cultura digital

ICIPèdia, sis anys d’investigació i innovació en l’àmbit cultural

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

Revista de revistes #1

Artecontexto. N. 34-35 (2012)

Trabajo colectivo, redes y participación
MURRÍA, Alicia (p. 6-15)

S’hi presenta “El Ranchito” un projecte d’investigació cultural promogut per Matadero Madrid en col·laboració amb diferents agents locals i internacionals, que persegueix el desenvolupament de noves estratègies que afavoreixin la creació i la reflexió des de la institució cultural, a través de la implementació de residències de creadors internacionals, l’establiment de connexions amb agents locals múltiples o la realització de convocatòries públiques com a instruments per a activar el teixit artístic.

Veïns, una especie en perill d'extinció?

Compartir Dóna Gustet (CDG) és un procés col·lectiu que treballa, des de diferents disciplines i arts, en la recerca, difusió i intervenció per la cultura popular, lliure i de transmissió directa.

El projecte neix de la constatació que existeix una gran connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen Internet i les noves tecnologies.

El power de la tradició

Orxata Sound System son un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori s'hi poden trobar des de bases electro, techno i drum&bass fins a ragga, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador/samplejador. El 2006 guanyaren el guardó Grup Revelació dels Premis Ovidi Montllor amb la maqueta “orxata” i el 2008 amb el seu primer disc “1.0″ -les lletres del qual foren editades pels usuaris a la web del grup mitjançant una wiki- van guanyar el Premi Ovidi Montllor com Millor Disc Pop-Rock.
Des del 2003 venen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències Creative Commons,

Les noves tecnologies al servei del desenvolupament cultural per fer front el "zapping cultural"...

Bernard Stiegler ens ha parlat de participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura des de la perspectiva dels ciutadans com a protagonistes. Per Stiegler la relació entre la cultura participativa i els fenòmens d’aficionats 'amateurs', que avarquen una amplia gamma de propostes d’activitats artístiques, des de les més emergents a les més tradicionals. L’autor considera que en els darrers deu anys l’esgotament del model cultural consumista ha donat pas a un model econòmic basat en la contribució (dels recursos oberts), on les noves tecnologies han jugat i jugaran un paper estratègic alhora de dotar d’instruments el desenvolupament cultural i social. Aquesta és la tasca que des del Institut de Recherche et d’Innovation- IRI  desenvolupen al Centre George Pompidou.

Si és dolent t’ho recomano...

Paul Miller aquest matí ens parlava del darrer llibre de Steven Johnson, "Where good ideas come from. The natural history of innovation"

Podeu veure una presentació de l’autor a TED:

See video

Participació en xarxa o deslocalització cultural?

Henry Jenkins en la seva última presentació, al juny de 2010, al TED  sobre participació a la xarxa. Fa un exposició sobre la participació en els mitjans de comunicació en un entorn cada cop més digital.  És autor de diversos llibres, dels quals teniu referenciats a la bibliografia Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación i Fans, blogueros y videojuegos  

Els Pro-ams toquen les estrelles amb els dits...

La creativitat dels amateurs no té límits. La seva energia sobrepassa els límits i fa avançar la societat. Els pro-ams són font d'innovació per als projectes culturals. Us proposem que conegueu el projecte 'El Cosmonauta' realitzat per Riot Cinema Collective, joves de la ciutat de Madrid que es proposen compartir totes les vessants de la producció i distribució de cinema.

Mama, jo vull ser artista!

Una mostra més de la ubiqüitat i transformació de les pràctiques culturals és el projecte endegat pel portal de vídeos Youtube de constituir la seva pròpia orquestra simfònica, després de l'èxit de la iniciativa l'any 2009. En col·laboració de la Filarmònica de Berlín, l'Orquestra Simfònica de Sidney, Banda Primitiva de Llíria i l'Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Michael Tilson Thomas i amb composicions de Mason Bates. Les persones interessades de formar-hi part han de pujar els seus vídeos d'audició al canal de l'orquestra abans del 28 de novembre de 2010. Triades les dones i homes que formaran l'orquestra, aquests acabaran actuant a l'Òpera de Sidney del 14 al 20 març del 2011. Una mostra més de les possibilitats del paradigma digital aplicat a un projecte musical.

Cant coral a través de la xarxa? Si ho sents, t'ho creus!

Original, espectacular, excel·lent, inèdit, 2.0…

  El 'Cor Virtual', ideat i dirigit per Eric Whitacre, és una mostra del canvi de localització de les pràctiques artístiques i culturals que possibilita la xarxa. El cor consta de 185 veus, amb cantants de 12 països diferents, i és una mostra d'un projecte cultural transnacional, d'alta qualitat.

Escolteu i gaudiu.