França

Les mondes de la médiation culturelle

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

Les dades obertes del Ministeri de Cultura francès

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

Penser le jeu : les industries culturelles face au jeu

Brougère, Gilles [ed.]  (2015) | Nouveau Monde

Aquest llibre recull una sèrie de reflexions que destaquen l’impacte que el desenvolupament dels videojocs té en la indústria cultural contemporània, amb l’objectiu de respondre com aquests la modifiquen a través de la digitalització, i com la indústria cultural els transforma de tornada en una relació de reciprocitat.

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació municipal en les polítiques culturals?

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.

Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

Política cultura, fi de trajecte o nova estació?

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea. 

Situació professional i laboral dels mediadors de museus francesos

Aurélie Peyrin | La Documentation Française

Aquest llibre analitza la situació i condicions laborals dels mediadors de museus encarregats d’acompanyar els visitants i ajudar-los a observar, comprendre i interpretar les obres d’art i col·leccions d’objectes. L’autora estudia la realitat francesa i es pregunta per què hi ha un contrast tan fort entre la imatge atractiva que desprèn aquest perfil professional, ocupat majoritàriament per titulats ben formats i apassionats per una feina que consideren enriquidora i interessant que atreu cada any a milers de candidats, i la gran inquietud professional expressada pels qui l’exerceixen per les seves condicions laborals precàries. Peyrin desmunta el discurs amable que ha acompanyat tradicionalment a la figura dels mediadors i mostra la realitat d’un cos professional encara sense un estatus plenament reconegut dins la funció pública i que pateix una situació de fragilitat dins les organitzacions museístiques.  

El mecenatge de proximitat: bibliografia comentada

Office de Coopértation et d’Information Muséales (Ocim)

La llei francesa de 2003 sobre mecenatge, associacions i fundacions ha permès el desenvolupament del mecenatge tan particular com empresarial a França. Aquest recull bibliogràfic elaborat pel centre de documentació de l’Ocim presenta més d’un centenar de referències sobre el desenvolupament de mecenatges territorials que informen sobre les seves estratègies i metodologies, possibles socis, àmbits i temàtiques d’actuació, beneficis i impactes sobre el territori, garanties de funcionament a llarg termini i d’altres qüestions d’interès. El recull inclou llibres, articles, guies pràctiques, estudis i treballs de recerca, material de jornades i congressos i informació d’organismes nacionals i regionals. El conjunt aporta un ventall ampli de reflexions teòriques i informacions pràctiques i útils sobre el tema.

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Qui mou els fils de la cultura francesa?

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

Anem cap a la desaparició de les llibreries?

Vincent Chabault ׀ La Documentation Française

Últimament són constants les notícies sobre el tancament de llibreries al nostre país i fa poques setmanes es va publicar l’últim «Mapa de librerías de España» que alertava de la delicada situació d’aquest sector. Però aquesta crisi no és exclusiva de l’estat espanyol. El llibre que ara us presentem analitza la situació de les llibreries a França i alerta també del seu perill d’extinció. L’autor assenyala que els detonants d’aquesta situació són la irrupció del comerç electrònic i la competència salvatge de nous operadors com Amazon, que han alterat considerablement l’ecosistema tradicional de venda i distribució de llibres. Així com un canvi d’hàbits de compra dels consumidors i un descens progressiu del nombre de lectors, segons les últimes enquestes de consum cultural al país veí.