cultura digital

On resta avui la democràcia?

Entrevista amb l'artista polifacètic Peter Weibel, qui va treballar de manera intensiva sobre els mitjans de comunicació als anys 70 del segle passat, on considera que a Internet està la força transformadora i renovadora de l'art i la democràcia. Més elements de reflexió arran de la ponència inaugural de Michel Wieviorka.

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

La Cultura digital, un paradigma convergente donde se unen la tecnología y la cultura

'De la digitalització de la cultura a la cultura digital' és el títol del dossier monogràfic del darrer número de la revista electrònica 'Digithum'. A través de l’anàlisi multidisciplinar elaborada per investigadors i especialistes d’arreu, el dossier ofereix una panoràmica del què s’entén per cultura digital, així com dels aspectes associats als efectes de les noves tecnologies digitals en l’àmbit de la cultura.

Atenent aquesta visió, l’article d’Aleksandra Uzelac, amb el qual es conclou el dossier, reflexiona sobre alguns dels reptes que representa per al sector cultural la convergència entre cultura i tecnologia en la sí de la societat, les oportunitats que aporta i la necessitat de trobar les línies idònies per aprofitar el seu potencial. 

Modes of spectating

'Modes of Spectating' és un recull d’assaigs que giren entorn l’interacció que es dóna entre el públic i l’art; entre una societat participativa i una societat digital. Alison Oddey és professora de performance contemporánea i cultura visual a la University of Northampton i Christine White és la cap del departament de narrativa i arts interactius de Nottingham Trent University. Les dues són editores d’aquest volum i coautores junt amb catorze acadèmics, artistes, escenògrafs i crítics d’aquest conjunt d’assaigs. El llibre ens parla de les transformacions en l’observació i la participació de l’espectador cap a un perfil més actiu. I com aquests canvis els hem d’entendre dins d’una transformació més global de les formes de comunicació en l’art actual, entre la creació i l’espectador - i l’espectadora-. 

Creación colectiva: en internet el creador es el público

Segons l'autor del llibre 'Creación colectiva: en internet el creador es el público', la creació col·lectiva és la revolució més radical de la cultura digital. David Casacuberta és professor de filosofia de la ciència i la tecnologia de l’Universitat Autònoma de Barcelona i les seves investigacions es centren en els impactes cognitius, socials i polítics de les noves tecnologies. Col·labora amb Trànsit Project en diversos projectes relacionats amb inclusió i noves tecnologies i és membre de l’organtizació eDemocracia.

Cultural expression, creativity and innovation

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

Los Cuatro entornos del procomún

Antonio Lafuente | Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura. Núm. 77-78 (2007)

Aquest article és un text clar que comprèn l’immensa complexitat que té el concepte de procomú. On ens planteja la necessitat d’obrir un debat sobre quins àmbits de la cultura poden o no privatitzar-se. Antonio Lafuente (Granada) és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC) a l’àrea d’estudis de la ciència. Investiga la relació entre la tecnologia i el procomú, així com entre els nous i els vells patrimonis. L’interès pels béns comuns l’han portat a estudiar els problemes que planteja l’expansió dels drets de propietat intel·lectual a la ciència. És editor del bloc tecnocidanos. El seu darrer llibre és 'El carnaval de la tecnociencia' (Madrid: Gadir, 2007).

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la tecnología

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.