història

Repensar la cultura europea

Anne-Marie Autissier | Éditions de l’attribut

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

Una altra Sant Jordi és possible

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?

La cultura de Barcelona més enllà del relat oficial

Pol·len Edicions i La Ciutat Invisible

«Desbordar Barcelona, Un relat alternatiu de la cultura a la ciutat» es presenta aquesta tarda a la Virreina, per obrir la mirada a les altres maneres de fer cultura de base, que no venen d’avui, i que tenen un llarg camí per recórrer.

La cultura a Barcelona: desbordar la institució per fer una ciutat millor

Mireia Mora | Crític

Fa escassament dues setmanes, Barcelona en Comú (BeC) va traslladar a les seves bases la decisió de trencar o continuar amb el pacte de govern establert amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el maig de 2016. El resultat, tot i favorable a trencar l’acord, va ser ajustat. Van participar-hi un total de 3800 persones (el que suposa el 40% del registre de BeC), de les quals el 54% van optar per la ruptura.

Las políticas culturales en Galicia / As políticas culturais na Galiza

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

"Una cosmovisió ha de tenir la capacitat d’integrar dretes i esquerres"

Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una societat que ha fragmentat l’ensenyament fins a uns límits gairebé ridículs i ha encimbellat a l'”expert” i al tertulià. Gris és el panorama en què ens trobem; igual de gris que el dia en què vàrem entrevistar al catedràtic Jordi Casasses, un dels pocs que pot parlar amb autoritat sobre aquesta figura i un dels pocs que es pot considerar hereu d’aquesta tradició.

Abecedari de les arts i la cultura

Christian Ruby | Éditions de l’Attribut

Obra que presenta alfabèticament termes i conceptes clau de l’àmbit de les arts i la cultura. L’autor – reconegut filòsof – proporciona definicions obertes i dinàmiques a través de les diferents etapes de l’evolució històrica del terme. Fa també una aproximació a les seves dimensions filosòfica, sociològica, antropològica, històrica i política.

Història i videojocs

Juan Francisco JiménezÍñigo MuguetaGerardo Fabián (coords.) | Universitat de Múrcia

Publicació que recull deu estudis sobre l’impacte dels videojocs i els mitjans d’oci digital en el coneixement històric. Les investigacions analitzen, entre d’altres qüestions, el fenomen de la història com a producte de consum; el perfil del fan, la narrativa transmèdia o la cocreació en el sector dels videojocs; com els usuaris d’aquests jocs interactius es converteixen en receptors de primer nivell de continguts històrics múltiples i complexos; com reflecteixen alguns videojocs determinats aspectes del món actual, o la importància de les aplicacions digitals com a eines d’ensenyament i aprenentatge.

Col·lecionisme i mecenatge artístic

Francisco Calvo Serraller (ed.), Victoria Camps | Fundación Arte y Mecenazgo

Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement del món del col·leccionisme art, i de la seva divulgació com a font de mecenatge de la cultura, en aquest estudi s’analitzen les motivacions i limitacions ètica-filosòfiques del mecenatge artístic.

Des d’una òptica multidisciplinària, els quatre assaigs que el composen busquen posar en valor i aprofundir en aquells aspectes que propicien el mecenatge, el consoliden i, l’impacte que pot aportar a la societat actual.

Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui (eds.) | PUV Universitat de València

Elaborat amb la participació d’investigadors i experts reconeguts en el sector de les polítiques i gestió culturals, aquest volum té per missió elaborar una anàlisi crítica de la política cultural del global del territori estatal espanyol tot fent-ne balanç dels més de trenta anys d’existència.

Estructurat en quatre grans blocs, la radiografia que elabora aquest estudi permet captar les tendències i característiques principals que defineixen el sistema de polítiques culturals en el seu conjunt i diagnosticar les virtuts, febleses i reptes de futur.