mediació

Landfill Harmonic és un documental sobre un projecte musical impulsat per Luis Szarán, director d'orquestra, i Fabio, professor de música, a Paraguai, que es basa en la construcció d'instruments musicals utilitzant materials recollits de les escombraries i en l'ús d'aquests instruments per a la formació d'orquestres, on participen un centenar de joves.

Els instruments es construeixen a la ciutat de Cateura, una petita localitat situada prcticament en un abocador amb uns índexs de pobresa elevats.

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

Las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas se celebraron en el Teatro Central de Sevilla, los días 27 y 28 de febrero de 2014. Esta sexta edición diseñó sus contenidos y actividades bajo un lema general: “Crisis, conflicto y artes escénicas: la inclusión social a través de las artes escénicas en situaciones de crisis y conflicto”

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Serge Chaumier, François Mairesse | Armand Colin

Llibre que analitza en profunditat el concepte de mediació cultural. Els autors fan referència a la definició, orígens i traducció del terme; a les lògiques que acompanyen als processos de mediació; a les figures que exerceixen funcions de mediació (artistes, gestors, programadors, comissaris,...) i a les seves funcions (iniciació, negociació, educació, animació, informació,...) Expliquen també l’estat actual de la mediació cultural com a disciplina i sector professional diferenciat i parlen dels coneixements i habilitats que ha de tenir o desenvolupar un mediador cultural (coneixement dels públics, tècniques de gestió i màrqueting, habilitats de comunicació, competències en multimèdia i noves tecnologies,...) Finalment, presenten les metodologies per a l’elaboració de projectes de mediació.

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

Jesús Estepa Giménez (ed.) ׀ EDIPATRI Universitat de Huelva

Llibre on s’analitzen els materials i recursos que es fan servir en les aules d’educació primària i secundària a l’hora d’explicar el patrimoni. Tracta de reconèixer les dificultats, necessitats i demandes del professorat a l’hora de treballar amb aquests materials; connectar la producció de materials i recursos elaborats o emprats en l’àmbit educatiu formal (institucions educatives) amb la realitzada en l’àmbit no formal (museus i centres d’interpretació del patrimoni) i proposa alguns criteris bàsics d’elaboració de materials i recursos adequats per al desenvolupament d’una didàctica del patrimoni més òptima i adequada.

Revista de Museologia ׀ La Lettre de l’OCIM

Us presentem els últims números de la «Revista de Museologia», que inclou un dossier amb algunes de les últimes ampliacions i renovacions més destacades en museus espanyols on es descriuen les millores de les instal·lacions, dels espais, dels muntatges expositius, així com dels serveis auxiliars. I de  «Revista de l’Ocim» de la qual destaquem l’article on es presenten una sèrie de recomanacions en referència a les pràctiques universitàries en institucions museístiques.

Us presentem dos llibres que analitzen projectes de valorització territorial del patrimoni. El primer, sobre la valorització dels territoris i  del patrimoni natural i cultura,  proporciona algunes pistes per millorar l’articulació d’aquest camp amb altres disciplines acadèmiques i per fomentar una major col·laboració entre el món acadèmic, el món professional i els agents locals. El segon  estudia en profunditat les possibilitats que ofereixen alguns sistemes de mediació (dispositius, representacions o escenificacions del passat) en museus i conjunts arqueològics i patrimonials.