indicadors

Knut Ove Eliassen, Jan Fredrik Hovden i Øyvind Prytz (eds.) | Fagbokforlaget

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural. No hi trobarem una definició tancada del que és la qualitat, sinó que es tracta més aviat d’un conjunt de reflexions i debats realitzats des de diferents perspectives entorn la discussió entorn el valor artístic. La pregunta a la que es pretén donar resposta des de la perspectiva de la teoria crítica és: Per quins motius (si es que s’hi poden trobar fonaments comuns) es valora avui en dia el valor estètic i cultural?

Centro de Memória, Documentação e Referência Itaú Cultural

L’edició 23 de la Revista de l’Observatori Itaú Cultural es centra en donar protagonisme a les dades i indicadors culturals. Reafirma la seva importància per al desenvolupament de l’economia de la cultura alhora que subratlla els límits amb els que es pot trobar mesurar la vida social.

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

Sembla ser que el consum de cultura ha crescut a Espanya, això si, hauríem de poder mirar amb lupa aquest titular que ens presenten per veure ben bé de quina cultura ens parlen les xifres de creixement. Ahir es va publicar l’anuari d’estadístiques culturals elaborat per la Subdirección General de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, del qual se’n poden extreure múltiples conclusions.

Estamos aún en los inicios del nuevo año, el momento de los buenos propósitos, esos que nos generan expectativas y también una excesiva y poco pensada presión. En el caso de nuestro trabajo, el de los gestores de territorio* aunque está mucho más condicionado por cuatrienios de gobierno municipal, con unas directrices políticas determinadas a medio plazo, la presión del nuevo año (o de la legislatura) y aquello del ‘algo habrá que cambiar’, también está presente.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interaccióen els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Las bibliotecas: espacios de creación. Cómo evaluar su impacto

«El valor del documento en nuestro contexto es que nos introduce argumentos y herramientas metodológicas para hacer una evaluación de impacto sobre las bibliotecas como espacios de creación, un aspecto nada trabajado en los estudios de impacto realizados hasta el momento.» Judit Terma

El lligam entre cultura i política a Europa no havia comptat mai amb tanta evidència empírica com fins ara. El Consell d’Europa ha desenvolupat l'Indicator Framework on Culture and Democracy’, una potent eina per a examinar quin és l’estat de la relació entre cultura i democràcia en els països membres i per establir comparatives que ajudin a identificar oportunitats i reptes per a les futures intervencions en les polítiques culturals.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

S’ha publicat l’informe que recull els resultats de la segona edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura, amb informació sobre el conjunt de l’actuació en cultura dels municipis que hi participen.

Els Cercles de Comparació Intermunicipal impulsats per la Diputació de Barcelona són un mètode de treball que permet mesurar, comparar i avaluar els serveis municipals a partir d’uns indicadors consensuats i d’unes sessions de reflexió i treball conjunt.