cultura digital

Anuario AC/E de cultura digital 2015. Focus: Museos y nuevas y tecnologías

Acción Cultural Española (AC/E)

Accion Cultural Española publica su segunda edicion del Anuario AC/E de cultura digital. Este estudio nace con el objetivo de analizar los aspectos clave a tener en cuenta en el proceso de transición del mundo analógico al ámbito digital en el sector cultural.

Con el fin de conseguir este proposito, el contenido se ha dividido en dos grandes secciones:

Les activitats culturals i pràctiques artístiques proporcionen benestar i felicitat

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Voice of Culture. Diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i el sector cultural

The Voice of Culture és un nou marc de diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i els professionals de la cultura. 

L’any 2015 es tractaran dos temes: 'Desenvolupament d’audiències a través de mitjans digitals'(18 i 19 de juny, a Amsterdam); i 'La governança participativa del patrimoni cultural' (2 i 3 de juliol, a Florència). Aquests temes han estat seleccionats en relació a les prioritats del Work Plan for Culture 2015-2018. Els resultats dels debats es tindran en compte en el treball de polítiques en curs de la UE sobre aquestes qüestions, tant a la Comissió Europea i com a l’Open Method of Coordination de la cooperació europea en l'àmbit de la cultura. El termini per sol·licitar la participació en algun dels dos debats és el 25 de març.

Fostering playful behaviour at museums using mobile apps

Carles Sora, Joan Ignasi  Ribas,  Pere Freixa Font,  Joan Soler-Adillon | Poster presented at: ECREA's 5th European Communication Conference; 2014 Nov 12-15; Lisboa, Portugal

Abstract | Museums are being affected by the proliferation of mobile technologies equipped with Internet access and location media. Although 80% of visitors own a smartphone only a small number of exhibitions are taking advantage of this situation by engaging visitors with apps designed and conceived for a digital and physical exhibition experience. So far most of mobile apps for museums exhibitions have been designed for giving to the visitor additional information of physical objects, increasing the amount of data and information that the visitor already has, but without taking benefit of all its possibilities. We have identified a few projects that break with this design tradition setting the focus at the interception of play and content, visitor roles and storytelling.

El m-learning y la educación patrimonial

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

Manual que planteja la necessitat d’introduir l’ús dels dispositius mòbils en la pràctica de l’educació patrimonial, tant si es treballa des de l’àmbit museístic com des de l’àmbit escolar. Els autors posen de manifest que la cultura digital es basa en el fet de compartir les nostres experiències amb altres persones a través dels telèfons mòbils i consideren imprescindible que els museus i escoles incorporin aquesta necessitat cultural. També defensen que aquesta aposta cap al món digital va més enllà d’un simple canvi tecnològic o d’eines, afirmen que la força d’aquesta revolució digital radica en canvis més profunds que afecten a la nostra manera de pensar i que donen lloc a una nova intel·ligència que es manifesta clarament en els ‘nadius digitals’, tot i que no és exclusiva d’aquesta nova generació.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

El mercat de les indústries culturals i creatives a Europa

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.

Estudio de visibilidad web 2013 de los museos de Cataluña

Joan-Isidre Badell, Cristòfol Rovira, Miquel Térmens |  Ibersid, Vol 8 (2014) p. 43-48.

Resumen: Se presentan los resultados del análisis de visibilidad de las sedes webs de museos de Cataluña realizado en 2013, a partir de los datos obtenidos por el explorador DigiDocSpider en Google. El objetivo global es obtener los datos necesarios para profundizar en la identificación de las buenas prácticas que ayuden a mejorar la visibilidad de cualquier sede web de museo. La metodología utilizada ha sido desarrollada en una doble perspectiva: comparativa y evolutiva con estudios anteriores. Se ha podido comprobar un incremento de visibilidad de los museos catalanes en el período 2006-2013; aunque se ha identificado una pérdida de visibilidad en los últimos cuatro años. En conclusión, los museos más grandes son los que mejor preparados están y mejores resultados obtienen mostrando una distancia muy significativa con los pequeños museos locales.

Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero

Pepe Zapata | Mercartes

En aquest article, Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura, analitza les claus professionals i tecnològiques per a una gestió eficient de les arts escèniques. 

Respon a les preguntes següents:

  1. ¿Qué perfiles y competencias profesionales debe contener el núcleo de gestión de un espacio escénico y de una estructura de producción? 
  2. ¿Cuál es la aportación que puede hacer el marketing en la gestión de las artes escénicas?
  3. ¿Qué oportunidades ofrecen las tecnologías digitales en los procesos de producción, distribución, comunicación y gestión de espacios escénicos? ¿Cuáles serían las prioridades? 
  4. ¿Cuáles son las claves que pueden garantizar una gestión eficiente de las artes escénicas? 

Les retransmissions teatrals en viu i les innovacions digitals en les arts escèniques

Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García, David Throsby | Brighton Business School. Centre for Research in Innovation Management

Estudi que analitza el potencial de les retransmissions d’obres de teatre en viu als cinemes per captar nous públics. S’hi analitza el cas concret de dues obres del Teatre Nacional britànic retransmeses la temporada passada a diversos cinemes del Regne Unit. La investigació demostra que amb aquesta estratègia el National Theatre va aconseguir atreure noves audiències gràcies, en part, a les estretes relacions establertes entre els cinemes i els seus clients a tot el país. L’estudi ressalta la centralitat del ‘fet experiencial’ – difícil de traduir en el context digital – i la importància del component ‘en viu’ tant per a les audiències de teatre com de cinema. Es fa referència també a la necessitat que té el públic de viure experiències culturals en viu i que contrasta amb la lògica de consum sota demanda, on els individus poden triar el lloc i el moment per accedir als continguts però no experimenten aquesta emoció única que es produeix el primer cop que es representa una obra.