mediació

La Médiation culturelle

Serge Chaumier, François Mairesse | Armand Colin

Llibre que analitza en profunditat el concepte de mediació cultural. Els autors fan referència a la definició, orígens i traducció del terme; a les lògiques que acompanyen als processos de mediació; a les figures que exerceixen funcions de mediació (artistes, gestors, programadors, comissaris,...) i a les seves funcions (iniciació, negociació, educació, animació, informació,...) Expliquen també l’estat actual de la mediació cultural com a disciplina i sector professional diferenciat i parlen dels coneixements i habilitats que ha de tenir o desenvolupar un mediador cultural (coneixement dels públics, tècniques de gestió i màrqueting, habilitats de comunicació, competències en multimèdia i noves tecnologies,...) Finalment, presenten les metodologies per a l’elaboració de projectes de mediació.

Conclusions Sessió de Treball Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer Viladecans

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.

L’art en la societat actual

Poetics, Volume 43, April 2014

Número monogràfic que analitza alguns dels reptes als quals ha de fer front l’art en la societat actual. Destaquem l’article «New modes of arts participation and the limits of cultural indicators for local government» amb noves propostes a l’hora de  mesurar la participació artística ciutadana en l’àmbit local. Els autors assenyalen  que els sistemes de mesura i avaluació han d’anar més enllà dels resultats quantificables i valorar els beneficis socials i educatius que aporta  la participació comunitària en cultura. S’hi presenten quatre estudis de cas i s’assenyala que la definició de participació comunitària en cultura pot variar molt en funció de les característiques de cada municipi. L’estudi adverteix que aplicar una mateixa noció del significat de participació i un sistema estàndard de mesura pot limitar la capacitat dels governs locals a l’hora de respondre correctament a les necessitats específiques dels seus ciutadans.

La Educación patrimonial en la escuela y en el museo: investigación y experiencias

Jesús Estepa Giménez (ed.) ׀ EDIPATRI Universitat de Huelva

Llibre on s’analitzen els materials i recursos que es fan servir en les aules d’educació primària i secundària a l’hora d’explicar el patrimoni. Tracta de reconèixer les dificultats, necessitats i demandes del professorat a l’hora de treballar amb aquests materials; connectar la producció de materials i recursos elaborats o emprats en l’àmbit educatiu formal (institucions educatives) amb la realitzada en l’àmbit no formal (museus i centres d’interpretació del patrimoni) i proposa alguns criteris bàsics d’elaboració de materials i recursos adequats per al desenvolupament d’una didàctica del patrimoni més òptima i adequada.

Nous números de Revista de Museologia i La Lettre de l’OCIM

Revista de Museologia ׀ La Lettre de l’OCIM

Us presentem els últims números de la «Revista de Museologia», que inclou un dossier amb algunes de les últimes ampliacions i renovacions més destacades en museus espanyols on es descriuen les millores de les instal·lacions, dels espais, dels muntatges expositius, així com dels serveis auxiliars. I de  «Revista de l’Ocim» de la qual destaquem l’article on es presenten una sèrie de recomanacions en referència a les pràctiques universitàries en institucions museístiques.

Escenificació i valorització territorial del patrimoni

Us presentem dos llibres que analitzen projectes de valorització territorial del patrimoni. El primer, sobre la valorització dels territoris i  del patrimoni natural i cultura,  proporciona algunes pistes per millorar l’articulació d’aquest camp amb altres disciplines acadèmiques i per fomentar una major col·laboració entre el món acadèmic, el món professional i els agents locals. El segon  estudia en profunditat les possibilitats que ofereixen alguns sistemes de mediació (dispositius, representacions o escenificacions del passat) en museus i conjunts arqueològics i patrimonials.

Arts i salut. La música en l'atenció de la demència senil

Marsaili Cameron ׀ Belinda Sosinowicz ׀ The Rayne Foundation ׀ National Alliance for Arts Health & Wellbeing

Demostrar que l’eficàcia de les intervencions artístiques en el tractament de la demència serà clau per millorar-ne el seu finançament, és una de les conclusions d’aquest informe que vol incidir en el paper que poden jugar l’art i especialment la música en el tractament de les demències al Regne Unit. Proporciona exemples de bones pràctiques i recursos d’utilitat, identifica els reptes que cal assolir per consolidar aquest tipus de programes i menciona algunes debilitats en la seva supervisió i avaluació, així com una bretxa qualitativa que reclama més formació, desenvolupament i intercanvi de recursos.

Obert per reflexió. Laboratori de treball en xarxa i producció artística i cultural. CA Tarragona

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

Jo vull ser públic de la cultura

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

L'Associacionisme i els equipaments culturals al territori

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori»  és el darrer títol que ha incorporat la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre recull les aportacions que es van fer a la taula rodona homònima que es va celebrar el novembre de 2011 a Lloret de Mar. Concretament, el debat es va centrar en les possibilitats de cooperació i d’acció conjunta entre les associacions culturals (en aquest cas, els centres d’estudis)  i els equipaments públics per tal d’ arribar a nous públics. En aquest sentit, el concepte «mediació» tant utilitzat en els àmbits de les relacions interculturals i també per referir-se al paper jugat per les revistes culturals, va ser un bon punt de partida per estimular la reflexió: cal trobar fórmules de col·laboració per optimitzar els recursos escassos en temps de crisi, però també per arribar a més gent amb nous llenguatges.