desenvolupament econòmic

L’explotació respectuosa del paisatge com a recurs econòmic

Joan Nogué, Laura Puigbert, Gemma Bretcha, Àgata Losantos| Observatori del Paisatge de Catalunya

“El paisatge és cada cop més una peça clau del desenvolupament local i un recurs econòmic de primer odre”, el llibre es centra en la generació de valor afegit que pot aportar el paisatge al món empresarial. El paisatge es presenta com un caràcter distintiu d’alguns projectes i que, a més a més, dota de sentit i coherència a la proposta.

Ciutats científiques al segle XXI: cap a una bombolla tecnològica?

Julie Tian Miao, Paul Benneworth i Nicholas A. Phelps | Routledge

L’any 1994, Manuel Castells i Peter Hall van escriure «Technopoles of the world», una obra que situava els nous complexos tecnològics sorgits en entorns urbans a finals del segle XX com a nodes d’una extensa xarxa d’estructures dedicades al desenvolupament científic, econòmic i territorial de les ciutats i regions globals a través de la innovació.


Avui dia, la proliferació de parcs tecnològics i ciutats científiques a imatge de Silicon Valley fa necessària una revisió d’aquesta obra per analitzar els conflictes que s’han originat al llarg dels darrers anys en la formació d’aquests centres, lligats a les polítiques de construcció de la ciutat i planificació urbana en la societat del coneixement. En el llibre «Making 21st century knowledge complexes. Technopoles of the world revisited» diversos autors exploren de manera crítica les característiques de les tecnòpolis contemporànies i s'hi assenyalen els reptes que impliquen des de tres perspectives:

Crowdfunding. Apuntes críticos en torno a la financiación alternativa de la cultura

David Ruiz | Economía y Cultura

La gestión cultural y las políticas culturales hoy en día no se entienden sin uno de sus capítulos centrales: la financiación de la cultura. Y la financiación torna más sustancial cuanto más difícil sea conseguirla. Los datos y la dificultad que manifiestan los agentes culturales para conseguir acceso a esa financiación nos hacen suponer un cambio de paradigma en el que:

  • O la actividad cultural y creativa ha perdido peso e importancia social por múltiples razones
  • O vivimos un cambio de paradigma económico
  • O ambas son ciertas y se retroalimentan.

Los recursos públicos no llegan o no existen y la financiación privada escasea en ciertos sectores aparentemente menos productivos y/o más pequeños. En este contexto y con más ánimo de supervivencia que de exploración de nuevos canales de financiación, la cultura intenta hacerlo a través del crowdfunding o la micro financiación colectiva.

Mapa global de les Indústries culturals i creatives

CISAC, UNESCO | Centro de Estudios EY

Amb l’objectiu de mostrar el pes i influència que generen les industries culturals i creatives (ICC) en les economies desenvolupades i emergents, aquest estudi recull de forma detallada l’impacte econòmic i social de les ICC, com a catalitzadores del desenvolupament i creixement econòmic mundial.

Amb un total d’onze sectors analitzats (publicitat, arquitectura, literatura, videojocs, música, cinema, diaris i revistes, arts escèniques, ràdio, televisió, arts visuals) i les cinc grans regions mundials (Àsia-Pacífic, Europa, Nord-Amèrica, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà), a continuació es detallen les dades més rellevants:

Polítiques culturals urbanes: perspectives globals

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Contrastos globals de la participació ciutadana i cultural i el desenvolupament econòmic i social

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre  la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.

Monogràfic Arxius de Ciències Socials sobre "Elefants Blancs". Call for Papers

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

El patrimoni cultural com a motor per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental

Horizon 2020 Expert Group on Cultural Heritage

Informe que estableix les bases de la nova agenda europea en matèria de recerca i innovació sobre patrimoni cultural. Presenta les conclusions del grup d’expert en patrimoni cultural de la Comissió Europea i incideix en el paper que pot jugar aquest patrimoni com a motor cap a un desenvolupament més intel·ligent, més inclusiu i més substancial. L’informe subratlla els objectius prioritaris d’aquesta agenda des del punt de vista econòmic, social i medi ambiental, presenta casos de bones pràctiques on el patrimoni ha jugat un paper clau en el desenvolupament sostenible i fa també una sèrie de recomanacions a partir de les lliçons apreses d’aquestes experiències.

Del contrato social a la privatización de los bienes culturale

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social