Madrid

Aprendre a desaprendre amb l’art

 Grupo de Educación de Matadero Madrid

Hi ha la certesa que és necessari un aprenentatge per l’exercici de les arts, però entenem la possibilitat inversa d’aprendre a través de l’art? Ser capaços de veure els propis mecanismes artístics com a eines educatives, aquest és el plantejament d’una exposició realitzada al Matadero Madrid que va esdevenir una experiència recollida també  en aquesta publicació.

Conversación con Manuel Borja-Villel

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

En la setmana de la Feria ARCO Madrid 2017

Ben Lewis, crític d’art modern, va rodar durant dos anys el vídeo que us presentem avui, «La gran burbuja del arte contemporáneo». Un documental que s’endinsa en la lògica especulativa del mercat de l’art durant la crisi, i que va arribar al paroxisme al setembre de 2008, quan una obra de Damien Hirst es va vendre per un milió de lliures a Sotheby’s: el mateix dia que Lehman Brothers fer fallida i va col·lapsar la borsa. Pensem que és bo recuperar-l'ho en la setmana de la fira d'ARCO.

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

Utopic_Us

NOM:  Utopic_Us

ENTITAT:  Utopic_Us

WEBhttp://www.utopicus.es/

PRESENTACIÓ: Utopic_Us, usina de transformación creativa

DESCRIPCIÓ: Utopic_US es defineix com una fàbrica de transformació creativa, una oficina original oberta a professionals freelancers i empreses que busquen treballar en un entorn col·laboratiu d’intercanvi de serveis, productes, idees i coneixements. Es tracta d’un espai de coworking, una comunitat de professionals multidisciplinars compromesos amb la realització de somnis. Es tracta també d’un espai de transformació social, d’un projecte per a les persones i d’una nova manera d’entendre el treball en què allò important és compartir, participar i sobretot col·laborar.