indústries creatives

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

EconomistsTalkArt.org. Els economistes parlen de cultura

El blog EconomistsTalkArt.org és una iniciativa per difondre l’anàlisi de polítiques de recerca cultural en clau econòmica, que va començar el novembre de 2015. Els fundadors i editors són investigadors experts en economia de la cultura d’arreu del món, i es dirigeixen a tècnics de cultura, assessories, institucions de patrimoni cultural, universitats, empreses, periodistes culturals i estudiants de gestió cultural per posar en relleu la importància de la innovació i la divulgació de les metodologies de recerca cultural.

Penser le jeu : les industries culturelles face au jeu

Brougère, Gilles [ed.]  (2015) | Nouveau Monde

Aquest llibre recull una sèrie de reflexions que destaquen l’impacte que el desenvolupament dels videojocs té en la indústria cultural contemporània, amb l’objectiu de respondre com aquests la modifiquen a través de la digitalització, i com la indústria cultural els transforma de tornada en una relació de reciprocitat.

Indústries culturals: anàlisi, història, debats, reptes i perspectives

Kate Oakley, Justin O’Connor (eds.)| Routledge

Llibre que fa un examen crític i empíric de les indústries culturals contemporànies i que reafirma la importància de la producció i el consum cultural davant els imperatius purament econòmics de les indústries creatives. El volum inclou 43 contribucions que exploren diferents sectors com els videojocs, les galeries d’art, la indústria musical, l’edició, els mitjans de comunicació o les plataformes multimèdia des de diferents perspectives geogràfiques. S’hi analitzen les estructures empresarials d’aquestes indústries, les seves polítiques i regulacions, el seu desenvolupament internacional o els llocs de feina que generen. Però les anàlisis es centren, sobretot, en el significat simbòlic i sociocultural de la cultura que produeixen i en l’impacte generat en els seus consumidors i participants.

La cultura com a motor de canvi social, productiu i econòmic: Temes destacats d’abril

De les més de 11.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes d’abril.

Els 5 articles més llegits:

1. Informe sobre el estado de la cultura en España 2016. La cultura como motor del cambio

2. Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020

Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses culturals i creatives

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Els mapes culturals com a eina de planificació i desenvolupament

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.