadors de consum lector, les dades obtingudes fins al moment són força optimistes.

Participació i patrimoni cultural entre els estats membres de la UE

Margherita Sani, Bernadette Lynch, Jasper Visser, Alessandra Gariboldi | European Expert Network on Culture (EENC)

L’informe creat en nom de l’European Expert Network on Culture (EENC) com suport al grup de treball l’OMC analitza, a través d’exemples d’arreu del territori europeu, diversos exemples de graus de Participació en matèria de Patrimoni Cultural.

Més enllà de proporcionar una base sòlida per a la discussió i reflexió per al grup de treball d'OMC i el seu Pla de Treball 2015-2018, l’informe busca identificar i presentar els reptes i possibilitats de la Participació de les comunitats en matèria de polítiques públiques, així com de les institucions culturals i les parts interessades en la valoració i gestió del Patrimoni Cultural.

Ha disminuït la participació cultural a Europa?

David Stevenson, Gitte Balling i Nanna Kann-Rasmussen | International Journal of Cultural Policy

Els autors van més enllà de l’afirmació que poden aportar les dades del darrer Eurobaròmetre en matèria de participació i de la disminució que sembla acusar a tota Europa i presenten en aquest document de treball el problema generalitzat que pateixen tots els territoris europeus en quant a representació (de la participació) i les tensions que es generen al voltant de la relació que hi ha entre el discurs institucional dominant dels governs, la seva política de subsidis estatals a organitzacions culturals i en la forma en com es recullen les dades de participació.

Entrevista a Jesús Carrillo

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

Cultura i gestió comunitària. públic significa “de la comunitat”, no “del govern”

Helena Ojeda ; Xavier Urbano | espaifàbrica.cat

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

A això, cal sumar-hi l’herència i l’exemple desobedient del moviment de les okupacions i dels projectes que fa temps que tenen arrels a la ciutat, com el Coop57 o alguns espais històricament gestionats pels mateixos veïns.

De okupas y pro-comunes: autogestión cultural y participación ciudadana

Fernando Rueda | Blog El País. Alternativas | 29 de julio de 2015

Cada cierto tiempo nos amanecemos con noticias sobre ocupaciones y desalojos de espacios de autogestión ciudadana. La más reciente ha sido la del desalojo del local de Patio Maravillas

En España y en muchos países europeos, en los que Alemania con Berlin a la cabeza, ha sido precursora, existen cientos de iniciativas que generan nuevos modelos de gestión en lo económico y en lo social, basados en la cooperación horizontal. Las noticias de ocupación y desalojo suelen ser portada en los medios. Las informaciones sobre sus otros impactos quedan generalmente escondidos en la comunicación pública.

Muchas de estas iniciativas son vistas con desprecio y con temor por los sectores más conservadores -y no tan conservadores- de la sociedad, cargados sin duda de razón en lo que a usurpación de una propiedad privada se refiere. No tanto en los adjetivos proferidos hacia sus promotores, generalmente tachados  de radicales, perroflautas, violentos o adjetivos similares.

Enquesta Òmnibus 2015, sobre el consum i la participació cultural a Catalunya

Xavier Redondo, Mireia Buenaventura | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El català ha crescut com a llengua de consum de llibres, cinema i teatre. Segons dades de l'enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereix la llengua catalana a l'hora de llegir llibres, xifra que suposa 3,8 punts percentuals més que a la darrera onada de l'any passat. També ha augmentat el consum de llibres en castellà, que enguany és del 42,6%, que són 3,9 punts més que l'edició passada.

Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.