gestió cultural

Apología de los centros culturales de proximidad

David Ruiz | Economía y Cultura

Considerar aquellos espacios culturales en los que los caracteres de usuario, ‘consumidor’ y creador confluyen, atienden a los mismos intereses o coinciden en las mismas personas, es dirigir la vista a los centros culturales de proximidad (en adelante, CCP). La proximidad espacial y temporal por un lado, y la proximidad de intereses por otro conforman una de las propiedades esenciales de este tipo de centros. En este sentido, el ámbito conceptual al que nos referimos cuando hablamos de equipamientos o centros culturales de “proximidad” tiene una triple referencia que nos acerca a estas características:

Art-Xipèlag entrevista a Elisenda Belda, gestora i investigadora cultural

Arriba una nova conversa amb una gran professional de la Cultura de Balears. Les entrevistes que realitzem a Art-Xipèlag ens serveixen per conèixer diferents professionals però també per aprendre i gaudir de la tasca que duen a terme. 

A Art-Xipèlag hem conversat amb Cristina Riera, gestora cultural

ArtXipèlag vol ser una plataforma per a, entre d'altres coses, crear xarxes entre els diferents agents culturals de Balears. El coneixement del teixit cultural de les Illes és bàsic per poder establir sinergies i aconseguir un major desenvolupament del sector.

Una de les nostres actuacions per donar a conèixer la realitat cultural de les Illes, és tenir una conversa amb algun professional de la cultura i després publicar-la al web.

Gestión cultural: innovación y tendencias

Vicent Giménez Chornet (coord.) ׀ Tirant Humanidades

Des de el País Valencià ens arriba aquest llibre que descriu amb reflexions teòriques i casos pràctics, noves fórmules i models de gestió cultural a partir de l’ús de les noves tecnologies i de l’adaptació a les noves necessitats socials. Destaquem l’estudi de Carlos Villavieja titulat ‘Fundamentos para una gestión cultural en proximidad participativa’ on explica les bases d’un sistema de gestió cultural fundat en els principis socials de la IAP (investigació acció-participació) en un moment en què els moviments socials oposen resistència a uns poders polítics cada vegada més allunyats de la seva legitimitat democràtica. Segons l’autor, els principis de la IAP, que reivindiquen una transformació cultural autogestionada, són fàcilment aplicables en aquest context actual de mobilitzacions ciutadanes. Villavieja considera que des de l’IAP es pot projectar una gestió cultural capaç de detectar problemes generadors de malestar, trobar-ne les causes i plantejar solucions i que siguin els mateixos ciutadans qui elaborin tots aquests processos.

Conclusions Sessió de Treball Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer Viladecans

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.

Sustainable projections: concepts in film festival management

Alex Fischer ׀ St Andrews Film Studies

Llibre que vol ajudar als organitzadors de festivals de cinema a prendre consciència del context actual tan complex, contradictori i sovint advers que envolta l’organització d’aquests esdeveniments. S’hi aporten reflexions teòriques i experiències pràctiques que tracten de demostrar la necessitat d’examinar aquests festivals més enllà d’ells mateixos per entendre millor les complexitats que els envolten i ajudar-los a detectar aquells elements que poden fer que el festival sigui un èxit o un fracàs.

La gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales.

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.

El nacimiento del “creador cultural”

David Márquez Martín de la Leona | —Zeitgeist

                    

En el discurso no vemos el reflejo de la lucha, sino la lucha misma

Michel Foucault

Los conceptos suelen ayudarnos a movernos por el mundo y a ordenar nuestra vida en un entorno determinado. De ahí la importancia de una buena conceptualización que esté siempre sujeta a revisión y actualización (la realidad es cambiante).

Apunts #29

La desaparición de las líneas rojas en la gestión de los museos. Santos M. Mateos. Miradas desde la copa