Itàlia

Cultura. Punto e accapo

Francesco Paolo Campione (ed.) ׀ FrancoAngeli

Llibre que presenta les línies bàsiques del programa ‘Cultura. Punto e accapo’ que vol ser una plataforma de debat i un punt de partida per a una renovació del sector cultural a Itàlia. Segons els experts que hi participen, l’actual sistema d’organització i gestió de la cultura a Itàlia ja no respon a la lògica de desenvolupament que demana la societat actual i, per corregir-ho, cal una reestructuració substancial del sector per tal que el país pugui activar els seus recursos culturals i convertir el patrimoni i la creativitat en un dels seus principals avantatges competitius.

Últim número de la revista italiana Economia della cultura

Economia della cultura Anno XXIII, 2013, n.2

Ja podeu consultar l’interessant monogràfic sobre els finançament de les organitzacions culturals i creatives no lucratives i la promoció dels joves emprenedors culturals a Itàlia publicat a l’últim número de la revista «Economia della cultura». Diversos autors analitzen els incentius de les fundacions bancàries italianes per a les iniciatives i empreses promogudes per joves en els àmbits del patrimoni i el turisme cultural; s’hi destaca la flexibilitat i creativitat d’aquest tipus d’empreses i iniciatives però s’alerta de les seves debilitats en termes organitzatius, de la seva fragilitat financera i d’un alt risc de fallida financera; s’hi apunten alguns arguments per justificar els ajuts públics als joves emprenedors, i s’hi remarca el paper de les organitzacions i cooperatives culturals independents en la configuració d’una xarxa dinàmica al llarg de tot el territori italià que lluita contra els efectes negatius de la crisi econòmica i fomenta la creativitat social a través de la cooperació comunitària, la racionalització dels recursos i l’ús de les tecnologies.

Public provision vs outsourcing of cultural services: evidence from italian cities

Enrico Bertacchini, Chiara Dalle Nogare l International Centre for Research on the Economics of Culture, Institutions, and Creativity (EBLA)

Abstract Cultural policy often implies the transfer of public resources to private cultural institutions. In this contribution we focus on the determinants of a government’s choice between cultural transfers and in-house cultural production. We argue that in the cultural field transfers may be seen as a proxy for the value of outsourced services, and we make reference to the empirical literature on outsourcing of local public services. We consider Italian cities’ cultural policies in the1998-2008 period, a time when overall cultural expenditure shrank while cultural transfers increased. Using dynamic panel data analysis and controlling for specific characteristics of each city, we find that outsourcing of cultural services is negatively affected by cultural assets  specificity and is more likely to occur in cities subject to fiscal stress. The results also highlight that the timing of elections affects the transfer of public resources to private cultural institutions

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.