gestió cultural

Breu elogi de la perplexitat {Notes sobre creació i gestió cultural}

Agafem una margarida. Arrenquem una fulla i diem, en veu alta, amb convicció, “creador”. Deixem anar la fulla i arrenquem una de nova. Ara, amb contundència, lletregem la paraula “gestor”. No, encara millor, recitem: “gestor cultural”. I així romanem, amb aquest dilema, fins que l’aritmètica de la flor, ja calba, ens ofereixi el diagnòstic definitiu. O som creadors o som gestors culturals.

Els festivals contemporanis: característiques, perspectives i estudis de casos

European Festival Research Project (EFRP) | Goodfellow

Llibre que contextualitza i mira d’entendre les dinàmiques, impactes i perspectives dels festivals a Europa. L’obra, que inclou tant reflexions teòriques com casos concrets de festivals europeus, tracta qüestions com el fenomen de la festivilització, la sostenibilitat i el paper dels festivals dins l’esfera pública; aspectes relatius al lideratge i a la gestió dels festivals i al seu impacte en el canvi urbà, en la cultura en sentit ampli i en les diverses disciplines artístiques; el futur dels festivals dins la societat en xarxa i el seu paper potencial com a gent de canvi i transformació social.

Manual sobre gestió i creativitat

Chris Bilton, Stephen Cummings ׀ Edward Elgar

S’ha repetit fins a la sacietat que els gestors culturals han de ser més creatius però, en canvi, s’ha escrit poc sobre el que significa exactament aquesta expressió i com es pot assolir. Així ho afirmen els autors en aquest manual on analitzen la recerca acadèmica recent sobre la gestió des d’un punt de vista creatiu. El llibre inclou tant reflexions teòriques com casos pràctics que il·lustren com els gestors culturals poden esdevenir més creatius des del punt de vista de la innovació, l’emprenedoria, el lideratge i l’organització. L’objectiu principal del llibre és proporcionar una aproximació estratègica més holística que abordi de manera conjunta els àmbits de la creativitat i la gestió.

Tuit de la setmana

@peinadormarta

Del contrato social a la privatización de los bienes culturale

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social

Tuit de la setmana

@Immaturbau

Tendencias culturales que ya están aquí (2015)

L'estraperlista

De origen latín, la palabra tendencia procede del participio tendens del verbo tendo ‘extender, tender, dirigirse a’, cuya raíz verbal y sufijo se traduce en ‘la cualidad de lo que tiende’. Como sustantivo, femenino y singular sus significados más comunes son 1. inclinación natural que una persona tiene hacia una cosa o 2. idea o corriente que sigue determinada dirección.

A mi pueblo no le gusta el teatro. Otra forma de afrontar la gestión de los teatros municipales

Víctor García Ángel | Artezblai

“Un teatro de titularidad pública está creado para cumplir unos objetivos sociales y culturales para su comunidad entre los que no puede primar su rentabilidad económica, pero esto no puede eximirle de someterse a unos principios básicos de gestión, repercusión y financiación que persigan la sostenibilidad económica y la rentabilidad social y cultural de la inversión pública”.

És un del arguments que podeu trobar en aquest llibre que aporta nocions, conceptes i qüestions a tenir en compte a l’hora de dirigir un teatre municipal. L’autor pren com a base de les seves reflexions la realitat del teatres dels municipis petits i mitjans andalusos.

Polítiques culturals locals i actors implicats: reptes i obstacles

Polítiques culturals locals i actors implicats: reptes i obstacles

Laura Basagaña. Barcelona.
 
/ 10.12.2014

Com s’haurien de transformar les polítiques culturals locals per evitar llasts, afavorir l’accés a la cultura i no caure en la simplificació excessiva? De quina manera caldria que es relacionessin els actors implicats? Avui, 10 de desembre, els espais del CERC acolliran un debat que aprofundirà en aquests temes i implicarà a un centenar de professionals de la cultura, coordinats pels experts Marta Ardiaca, Nicolás Barbieri, Ruben Martínez i Carme Rodríguez. El debat online ja fa mesos que s’ha iniciat sota tres eixos temàtics: interdependència i autonomia política (primer grup de treball), planificació estratègica (segon grup de treball) i la gestió públic-comuna (tercer grup de treball).

Cap on van les polítiques culturals?

Factorial, cap on van les polítiques culturals?

Laura Basagaña. Barcelona.
 
(Article publicat a Núvol.com, el 31.10.2014)

Durant tres dies la Fabra i Coats ha acollit una trobada internacional de gestors culturals per parlar de les Fàbriques de Creació europees. Quins reptes tenen aquests agents culturals? Com es pot trobar l’equilibri entre l’excel·lència i el foment de la participació ciutadana, sense caure en l’elitisme? De tot això se n’ha parlat al debat Factorial.

Un dels tallers més interessants que han tingut lloc a la Fabra i Coats durant la celebració de la trobada internacional #Factorial ha estat el titulat El retorn social de les fàbriques de creació, impartit per Xavier Fina, director de ICC Consultors.

Fina s’ha preguntat quins riscos i quines tensions trobem davant dels àmbits proximitat (aconseguir el foment de participació d’una àmplia base de la població en els equipaments culturals) i excel·lència (aconseguir difondre i promocionar l’alta cultura).El professor ha desenvolupat tres conceptes i tres perversions d’aquests conceptes.