ètica

Com gestionar temes ètics als museus? Guia pràctica

Gary Edson | Routledge

El caos arriba quan no existeixen mecanismes per controlar els conflictes d’interessos, els malentesos o les qüestions ètiques. Aquestes últimes són una peça clau que queda integrada en totes les activitats dels museus. L’ètica dels museus no constitueix una teoria tancada i fixa, però si que es conforma con un conjunt de principis que intenten desgranar quin és el comportament adequat en aquest equipament.

Les dades culturals. Consideracions ètiques, problemes i oportunitats

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona es proposa reflexionar al voltant de les dades culturals amb un estudi que posi sobre la taula quins són els mecanismes de captació de dades que tenen a l’abast els ajuntaments i que, al mateix temps, reflexioni sobre les implicacions ètiques vinculades a la recollida i la gestió de les mateixes.

Sostenibilitat, ètica i coneixement. Resum

C.P. SnowAl maig de 1959, el científic i escriptor C.P. Snow va pronunciar la conferència per la qual gairebé 50 anys més tard encara se’l recorda. A la sala de graus de la universitat de Cambridge, va clamar contra la bretxa del que va anomenar com les dues cultures: les ciències i les lletres. I la seva proposta de futur va cristal·litzar en un nom: la Tercera Cultura, com el pont cridat a reunir-les.

Tres anys després redactaria la seva conferència en un assaig de tot just seixanta pàgines. Ja a la segona, un paràgraf resumia, constatava i predeia la situació; d'alguna manera ja preconitzava les dificultats, els intents i el propòsit d'aquesta edició d’ Interacció 2017:

Estudi sobre les dades culturals: consideracions ètiques, problemes i oportunitats. Crònica

"Durant força temps hem jugat amb una separació entre una identitat física i una altra virtual, però aquesta separació és fictícia", va avisar Ramon Sangüesa, fundador i director de la plataforma de recerca i comunicació Equipocafeína. "El que està passant amb les nostres dades ens està passant també a nosaltres mateixos: es comporten com un cos estès". Aquestes vides expandides i digitals comporten una infinitat de possibilitats, però també de riscos ètics i llacunes de coneixement. Sangüesa, juntament amb Ignasi Alcalde i la sociòloga Emma Pivetta, han portat a terme un estudi juntament amb el CERC sobre les consideracions ètiques, els problemes i oportunitats de la recollida de dades en el sector cultural.

Taula Rodona: Ciència i cultura, restablim la connexió. Crònica

El programa d’Interacció17 es va distribuir en quatre eixos principals i alhora complementaris, sota els quals es van agrupar les xerrades i debats sobre la necessària reconnexió entre ciència i cultura. En aquesta taula rodona inicial, els quatre responsables de cada un d'aquests eixos van traçar una visió general de les necessitats, els conflictes reconeguts i els seus principals propòsits.

Ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia

Josep M. Esquirol

Vivim temps de canvis que demanen reconsiderar quins són els pilars dels nostres criteris per a la convivència en societat. En l’era de la ciència i la tecnologia, assumint l’entramat entre aquestes dues nocions com a sistema tecnocientífic —en estreta relació amb el sistema econòmic— que caracteritza l’època actual, la reflexió sobre aquestes qüestions ha de centrar-se necessàriament en l’ètica, acompanyada de conceptes com «respecte», «responsabilitat» i «resistència».

Un androide ens interpel·la per repensar la condició humana

Ja que tenim aquí l’estrena de la pel·lícula «Blade Runner 2049», us presentem una imatge controvertida: el retrat d’un androide finalista en el concurs internacional de fotografia Taylor Wessing Photographic Portrait Prize organitzat per la National Portrait Gallery de Londres.

Es tracta de la famosa Erica, l’androide construïda pel guru de la robòtica Hiroshi Ishiguro (Universitat d’Osaka), que té una extraordinària aparença humana. L’artista finesa Maija Tammi va presentar el seu retrat, anomenat ‘One of Them Is a Human #1’, al concurs, encara que les bases estableixen que les fotografies han de ser fetes a partir d’un model viu. Amb tot, els responsables han decidit no fer fora de la competició aquesta obra, i han afirmat que consideraran si cal canviar les regles en un futur pròxim.

Les xarxes i els robots esdevenen ‘socials’: cal un debat ètic

La invenció d’internet i la irrupció dels telèfons mòbils han propiciat l’aparició de les xarxes socials. Un fenomen difícil de preveure fa tan sols un parell de dècades. Com tampoc ho era que els robots sortissin de l’àmbit estrictament laboral per donar pas als anomenats robots socials, que cada vegada veurem més en entorns quotidians: assistint a discapacitats i persones grans, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, com a guies en fires i museus, actuant com a companys de joc de joves i adults, i, fins i tot, exercint de mainaderes i mestres de reforç.

El bioart replanteja l’ètica de la ciència

Anna Dumitriu i Bobbie Farsides | Blurb

Se sol dir que alguns encerts sorgeixen de grans fracassos. En el camp de la recerca científica aquesta frase cobra sentit si pensem en els principis ètics que avui dia regeixen aquesta disciplina, perquè es van forjar arran dels judicis de Nuremberg, fa més de setanta anys, quan les atrocitats nazis van posar en evidència la manca d’estàndards i codis internacionals que regulessin la investigació amb éssers vius, i que avui dia considerem bàsics i inamovibles.

Democracia y acceso a la cultura

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

La premisa básica de la cultura democrática se funda en la vieja idea ilustrada de proporcionar acceso universal, libre y gratuito o a precios asequibles (sobre todo para los más desfavorecidos) a los saberes y obras generadas a lo largo de la historia por creadores, pensadores, autores, intérpretes, investigadores, etc. Así se recoge en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en el beneficio que generen”.