festa

Vint-i-tres (més un) conceptes santjoanencs

Per gaudir de Sant Joan us deixem un llistat de 23 elements (més un) imprescindibles per entendre la festa.

Nous relats per a la cultura popular

Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista digital «Tornaveu. Associacionisme i cultura.» Es reprodueix amb lleus modificacions.

Primer. "No és el poble el que fa una pràctica, si no la pràctica la que fa al poble" Aquests dies s'ha presentat “Joc, espai i xarxa”, una iniciativa d'Això és com tot. El projecte estudia el joc de pilota valenciana a la Ribera Alta i una de les conclusions a què arriba és que als vilatans no els interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó el propi joc, les xarxes socials i les «comunitats d’afectes» que el mantenen viu i els espais que els obrin a «allò altre» que comparteixen i que els és comú.

Segon. Dels Tonis a l’Ecomuseu del Blat. Recerca i activació del patrimoni rural a Osona: el 1982  els Tonis de Taradell decidiren revitalitzar la festa de Sant Antoni i, una vegada consolidada, el 1995 van dibuixar un pla estratègic per conceptualitzar una idea que depassava els seu àmbit d’actuació. Així, el 2000 l'entitat gestava la idea d’un Ecomuseu del Blat que partia de l’estudi i conservació in situ del patrimoni rural amb l'objectiu de donar elements per interpretar l’evolució del paisatge rural, les activitats agràries i la forma de vida de la pagesia, aportant perspectives de futur a les activitats agropecuàries mitjançant accions de custòdia dels paisatges agrícoles.

La Festa Major de Banyoles genera una riquesa de més de 270.000 euros anuals al Pla de l’Estany

Marta Llatcha |  Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza l’impacte econòmic de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles. El treball, que segueix la metodologia establerta pel Departament que calcula els efectes econòmics que tenen sobre el territori els esdeveniments de cultura popular i tradicional, demostra els vincles estrets que hi ha entre les festes populars, la cultura i l'economia a la comarca del Pla de l’Estany. Els resultats també mostren que la cultura, a part de tenir un valor intrínsec, col·labora al desenvolupament social i econòmic de la comarca. L’avaluació i la mesura dels valors que aquesta festa major aporta a l’economia, la cultura i la societat ofereixen informació útil per a la millora de la gestió de l’esdeveniment, la presa de decisions polítiques i l’assignació de recursos.

El programa cultural de Barcelona en Comú, una oportunitat pel teixit associatiu

Oriol Cendra Planas, tècnic de cultura; Fotografia: 125 aniversari de la comparsa dels Nans nous, Berga, 2015

L'article ha estat publicat a Tornaveu. Associacionisme i cultura. En aquesta versió hi afegeixo unes Notes finals en què incorporo dos comentaris crítics rebuts rebuts arrel de la seva publicació i que considero interessants per ampliar el focus de debat.

En aquest article defenso que el programa en matèria de cultura de BCN en Comú hauria de generar bones expectatives a la cultura associativa i popular de la capital de Catalunya: desplegar i articular el potencial de les Comissions de carrer de les festes majors o bonificar el model ateneístic de gestió dels equipaments de proximitat són dues línies de treball plenament concordants amb aquest programa.

Apunts #4

Art and politics don’t mix / Tiffany Jenkins
Scotsman.com (13 nov. 2012)

"The arts cannot address social problems directly. And nor should they be asked to. The problems of education, justice, and health are for the politicians to tackle, and it is damaging when they ask culture to do it for them. It avoids social solutions to those problems, and burdens artists and organisations with tasks they cannot fulfill "
 

La banalización de la programación cultural / Jaume Colomer
Els públics de la cultura (25 nov. 2012)

"Si somos gestores culturales en el sector público, cada vez tenemos más presión para conseguir audiencias y ofrecer programaciones low cost. Si analizamos los contenidos de nuestras programaciones culturales seguramente constataremos que la capacidad de captación de audiencias en muchos casos ha predominado sobre el valor formativo o de desarrollo personal"