institucions culturals

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

El gènere institucional

Sylvie Octobre, Frédérique Patureau | Ministère de la Culture

Normes de gènere a les institucions culturals

Princeses de conte i donzelles de dubtós protagonisme a l’espera d’un heroi. El llistat de personatges per descriure el gruix que ha tingut el paper de les dones  en relats i històries de la nostra cultura, tan arrelat com persistent, és infinit. Dels més clàssics fins alguns contemporanis, en forma de drama o comèdia i dels contes de fades a les mítiques tragèdies, hi podem trobar personatges femenins.

Una institució nascuda sota la crisi, Agència Catalana del Patrimoni Cultural

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) sorgeix en el moment àlgid de la crisi econòmica a Europa, quan es constitueix el 2011 un nou govern a Catalunya. Pretén ser un revulsiu en la gestió cultural de la Generalitat de Catalunya, centrat en el patrimoni cultural. La creació de l'Agència, que s'emmarca en el famós govern de "les retallades", es va construir en plena crisi i volia ser una revolució interna amb la pretensió de seguir models internacionals. Han passat més de 4 anys des de la seva creació i els autors creuen que cal una anàlisi crítica.

Ser empresa per sobreviure

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Culture : un nouvel art du management ?

Eurogroup Consulting | L’Harmattan

Aquest llibre, anima a la reflexió entorn al paper actual de les institucions culturals i respon, segons els autors, a una manca d’un treball que repensi les noves tendències en la matèria. Com el seu subtítol indica (fusió, creació i transformació de les institucions culturals), l’obra repassa diversos aspectes de la gestió cultural a l’estat francès, en un format d’entrevistes a gestors i directors d’equipaments destacats.

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

El llibre blanc dels Openlabs

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.


 

Cap a una democràcia cultural: transformar les polítiques

King’s College London

Cal un canvi de direcció en la política cultural per fer un ús més just dels fons públics i construir una cultura compartida que sigui significativa i valuosa per tothom i que fomenti les aptituds creatives de la societat.

Aquesta és la idea que se’n desprèn d’un nou informe realitzat pel King’s College de Londres, en col·laboració amb la campanya «Get Creative» de la BBC, que respon a un estudi anterior que estimava en només un 8% de la població (blancs, acomodats i amb formació superior) els usuaris habituals d’organitzacions finançades per l’Arts Council.