gestió cultural

La gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales.

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.

El nacimiento del “creador cultural”

David Márquez Martín de la Leona | —Zeitgeist

                    

En el discurso no vemos el reflejo de la lucha, sino la lucha misma

Michel Foucault

Los conceptos suelen ayudarnos a movernos por el mundo y a ordenar nuestra vida en un entorno determinado. De ahí la importancia de una buena conceptualización que esté siempre sujeta a revisión y actualización (la realidad es cambiante).

Apunts #29

La desaparición de las líneas rojas en la gestión de los museos. Santos M. Mateos. Miradas desde la copa

Crowdsourcing For Dummies. Noves formas de participació del públic

David Alan Grier | For Dummies

Aquest llibre és una guia que dóna consells pas a pas i ajuda a planificar, engegar i gestionar projectes de proveïment participatiu o 'crowdsourcing' que és, segons l’autor, una manera innovadora, flexible i enginyosa d’externalitzar tasques, problemes i fer peticions a través d’un grup, plataforma o comunitat en línia. Així doncs, per a David Alan Grier és una manera a través de la qual les empreses, els individus i les organitzacions no lucratives poden accedir a idees, talent i ajut extern a l’hora de desenvolupar tasques relacionades amb el seu negoci o amb el seu dia a dia. L’autor dóna pistes per identificar les tasques que se’n poden beneficiar; com escollir la modalitat de 'crowdsourcing' més adient; com atreure-hi al públic i a d’altres col·laboradors, o com completar projectes i començar-ne d’altres. Segons Grier, el proveïment participatiu es pot aplicar a tot tipus de tasques relacionades amb el disseny, desenvolupament i tasteig de productes, l’anàlisi de mercats, la recollida i anàlisi de dades o la recaptació de fons, entre d’altres.

Cooperatives de músics. Un nou model de gestió

Antoni Mas i Bou | Musicat

Llibre presentat en el marc de l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic i editat per Musicat (Associació Professional de Músics de Catalunya) en què l’autor, Antoni Mas, explica la seva experiència en l’organització i el desenvolupament de les cooperatives i les diferents entitats que configuren el grup de gestió Musicat. Així mateix explica com utilitzar correctament les cooperatives de músics per treure’n el màxim profit i facilita la comprensió dels temes legals que planteja l’exercici de la professió.

Cultura gestionada. Vint anys… i més

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

Entrevistes sobre els gestors culturals

En el marc de la celebració del 20è aniversari i amb l'objectiu de sumar altres punts de vista al debat sobre la professió, l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha enregistrat un sèrie d'entrevistes de format breu a altres professionals del sector cultural i a ciutadans. S'han dut a terme una vintena d'entrevistes en les que artistes, creadors, tècnics, periodistes i ciutadans ens expliquen com entenen la figura del gestor cultural.

 Les primeres entrevistes  a Ibán Manzano, veí de Barcelona; Llàtzer Garcia, dramaturg; Mònica Garcia, educadora;  Laura Serra, cap de cultura del diari Ara;

Mites al voltant de la innovació a les organitzacions

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.   

Gestión y emprendizaje cultural: hacia el fomento de la lectura

Rafael Morales Astola | Revista Comunicación Vol 22, No 1 (34)

Resumen

La gestión cultural se abre paso en este siglo en medio de una profunda transformaciónsocial, comunicacional, simbólica, política y económica. Es necesario emplazar sus técnicas y herramientas en este contexto de cambio, reconociendoel componente profesional (público, privado o del tercer sector) e identificandolas necesidades y demandas del proyecto cultural.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.