música

Una orquestra de música clàssica piula al Twitter amb els seus espectadors durant els concerts

La Denver Philharmonic Orchestra ha engegat un programa per apropar més la música clàssica als espectadors. Es tracta d’una iniciativa a partir de la qual Kornel Thomas, el director adjunt de l’orquestra, s’encarrega de piular al Twitter durant els concerts amb informacions i curiositats sobre la peça que està sonant o sobre els músics. També respon a preguntes que li puguin fer.

 

«FlipArt» un programa per incentivar el talent creatiu dels joves

Acostar les arts escèniques i musicals als joves de secundària, batxillerat i cicles formatius és l'objectiu del programa "FlipArt", que impulsa la Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona oferint als centres docents les activitats "Aventures d'artistes" i "Els oficis de les arts", impartides per reconeguts creadors i professionals.

S’ofereix a tots els instituts de secundària de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Garraf, el Maresme i Osona, i a tots els centres amb batxillerat artístic de la demarcació de Barcelona -tret de la ciutat de Barcelona-  una sessió gratuïta del catàleg "FlipArt". A més, tots aquells centres que participin en alguna de les diferents propostes per a secundària i batxillerats del programa "Anem al Teatre", podran optar a una segona sessió gratuïta d'aquest catàleg.

Bibliotecaris amb ritme i música. Playlists personalitzades

És divendres i ens ve de gust començar el cap de setmana amb bona música. Per això us presentem el servei que ofereixen dos bibliotecaris de la Jacksonville Library de Florida que consisteix a proposar recomanacions musicals basant-se en els hàbits de lectura de cada usuari i en les preferències exposades en un breu formulari que cal omplir per sol·licitar el servei. 

See video
   

La principal diferència amb els serveis de recomanació en línia és que aquests es basen en logaritmes fixes que recomanen la música més comercial i escoltada, amb la qual cosa tendeixen a uniformitzar els gustos musicals de la població. 

Publicat el volum 5, número 1 i 2 de la revista Creative Industries Journal

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Apunts #20

Algo más que aplausos. Bruno Fernández. Asimétrica

Anuari de la música 2013

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratcòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

Inner, petits grans moments

PROJECTE:  Inner, petits grans moments

ENTITAT: Artracta Projectes Culturals

WEB: http://www.inner.cat

DESCRIPCIÓ: L’associació Artracta presenta el seu projecte Inner, petits grans moments, un format escènic d’uns seixanta minuts de durada que busca apropar la figura de l’artista al públic. Inner proposa un espectacle en un format diferent als habituals i pensat per a per un nombre reduït de públic (cinquanta persones com a màxim). Un escenari acollidor i proper al públic acull un artista que ve acompanyat per un periodista o un comunicador i el seu instrument. Després d‘una breu presentació per part del periodista, s’afavoreix el diàleg amb el públic, que serà convidat a ser un protagonista més de l’actuació. 

Musiques actuelles: ça part en live

Aquesta obra descriu l’estructura i els models de funcionalment del sector de la música moderna en viu a França. Descriu com s’organitza el sector, quins són els models econòmics que el regeixen, els actors que hi participen i les relacions contractuals que el regulen.

Els autors, Gérôme Guibert – doctor en sociologia i professor a la Sorbonne Nouvelle (Université Paris III) i investigador al laboratori CIM-MCPN – i Dominique Sagot-Duvauroux – doctor en economia i professor a la universitat d’Angers i investigador al GRANEM – assenyalen que el sector de la música en viu a França està gestionat per un conjunt heterogeni i divers d’empreses, petites i mitjanes i destaquen la importància del productor com a figura que proporciona ocupació als artistes.

«Popular music and cultural policy» International journal of cultural policy Vol.19, Iss.3, 2013

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.