gestió cultural

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

Guia de bones pràctiques de la gestió cultural

NOM: Guia de bones pràctiques de la gestió cultural

ENTITAT: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)

WEB: www.gestorcultural.org

PRESENTACIÓ: El perquè de les bones pràctiques en la gestió cultural en un context de crisi

DESCRIPCIÓ: La Guia de bones pràctiques de la gestió cultural, que ha elaborat i publicat l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya  es va crear en resposta a les peticions de molts gestors culturals que havien manifestat a l’APGCC la necessitat de disposar d’un document orientador sobre la bona pràctica de la professió i amb l’objectiu principal de fomentar el treball professional de qualitat del gestor cultural. La Guia es va crear també amb la voluntat d’esdevenir una eina de servei, un marc de referència per reforçar la necessària autonomia i independència del gestor cultural a l’hora d’afrontar situacions o dilemes derivats de l’exercici professional.

UmésDos

NOM: UmésDos

ENTITAT: UmésDos

WEB: http://www.umesdos.com/

PRESENTACIÓ: UmésDos. Gestió creativa per a l’acció cultural

DESCRIPCIÓ: UmésDos és una plataforma de gestió creativa per a l’acció cultural. Un equip dinàmic de professionals que uneix l’experiència i la implicació personal al servei de projectes artístics i culturals. La suma anuncia la seva filosofia de treball. UmésDos incideix en la creació i foment de canals en els processos i les relacions humanes que els generen. UmésDos atorga una importància vital a les sinergies implícites en tot projecte cultural i vetlla, alhora, per una intensificació del funcionament en xarxa cap a la creació i viabilitat de  dinàmiques interinstitucionals i interprofessionals.

Strategic management in the arts

Us presentem un nou manual de gestió estratègia que incideix en la necessitat d’instaurar una nova manera de pensar més innovadora i emprenedora a les organitzacions artístiques i culturals. L’autora, Lidia Varbanova, professora del Department of Management de la John Molson School of Business de la Concordia University de Canadà, aprofita la seva àmplia experiència com a docent i consultora de projectes internacionals per elaborar aquest manual que convida al gestor a aplicar la visió estratègica en totes les fases de la seva gestió. També insisteix en què cal estar molt atents als canvis i a les dinàmiques externes de cara a preparar a l’organització per actuar de manera adequada i aprofitant totes les seves capacitats i recursos.

Cultura de descuento y revolución low-cost

Max Hernández Calvo |  minorliterature

¿Qué debe hacer el sector cultural español ante la crisis? Es una pregunta tan mala como urgente. Por ello ando preguntándome, en vez, ¿qué haría yo ante la crisis? Es decir, qué haría desde una función institucional del sector cultural y, más puntualmente de museos, que es lo que conozco de primera mano (aunque mi experiencia sea más bien yankee). En breve, me pregunto qué haría para hacer, así, sin dinero.

En clave optimismo self-help se dice que lo positivo de la crisis es que obliga a aguzar el ingenio y poner en marcha la creatividad. Claro, para diseñar una programación “a la medida” del tijeretazo. ¿Pero realmente solo basta con abaratar costos? Programar barato en alineación normativa con la nueva “realidad económica”, impuesta ideológicamente, sí que es posible. En el “tercer mundo” la programación low cost es práctica corriente—que suele pasar por la factotum-ización obligatoria de los trabajadores de la cultura y/o por su precarización—. Pero la imposición de un límite de “gasto” en cuanto al capital financiero no entraña que ese límite aplique a toda forma de “capital”. En ese sentido, simplemente programar actividades “baratas”, sin buscar redistribuir, al menos, capital simbólico, es acatar el recorte y reproducir su lógica para otras formas de capital.

The Efficiency Rumor. Mounir Mahmalat

On 10 April, Mounir Mahmalat, a graduate of the Music and Media bachelor program, published a comparative study of the efficiency of German and American opera houses in the «Arts Management Newsletter» of the Arts Management Networks. He produced this study within the framework of the major Music and Media Management, and at the Northeastern University in Boston, USA, in 2010. The title of this work is, «The Efficiency Rumor - Do US-American Opera Houses Operate More Efficiently Than German Ones? - Economic Analysis and Comparison of Twelve German and American Opera Houses». The study attempts to answer the question of whether and in what areas German opera houses can learn from their American counterparts in relation to more efficient use of resources.

Iniciatives culturals al Núvol

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Activistes i gestors culturals que apareixen en l'article dedicat al Bages

La revista digital Núvol ha publicat uns articles, signats per Laura Basagaña i Pruden Panadès, al voltant d'iniciatives culturals que sobresurten en l'actual panorama del Bages i del Vallès. Hi trobareu des de teatres a bars, tot passant per casals, publicacions, sales, festivals... Cultura que despunta, amb plantejaments que esdevenen, ben sovint, nous. I amb noms que diuen i diran moltes coses en els propers anys. Paga la pena visitar aquests textos.

Aquí teniu els enllaços, classificats per comarques... llegeix +

De blocs i de webs

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Etiquetes: 
De blocs i de webs

Tres webs d'interès sobre gestió cultural: La Yogurtera, Gestion cultural para novatos i Konzepte.

Als dos primers (La Yogurtera i Gestion cultural para novatos)  hi trobareu reflexions i, sobretot, consells sobre aspectes de la gestió cultural com muntar una empresa, sortides professionals de la gestió cultural o l'elaboració d'un currículum, tot plegat des de l'enfocament pràctic i amb la voluntat d'ajudar i aconsellar els qui s'inicien en aquest món, o bé adreçant-se també a aquelles persones bregades en la gestió cultural però que volen d'emprendre un nou projecte.

El tercer web que us proposem pertany a una empresa cultural ubicada a Centelles: Konzepte. En el seu bloc, http://www.konzepte.cat/bloc/ hi ha algunes reflexions interessants que marquen l'esperit i la trajectòria del projecte, i que van més enllà de la mera oferta d'uns productes determinats... llegeix +

Everyday innovators : developing innovative work organisation practices in the cultural sector in Europe

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.

Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival de cinema en temps difícils

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.

2