Marca Espanya

L’estat de la cultura o què passa quan no fas cas del metge

Un cop l’any toca. Buscar el número a l’agenda del mòbil, trucar, empassar-se la melodia d’espera (Vivaldi, potser alguna peça de jazz) i demanar hora per una revisió mèdica rutinària. Amb els cotxes, el mateix: la normativa imposa que anualment han de passar la inspecció tècnica per poder circular. I moltes altres coses: el canvi d’armari, la festa d’aniversari, el dinar de Nadal; són cites anuals difícilment eludibles. L’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas presenta el cinquè “Informe sobre el estado de la Cultura en España” (ICE), tal com havien fet el 2017, el 2016, el 2014 i el 2011. L’objectiu: radiografiar l’estat de la cultura deu anys després de l’inici de la crisi.

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

La Marca Espanya: instrumentalització econòmica i política i homogeneïtzació i simplificació cultural

Joaquim Rius ׀ Mariano Martín Zamorano ׀ International Journal of Cultural Policy

Els autors, sociòlegs i investigadors de la Universitat de Barcelona, fan en aquest article una anàlisi crítica el projecte Marca Espanya i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i  que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol.

Rius Ulldemolins i Martín Zamorano fan referència a que la diplomàcia cultural es considera, cada vegada més, un mitjà a través del qual els estats nació poden instrumentalitzar la seva producció cultural i assolir els seus objectius a través d’una estratègia de poder tou, així com al fet que la cultura ha esdevingut un element molt important a l’hora de situar una marca en un context econòmic globalitzat ja que la cultura pot singularitzar i assignar als productes uns valors particulars. També recorden que tant les polítiques culturals com les polítiques exteriors han fet de la projecció internacional de les indústries culturals un objectiu estratègic i, a la vegada, aquesta estratègia ha transformat els objectius i les xarxes d’aquestes polítiques.

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.