indicadors

Counting What Counts: What big data can do for the cultural sector

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i estandardització»

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Guide and Toolkit for Audience Research at Festivals and Outdoor Events

Audiences London

Measuring and evidencing the impact of an outdoor event can be harder than with other artforms, because of often widespread locations and the fact that many such events are unticketed.

 We have produced a new set of guidelines with an associated toolkit for audience research at outdoor events. 

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

Dos estudis sobre indicadors culturals

Us presentem dos estudis que descriuen dues fases diferents en el procés d’elaboració d’un sistema d’estadístiques i indicadors culturals, el primer a escala europea i el segon referent al Quebec.

El primer, 'The final report of the European Statistical System network on culture ESSnet', és l’informe de la  Xarxa Europea d'Estadístiques sobre Cultura (ESSnet-Culture) i proposa un marc metodològic comú per a la recollida i elaboració d’estadístiques culturals comparables entre els països de la Unió Europea. Els autors revisen el marc europeu d’estadístiques culturals existent fins ara; defineixen la base metodològica per desenvolupar noves estadístiques culturals; estableixen els indicadors i variables per descriure i estudiar el sector cultural en tota la seva complexitat, i proporcionen les claus perquè els estats puguin analitzar i interpretar les dades d’una manera més adequada. L’estudi es divideix en quatre blocs: marc de treball i definició; finançament i pressupost; indústries culturals, i participació i aspectes socials.

El projecte ha estat liderat per Eurostat, l'agència estadística europea, i coordinat pel Ministeri de Cultura de Luxemburg, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França, l’Oficina Txeca d’Estadística, Estadístiques d’Estònia i el ministeri holandès d’Educació, Cultura i Ciència.

Making culture accessible : acces, participation and cultural provision in the context of cultural rights in Europe

L’estudi «Making culture accessible» encarregat pel Consell d’Europa és una visió general dels marcs jurídics i polítics europeus en matèria d’accés i participació cultural. L’autora Annamari Laaksonen és investigadora en drets culturals i coordinadora de diversos projectes a Interarts.

L’estudi fa una aproximació sobre el marc legislatiu i polític a Europa en el tema de l’accessibilitat i participació en la vida cultural. Per aquest motiu estudia aquells entorns que faciliten aquest exercici de la participació, en el marc institucional i legal internacional, com un dret cultural. En aquest sentit, l’autora considera que per participar en cultura cal un entorn propici i un marc legal que ofereixi una base sòlida per la protecció dels drets d’accés i participació cultural com a element fonamental de la democràcia. 

Cultural expression, creativity and innovation

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.