música

El power de la tradició

Orxata Sound System son un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori s'hi poden trobar des de bases electro, techno i drum&bass fins a ragga, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador/samplejador. El 2006 guanyaren el guardó Grup Revelació dels Premis Ovidi Montllor amb la maqueta “orxata” i el 2008 amb el seu primer disc “1.0″ -les lletres del qual foren editades pels usuaris a la web del grup mitjançant una wiki- van guanyar el Premi Ovidi Montllor com Millor Disc Pop-Rock.
Des del 2003 venen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències Creative Commons,

Una mosca volava per la llum?

La cultura popular i tradicional és un llegat que s'inventa i reinventa a cada generació. Noves lectures emergeixen al pas de les dones i homes que s'uneixen i participen sota la seva excusa i que construeixen noves lectures i discursos a partir de les expressions de cultura popular i tradicional. Entre aquestes iniciatives n'hi ha per a tots els gustos i totes les edats. I ara parlem d'un projecte adreçat als més petits de tots. Musiquetes per la bressola, on diferents músics de l'escena actual de la música pop-rock, sota la direcció artística de Núria Lozano, Marc Serrats i Marc Grau, fan seva cançons de bressol, personalitzant-les i compartint-les arreu en forma de CDs, MP3 i concerts. Músiques per la mainada que agraden, i molt, als grans.  

 Web del projecte http://www.musiquetes.cat/

Mama, jo vull ser artista!

Una mostra més de la ubiqüitat i transformació de les pràctiques culturals és el projecte endegat pel portal de vídeos Youtube de constituir la seva pròpia orquestra simfònica, després de l'èxit de la iniciativa l'any 2009. En col·laboració de la Filarmònica de Berlín, l'Orquestra Simfònica de Sidney, Banda Primitiva de Llíria i l'Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Michael Tilson Thomas i amb composicions de Mason Bates. Les persones interessades de formar-hi part han de pujar els seus vídeos d'audició al canal de l'orquestra abans del 28 de novembre de 2010. Triades les dones i homes que formaran l'orquestra, aquests acabaran actuant a l'Òpera de Sidney del 14 al 20 març del 2011. Una mostra més de les possibilitats del paradigma digital aplicat a un projecte musical.

Cant coral a través de la xarxa? Si ho sents, t'ho creus!

Original, espectacular, excel·lent, inèdit, 2.0…

  El 'Cor Virtual', ideat i dirigit per Eric Whitacre, és una mostra del canvi de localització de les pràctiques artístiques i culturals que possibilita la xarxa. El cor consta de 185 veus, amb cantants de 12 països diferents, i és una mostra d'un projecte cultural transnacional, d'alta qualitat.

Escolteu i gaudiu.

Radiohead, donant color a les emprenadories culturals

Radiohead, grup anglès de rock alternatiu considerat una de les bandes de música més vanguardista i amb prestigi internacional, en el seu darrer treball "In Rainbows" va trencar les normes no escrites de com havia de funcionar la distribució discogràfica, penjant el seu disc a la seva web i instant a donar la voluntat a qui volgués descarregar-se'l.

Al cap d'uns mesos d'haver revolucionat el mercat discogràfic, el grup d'Oxford llençava el Reckoner Re/Mix, on posava a disposició dels punxa discs, mescladors i qualsevol que les volgués, els temes del seu disc segmentats per pistes per tal de donar la possibilitat de fer les barreges musicals al gust.

Qui diu que el teu grup de música només pot tocar al Centre Cívic?

L'any 2008 el Centre d'Arts Santa Mònica realitzava el projecte "Centre d’Art Produeix Musica Pop" d'Oscar Abril Ascaso, amb la col·laboració de Producciones Doradas, Dpop i Can Xalant, on es proporcionava espai d'assaig, estudi de gravació, enregistrament d'un CD i un concert de presentació a 14 grups novells de música pop de la ciutat de Barcelona.

Politique du hip-hop: action publique et cultures urbaines

Aquest llibre és una aproximació a les polítiques culturals del hip-hop a escala municipal a França, des de la perspectiva dels agents vinculats. L’autor Loïc Lafargue Grangeneuve és investigador associat del l'Institut des Sciences Sociales du Politique (ENS Cachan - CNRS), la seva línia de recerca es entorn la institucionalització de la cultura popular urbana en l’àmbit de les polítiques culturals.

'Politique du hip-hop. Action publique et cultures urbaines' es centra en la interacció entre els representats del hip-hop (el rap, el slam, el hip-hop, el graffiti ...) i altres institucions públiques (les Direccions Regionals d’Assumptes Culturals de França -DRAC, els responsables de la política urbana i dels governs locals). La investigació, que està feta a partir d’entrevistes als diferents agents de Burdeos i Marsella, fa un recorregut sobre l’evolució del hip-hop paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques que l’han situat en el centre d’interès de les polítiques culturals d’àmbit municipal. 

Tecnobrega: o Pará reinventando o negócio da música

Ronaldo Lemos, Oona Castro | Aeroplano

Els autors analitzan en aquest estudi el fenomen musical del Tecnobrega  a l'estat de Parà al Brasil. L'interès de conèixer les formes particulars de creació, producció, distribució i consum d'aquesta música plantegen nous camins a seguir pel món de la música en un context on la indústria discogràfica es troba en crisi a nivell mundial. <--break->Hi ha qui considera que el fenomen del Tecnobrega és la institucionalització de la pirateria. Però també hi ha qui considera que el Tecnobrega representa uns creadors, músics, productors, segells discogràfics i públics més emancipats, en el marc d'unes formes de negoci més obertes, on s'ha transformat la por a la còpia, la manipulació i la reproducció musical en font de creativitat i de riquesa, en un model viable i diferent que fa possible viure de la música. Estudis de gravació domèstics, venda ambulant dels CDs, cançons punxades a les festes, contractació dels músics per a concerts, són elements d'un model alternatiu, obert i d'èxit per la música que es fa i sona a moltes perifèries de ciutats com Belem.

'Instrumental' playing? cultural policy and young people's community music participation

Mark Rimmer |International journal of cultural policy. Vol. 15, núm. 1 (Feb. 2009), p. 71-90. 

En aquest article s'analitza les polítiques culturals locals que  busquen com a objectiu reduir l'exclusió social dels joves, a través de l’ús instrumental de les arts. L’autor demostra, amb alguns casos concrets, com aquest plantejament pot acabar tenint conseqüències oposades a les que es busquen.

Cultural expression, creativity and innovation

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.