País Valencià

«Fes Cultura», el documental sobre el procés participatiu

Econcult

El Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València acaba de publicar el documental que relata el procés participatiu d'elaboració de les línies programàtiques incloses en el Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 "Fes cultura", dissenyat per l’equip coordinat per Pau Rausell, membre d’Interacció, amb la col·laboració de 156 agents culturals de tots els sectors.

El vídeo recull la presentació del pla al Palau de les Arts de València —del qual ens vam fer ressò en aquesta entrada— davant 400 agents culturals, amb les opinions d’especialistes com Xavier Cubeles (Coordinador del Pla Estratègic de la Cultura de Catalunya) o Ramón Zallo (Coordinador del Pla Basc de la Cultura), amb qui es revisen en forma de conversa les tendències actuals, i les contribucions d’alguns dels agents que han pres part del procés de participació.

Kult-ur. Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.

The Calatrava model: reflections on resilience and urban plasticity

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.

Polítiques culturals i elefants blancs: gènesi, conceptualització i conseqüències econòmiques, socials i culturals del paradigma

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats “elefants blans” en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020

Generalitat Valenciana. Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ahir es va presentar el primer Pla Estratègic Cultural Valencià, una eina de planificació batejada com "Fes cultura", dissenyada a partir d’un estudi encomanat al Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València i elaborada amb la col·laboració dels agents culturals. L'objectiu: fer més i millor cultura i convertir-la en un motor del canvi de model productiu.

La cultura como trinchera. La política cultural en el País Valenciano (1975-2013)

G.-M. Hernàndez, M. Albert, E. Gómez Nicolau, M. Requena | Universitat de València

A partir de la sociologia qualitativa, aquesta obra aborda les polítiques culturals del País Valencià entre 1975 i 2013, analitzant les seves etapes històriques i la interacció entre els diversos nivells de l'administració (autonòmica, provincial, local), i entre aquestes i els seus interlocutors socials (tercer sector associatiu, indústria cultural i ciutadania en general). Després de traçar les coordenades sòcio-històriques de la política cultural valenciana, s'estudien els seus elements estructurals bàsics i es planteja la rellevància del conflicte identitari valencià i la seua relació amb la política lingüística. Així mateix, s'analitzen les relacions entre les diverses administracions, les línies de fractura detectades en la política cultural i la planificació estratègica

Gestión cultural: innovación y tendencias

Vicent Giménez Chornet (coord.) ׀ Tirant Humanidades

Des de el País Valencià ens arriba aquest llibre que descriu amb reflexions teòriques i casos pràctics, noves fórmules i models de gestió cultural a partir de l’ús de les noves tecnologies i de l’adaptació a les noves necessitats socials. Destaquem l’estudi de Carlos Villavieja titulat ‘Fundamentos para una gestión cultural en proximidad participativa’ on explica les bases d’un sistema de gestió cultural fundat en els principis socials de la IAP (investigació acció-participació) en un moment en què els moviments socials oposen resistència a uns poders polítics cada vegada més allunyats de la seva legitimitat democràtica. Segons l’autor, els principis de la IAP, que reivindiquen una transformació cultural autogestionada, són fàcilment aplicables en aquest context actual de mobilitzacions ciutadanes. Villavieja considera que des de l’IAP es pot projectar una gestió cultural capaç de detectar problemes generadors de malestar, trobar-ne les causes i plantejar solucions i que siguin els mateixos ciutadans qui elaborin tots aquests processos.