indicadors

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Audiences London

Measuring and evidencing the impact of an outdoor event can be harder than with other artforms, because of often widespread locations and the fact that many such events are unticketed.

 We have produced a new set of guidelines with an associated toolkit for audience research at outdoor events. 

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí.