música

Muses musicals als museus

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

Tampa tampam, ara ve nadal!

Ja hi som de ple. Un any més ens preparem per les trobades al voltant d’una taula, per gaudir d'àpats copiosos i menjar dolços a tota hora a la llum d’espelmes i coloraines mentre cantem aquestes cançons que tornen cada any.

Escolta local, pensa global

La música és universal, sí. I molt probablement és una de les arts més globalitzades.

Al següent mapa però, podeu veure quina és la música local més escoltada a la plataforma Spotify, i ens permet fer-nos una idea del que s'escolta a nivell local, obviant els 'hits' del moment, que ho poden estar 'petant' a nivell mundial, que sonen igual arreu.

Que gaudiu de l'escolta!

Bon cap de setmana!

Òpera de kebab

Les classes socials, històricament han dividit les societats en funció del seu estatus, ja fos per condició econòmica, cultural o d’origen. Factors que sempre han estat estretament relacionats. El rebuig a la diferència, al desconegut, és redundant a l'espècie humana, com es tradueix en l’expressió artística.

Vibrar amb l’educació musical

Que la música és un llenguatge universal, s’ha sentit dir sempre. Però és certa aquesta cita mantrica? Hi ha proves asseguren que sigui quin sigui el nostre bagatge cultural interpretem la música pràcticament de la mateixa manera. Són milers d’anys d’evolució musical, que en paral·lel a les llengües, ajudant-se de la dopamina que allibera tal i com ho fa el sexe o el menjar, ha esdevningut un llenguatge inherent a l’ésser humà.

Dance me to the weekend

S'acaben els Divendres d'Interacció del curs 2017-2018. Cada divendres a tuiter us hem despertat amb una cançó diferent. Hem intentat alegrar-vos l'entrada al cap de setmana amb un "bon dia" de ritmes càlids i lletres engrescadores. Doncs ara podeu escoltar una recopilació de les melodies que ens han fet acabar la setmana remenant els malucs. Aquí teniu la llista dels Divendres d'Interacció!

 

De lluny ve una música celestial

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

Turistes vingueren...

Diu la dita que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Potser no és la millor frase per parlar de turisme per les ressonàncies xenòfobes que té. Però també és cert que és capaç d’il·lustrar i sintetitzar el malestar dels barcelonins respecte el fenomen turístic.

Vull ser actriu? Artistes i precarietat laboral

Imaginem-nos una noia que es diu Joana. La Joana acaba de fer setze anys i aquest any acaba l’educació secundària obligatòria. Com que el final de l’etapa s’acosta, sorgeix la gran pregunta: i què farà després? A l’institut ja han començat les xerrades d’orientació. Nota que de mica en mica augmenta la pressió: ha de prendre una decisió que sembla transcendental. Ha d’encarar el seu futur. És filla i néta de farmacèutics i creu que a casa esperen que ella continuï la tradició familiar. Però ja fa temps que, en secret, dóna voltes a una idea. Una bogeria, potser. Encara no s’ha atrevit a comentar-ho amb els seus pares. Com reaccionaran quan els digui que vol ser actriu?