drets d'autor

Qüestionar la gestió de l’autoria

Ainara Legardon i David Garcia Aristegui | Consonni

En l’actual situació de redefinició de les anomenades indústries culturals o la cultura de masses en un context de revolució digital, Ainara Legardon i David Garcia Aristegui, posen en qüestió el monopoli i l’existència d’entitats com la Societat General d’Autors i Editors a l’Estat Espanyol, a l’hora de defensar els drets dels creadors.

EL ICOM expresa su posición en cuanto a las excepciones a la legislación sobre el derecho de autor para los museos

ICOM

El ICOM manifiesta su apoyo a los profesionales de bibliotecas y archivos en su intento de ganar terreno en cuanto a las excepciones al derecho de autor, cuya progresión ha sido bloqueada recientemente por la Unión Europea (UE). La comunidad del patrimonio cultural, que comprende las bibliotecas, los archivos y los museos, representada por el Comité permanente de derecho de autor y de los derechos conexos de la Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (OMPI), necesita ahora el mayor respaldo posible, dado el mensaje contradictorio enviado por la UE.

Recomanacions i mesures per millorar la transparència en la industria de la música digital

Rethink Music | Berklee Institute for Creative Entrepreneurship’s

Informe que identifica els problemes de transparència que afecten a la indústria musical i les deficiències en els sistemes de pagament de drets d’autor. Proposa també solucions per simplificar els processos, accelerar les transaccions i fluxos d’efectiu, establir un sistema més just de repartició dels ingressos i reduir les ineficiències d’aquesta indústria global que genera actualment 45 bilions de dòlars, actuacions en directe incloses.

L’educació audiovisual a les escoles europees

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

Polítiques sobre els drets d’autor i el dret a la ciència i la cultura

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

Informe que examina la legislació i les polítiques sobre drets d’autor des de la perspectiva del dret a la ciència i a la cultura. La relatora de l’informe, Farida Shaheed, alerta de la necessitat de protegir l’autoria de les obres i oferir oportunitats a la ciutadania per participar en la vida cultural. Afirma també que no és el mateix protegir l’autoria que protegir els drets d’autor i proposa diversos instruments per promoure els interessos dels autors en matèria de drets humans. Proposa també ampliar excepcions i limitacions als drets d’autor per tal de potenciar la creativitat, millorar les contrapartides que reben els autors, augmentar les oportunitats educatives, preservar un espai per a la cultura no comercial i promoure la inclusió i l’accés a les obres i productes culturals. Així mateix, assenyala que cal reformar les lleis de copyright i recomana l’ús de llicències obertes com les que ofereix Creative Commons.

¿Por qué Marx no habló de copyright?

David García Aristegui | Enclave de libros

Ens acaba d'arribar al Centre el llibre «¿Por qué Marx no habló de copyright. La propiedad intelectual y sus revoluciones». Us proposem llegir les diverses entrevistes amb l'autor aparegudes als mitjans perquè us feu una idea del contingut del llibre vosaltres mateixos. Les entrevistes són força interessants.

'Crowdfundings, cultura libre y copyleft: ¿de verdad es este el futuro de la cultura?' |  Ignacio Pato | PlayGround 20 /11/ 2014

'Los derechos de autor se diseñaron para remunerar a los autores, no para especular con ellos' | Carmen López | eldiario.es 26/11/2014

'La versión punk de Teddy Bautista' | Peio H. Riaño | El Confidencial 29/11/2014

També teniu el blog de David Garcí Aristegui en aquest enllaç . Bona lectura!

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Artistes visuals: drets d'autor, permisos i ús just

Peter JasziPatricia Aufderheide ׀ Program on Information Justice and Intellectual Property ׀ College Art Association

Informe sobre les actituds, comportaments i pràctiques de creadors i professionals de les arts visuals (artistes, historiadors i especialistes en art, professionals dels museus, galeristes, conservadors, editors, ...) en relació als drets d’autor i el seu ús legal. L’informe, que es basa en entrevistes realitzades a més d’un centenar de professionals de les arts visuals i en enquestes realitzades als membres del College Art Association (CAA), té per objectiu elaborar un Codi de bones pràctiques per a la creació d’obres d’arts visuals així com la seva publicació i difusió acadèmica.

Contractual arrangements applicable to creators: law and practice of selected member states

European Parliament's Committee on Legal Affairs

Aquest estudi avalua les normatives i legislacions vigents als països de la Unió Europea en matèria de protecció dels autors i creadors en les seves relacions contractuals. En primer lloc, l’estudi explica el context històric i metodològic, així com les definicions en relació a les explotacions de les obres artístiques i les relacions contractuals que se’n deriven. En segon lloc, s’hi analitza la legislació vigent i jurisprudència a vuit estats membres (Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.