participació

El momento de la ciencia ciudadana

Miremos a los últimos meses. Medio mundo está dándole vueltas a la post-verdad[1], sus motivos y sus causas. Otros, muchos menos afortunadamente, están incluso dudando de la utilidad de las vacunas. En 2016 algunos también nos descubríamos junto a millones de personas de todo el mundo saliendo a cazar Pokemones en una especie de competición masiva por ayudar a un científico virtual que quería encontrar todo tipo de bichitos… Junto a estos podemos encontrar cientos de casos de rabiosa actualizad que, para bien o para mal, sirven para contextualizar cómo lo amateur, lo colaborativo, lo descentralizado, está en nuestro día a día[2]. Estamos presenciando nuevas fórmulas de generar riqueza, de hacer política, de hacer periodismo…

Arte y ciencia: preguntarse acerca del mundo

Arte y ciencia son dos ámbitos que se asocian hoy en día con destacable interés. Una cultura contemporánea híbrida, variable y en flujo permite preguntarnos acerca del lugar en el que ambas disciplinas se cruzan y se encuentran. Un marco común que nos invita a pensar más allá de las teorías y modelos actuales, y fijar la vista en los procesos de creatividad, innovación y cooperación interdisciplinar.

Publictionnaire: la viquipèdia crítica sobre els públics

Centre de recherche sur les médiations (CREM) | Huma-Num

La qüestió dels públics de la cultura és sense dubte una noció difícil d’acotar en una disciplina en concret. Composta per les contribucions de l’antropologia, la sociologia, la filosofia, l’estètica, les ciències de la comunicació o la llengua, aquesta matèria s’enfronta al repte d’aportar una visió i criteri propis. En aquest context, el Centre de recherche sur les médiations (CREM) de la Universitat de Lorraine està desenvolupant un diccionari enciclopèdic, amb el treball d’un centenar d’experts, per abordar profundament l’àmbit dels públics des d’una òptica interdisciplinària.

Es tracta d’una eina en progrés constant, en construcció, on investigadors, professors i d’altres experts poden fer les seves aportacions amb l’objectiu de completar els discursos i les diverses perspectives en la matèria.

10 propuestas para una política cultural radicalmente democrática

10 Propuestas para una política cultural radicalmente democrática

«Este documento es el resultado del taller de políticas culturales realizado en el marco de las jornadas Gabinete de Cultura: nuevas perspectivas para el sector cultural, que tuvo lugar en Madrid los días 25 y 26 de mayo de 2017. Proyecto realizado de forma conjunta por Medialab-Prado y Goethe-Institut Madrid. Sin afán de exhaustividad, partiendo de los conocimientos, experiencia, y posiciones de lxs participantes, y de la capacidad de ponernos de acuerdo en este tiempo, estas son las propuestas:

Com promoure la participació artística local? Experiències des d’Anglaterra

England Arts Council – Dep. for Communities and Local Government (DCLG)

La integració de la comunitat és sovint un procés orgànic que no es pot crear artificialment des de l’administració. Aquest és el punt de partida d’aquest programa de l’Arts Council England (ACE) que recolza i posa de relleu bones pràctiques artístiques i culturals que tenen com a finalitat augmentar la participació, construir uns valors comuns i promoure la integració social.

Aquest projecte es va dur a terme entre 2014 i 2016 a quatre ciutats angleses (Birmingham, Bradford, Bristol i Burnley) i va comptar amb la col·laboració de 355 voluntaris locals.

12 coses que els policymakers haurien de saber sobre els públics

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

La missió dels museus del segle XXI

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

Museum participation: new directions for audience collaboration

K. McSweeney, J. Kavanagh (ed.) | MuseumsEtc

Tot i ser un tema que desperta l’interès de bona part dels gestors i autors d’estudis en matèria de museus, el compromís d’aquests d’incloure dinàmiques de participació dels visitants, resta encara molt superficial.

El darrer llibre publicat per l’editorial MuseumsEtc, especialitzada en gestió de museus, aborda de nou com afrontar la participació en aquests equipaments, però amb la intenció d’anar més enllà i suggerir accions com compartir la presa de decisions, l’autoritat i el poder amb els públics, desdibuixant les fronteres d’acció entre els usuaris i els professionals.

La utilització temporal dels buits urbans

M. Fernández, J. Gifreu (dir.) | Diputació de Barcelona

Aquesta obra neix de la necessitat de trobar noves formes d’utilització temporal d’espais urbans en desús i d'aprofundir en idees imaginatives per potenciar i aprofitar aquests espais. Editada per la Diputació de Barcelona, s'emmarca dins el grup de treball d’usos temporals per a espais buits, amb l'objectiu d'impulsar una reflexió transversal relacionada amb l'activació dels buits urbans, fent èmfasi en la participació ciutadana i el context legislatiu.

Arteplan, guia d’intervencions artístiques al territori

Le  pOlau - pôle des arts urbains

Us presentem la plataforma «Arteplan : Arts et Aménagement des territoires» (arts i ordenació del territori), una eina evolutiva i col·laborativa, la tasca principal de la qual és actualitzar els lligams entre les accions artístiques i la intervenció en el territori, i esdevenir un espai per a la reflexió per repensar aquest tipus d’accions.

Aquest lloc web, que funciona en forma de mapa-guia de pràctiques innovadores, compta actualment amb més de 300 iniciatives de tot tipus, des de referents institucionals fins a propostes acabades de sorgir. Aquestes iniciatives es classifiquen segons la seva forma de modificar el territori, ja sigui com element unificador dels actors, de relectura de l’espai, de transformació, d’obertura de nous espais de debat o el desenvolupament de mètodes alternatius d’urbanisme.