democràcia

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

Per què considerem que la ciència és cultura?. Crònica

“Quan obrim els diaris per la secció de cultura abunden les notícies de cinema, literatura o teatre, entre d'altres. La ciència normalment està en un altre lloc.  A mi tant me fa on estigui col·locada, sempre que acceptem que van unides “.  Aquesta flexibilitat, i alhora aquest mandat, es va convertir en la consigna principal que va transmetre durant la conferència inaugural d’Interacció17 Lluís Torner, físic i director de l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO).

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de producció digital

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

Europolis: cap a un nou model de ciutat europea sostenible?

Svetlana Hristova, Milena Dragicevic Sesic i Nancy Duxbury (ed.) | Routledge

És possible imaginar un nou model europeu de ciutat sostenible que es fonamenti en l’ús explícit de la cultura? «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» ofereix una selecció de noves realitats emergents de ciutats petites i mitjanes a Europa que fan pensar que sí, que el potencial de la cultura com a factor de sostenibilitat i cohesió urbana és gran i que ja està donant lloc a un model anomenat Europolis.

The Indicator Framework on Culture and Democracy

El lligam entre cultura i política a Europa no havia comptat mai amb tanta evidència empírica com fins ara. El Consell d’Europa ha desenvolupat l'Indicator Framework on Culture and Democracy, una potent eina per a examinar quin és l’estat de la relació entre cultura i democràcia en els països membres i per establir comparatives que ajudin a identificar oportunitats i reptes per a les futures intervencions en les polítiques culturals.

Eleccions nord-americanes: implicacions polítiques i culturals per a Europa

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Camins de paraules : glossari crític i polèmic

Culture et Démocratie ens presenta el número 27 de la seva revista  Journal de Culture et Démocratie.

Aquest nou número ha pres forma de glossari alternatiu. En total, disset autors fugen dels camins més trillats i escriuen a la seva manera  (a vegades una mica dispersa, a vegades més incisiva, però sempre connectada amb l'actualitat) un terme que ells mateixos han elegit. De l’autonomia a la teoria, passant per la creativitat o encara la modernització, els mots són despullats, qüestionats i s’han presentat sota una interessant i nova mirada.

On resta avui la democràcia?

Entrevista amb l'artista polifacètic Peter Weibel, qui va treballar de manera intensiva sobre els mitjans de comunicació als anys 70 del segle passat, on considera que a Internet està la força transformadora i renovadora de l'art i la democràcia. Més elements de reflexió arran de la ponència inaugural de Michel Wieviorka.

La Societat de la ignorància i altres assaigs / Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos

Aquesta obra reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la 'Segona Edat Contemporània', desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet.

Antoni Brey, enginyer en Telecomunicacions, autor dels assaigs 'La Generació Freda' (2003) i 'El fenómeno Wi-Fi'(2005), membre fundador del Fiasco Awards Team i director del documental 'Un temps singular'. Escriu el primer assaig que dóna nom al conjunt 'La Societat de la Ignorància'. Daniel Inneraty és autor del segon assaig, 'La Societat del Desconeixement' i Gonçal Mayos del darrer assaig, 'La Societat de la Incultura'. 

La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement.