música

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

El censor que portem dins

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

Després de recuperar la història col·lectiva, la segona part de les jornades “Cultura i Memòria” organitzades per la Diputació de Barcelona va posar sobre la taula la presència de la censura en diversos àmbits artístics en relació amb el concepte de “cànon”.

Pet Shop Voice: animalades musicals

Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.

Com sonar espacial

S’acosta el Sónar. La cita ineludible dels fans de la música electrònica i l’experimentació celebrarà una nova edició entre el 14 i el 16 de juny en diversos espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. No cal recordar-ho: el festival reuneix gent de tot el món. Gràcies al seu impacte internacional, la ciutat s’omple d’habitants d’arreu, com si els convoqués una assamblea de l’ONU.

Espais en viu

Live DMA | Creative European Programm for the European Union

La música en viu, es fa veritablement viva quan és capaç d’arribar als circuits i espais més petits, ja siguin bars o cafeteries, ateneus o petites sales de concerts. D’aquesta manera els músics ho tindran més fàcil per donar-se a conèixer i arribar a nous públics.

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

Music City, musicalitzar les ciutats

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

Viatjar gràcies a la música

‘A Single Life’ és un curt que va estar nominat a la 87ª edició dels Oscar, l’any 2015. Des d’aleshores, la peça audiovisual holandesa realitzada per Job, Joris & Marieke ha estat presentada a més de 200 festivals i ha guanyat 40 premis.

La Pia té una experiència única a partir de la música, gràcies a un vinil. El curt ens parla de la capacitat de la música per transportar-nos a llocs màgics. És un cant a la vida, que va passant totalment vinculada a la banda sonora que l'acompanya.

La coral virtual ja existeix i es crea a Barcelona

Albert Cuesta | Ara

La ciència entra de ple en el món dels cors: el grup de recerca de tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra estan creant uns algoritmes d’aprenentatge automàtic que seran capaços de cantar composicions en diferents idiomes, el que suposarà un gran estalvi de temps d’assaig per a la correcció de l’afinació i permetrà als cantaires centrar-se en altres aspectes formatius.

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals

David Hillier | theguardian.co.uk

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals. Aquesta és la idea que se n’extreu d’aquest article publicat a l’especial «Festivals 2017» del periòdic britànic The Guardian, que destaca com els festivals estan incrementant l’oferta d’activitats complementàries a la música i com, a l’era de la postveritat, la ciència contraresta els seus efectes i troba cada vegada més adeptes entre els públics de la cultura.