divulgació científica

La divulgació de la cultura científica. Resum

En aquesta crònica general de l’eix de divulgació en Interacció 17, faig una síntesi dels punts que vaig trobar en comú entre els ponents, més implícitament o oberta:

  1. En el segle XXI, la ciència impregna l’entorn.
  2. El coneixement és un, s’ha difuminat la frontera entre disciplines.
  3. El coneixement té una gran capacitat transformadora, perquè afavoreix el pensament crític.
  4. Les iniciatives poden ser proposades dalt a baix (top-down) o de baix a dalt (bottom-up).
  5. Les iniciatives cada cop són més participatives.
  6. Les iniciatives cada cop són més obertes: Open source, open data
  7. Les iniciatives cada cop són més inclusives i sostenibles.

Vells i nous espais per a la divulgació científica. Museus de ciències. Crònica

Museus de ciència
Vladimir de Semir

Periodista, director del suplement de ciència de La Vanguardia i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees. Crònica

Si s'hagués de destacar una ponència que ha generat molta expectació durant les jornades d'Interacció17 aquesta seria, sense cap mena de dubte, la plenària de Jorge Wagensberg: Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees.

Parlar de la història de la creativitat també és parlar de la història de les idees. Wagensberg defineix aquest concepte com un foc sense flama, un coneixement que encara no és. El debat sobre l'origen i l'essència de les idees està més d'actualitat que mai. En un context en què el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial comença a plantejar determinats dilemes ètics, com a societat ens hem començat a preguntar si aquestes màquines que hem creat tenen la capacitat de pensar i generar idees o no. Deixant aquesta pregunta per a la reflexió, Wagensberg apunta que el tret diferencial de les nostres idees és la intuïció que les genera. Llavors com es captura una idea? El físic planteja tres possibilitats.

Presentació de l'Estudi sobre la difusió de la cultura científica a Catalunya. Crònica

Antoni Nicolau és impulsor de l’empresa Kultura Idees i estratègies per al patrimoni, director de projectes de la Spain-USA Foundation i professor del màster en Gestió cultural de la Universitat de Barcelona. Va ser responsable de la coordinació dels programes de Joventut i Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, director del Museu d’Història de la Ciutat i director de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

Ciència ciutadana als barris de l'ICUB. Crònica

Diana Escobar, biòloga, museòloga i màster en Societat de la informació i el coneixement (UOC). Des de 2008 és responsable del programa Barcelona Ciència de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, al qual recentment s’ha afegit el programa d’Innovació de la Direcció d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals.

Diana ens explica breument que les activitats de ciència a l’Ajuntament de Barcelona van començar de forma sistemàtica quan Carme Prats, aleshores directora dels centres i museus de ciències de Barcelona, es van organitzar les tardors de ciències i el portal de divulgació de ciència Medciències i La Talaia.

Taula Rodona: Ciència i cultura, restablim la connexió. Crònica

El programa d’Interacció17 es va distribuir en quatre eixos principals i alhora complementaris, sota els quals es van agrupar les xerrades i debats sobre la necessària reconnexió entre ciència i cultura. En aquesta taula rodona inicial, els quatre responsables de cada un d'aquests eixos van traçar una visió general de les necessitats, els conflictes reconeguts i els seus principals propòsits.

Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees

Jorge Wagensberg | Tusquets

Hi ha alguna fórmula per escapar de la mediocritat? Com podem reconèixer quins ambients propicien les idees i quins les reprimeixen? Jorge Wagensberg, doctor en física i investigador en matemàtica, filosofia de la ciència i museologia científica, entre d’altres disciplines, i director durant 15 anys del museu CosmoCaixa, desenvolupa en aquest assaig tota una teoria sobre la creativitat que repassa les grans descobertes de la història de la humanitat en els camps de l’art, la ciència i la quotidianitat gràcies al mutu intercanvi d’idees.

Wagensberg serà l'engarregat de conduir la conferència «Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees» a Interacció17.

La ciència que no apel·la a les emocions no desperta el sentit crític

No és l’evidència el que ens fa canviar de pensament, afirma Tim Requarth en la seva primera contribució a la revista nord-americana sobre política, cultura i tecnologia Slate. Tim Requarth és neurocientífic i professor d’escriptura científica a la Universitat de Colúmbia. Ha dirigit una xarxa de workshops per a escriptors i científics durant deu anys. La divulgació de la ciència és, doncs, el centre de la seva activitat professional i docent.

L’autor qüestiona l’eficàcia de la major part de la comunicació científica: la descripció de fets o l’explicació de proves científiques no comporten, per si soles, canvis en la forma de pensar o en els valors dels destinataris.

Ciència ciutadana en la societat del coneixement: cap a la ciberdemocràcia i més enllà

Daniel Innerarity | Paidós

Antonio Lafuente, Andoni Alonso i Joaquín Rodríguez | Cátedra

Parlar de ciència, avui dia, suposa considerar dos aspectes fonamentals del context social actual: d’una banda, les exigències de democratització del saber enteses com a demandes de participació, consens i debat públic que s’han estès en el món occidental i, de l’altra, el sorgiment paral·lel de l’anomenada «societat del coneixement», alimentat pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquests dos factors han contribuït a la profunda alteració del paradigma modern de la ciència com a disciplina autònoma i autoregulada que avança aliena als interessos de la ciutadania. Si bé la comunitat científica va haver de conquerir la seva sobirania, fa segles, per deslligar-se del control polític que limitava la recerca de veritats empíriques, actualment el coneixement científic forma part de la capacitat d’acció de tots els actors socials, els quals han de poder incidir en la presa de decisions sobre qüestions com el medi ambient, l’alimentació, les malalties o la reproducció, a més de les importants repercussions ètiques de pràctiques com el biohacking, les quals se situen en el centre de l’agenda política i l’escenari públic del segle XXI.

Echosciences: com dinamitzar una xarxa territorial de cultura científica

Echosciences | CCSTI La Casemate

Una de les missions fonamentals dels centres de cultura científica, tècnica i industrial francesos (els CCSTI, dels quals ja us vam parlar en aquesta entrada) és la dinamització del territori amb el desenvolupament d’activitats d’aquests àmbits. Creada en 2012 a iniciativa del CCSTI La Casemate de Grenoble i seguint aquest ojectiu, Echosciences es va convertir en la primera xarxa social territorial d'aficionats i d'actors de les ciències i la tecnologia, una plataforma col·laborativa que ofereix als seus membres eines per a incentivar l’intercanvi d'experiències.